Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

26 de febrer de 2023
0 comentaris

Altres veus: “Assumptes familiars” / “Frère et soeur”, d’Arnaud Desplechin

En VOSC i en un nombre limitat de sales, s’ha estrenat al nostre país Assumptes familiars / Frère et soeur, d’Arnaud Desplechin. Cineasta de culte, sobretot a França, és un autèntic fill del Festival de Canes, on l’any passat hi va presentar -en Competició- aquesta pel·lícula i va rebre’n una acollida més aviat freda. En reprodueixo tot seguit la sinopsi, el repartiment, algunes reaccions que en vaig recollir ran del certamen i algun article publicat ara que s’ha estrenat al Principat.

Sinopsi: Un germà i una germana que ronden els cinquanta… L’Alícia és actriu, en Louis va ser professor i poeta. L’Alícia ha odiat el seu germà durant més de vint anys. Durant tot aquest temps no s’han vist, quan en Louis ha topat amb la seva germana per casualitat al carrer, ella no l’ha saludat i ha fugit… El germà i la germana s’han de tornar a veure ran de la mort dels seus pares.

Repartiment: Marion Cotillard, Melvil Poupaud, Golshifteh Farahani, Benjamin Siksou, Patrick Timsit.

Algunes reaccions a Canes 2022.

Aquesta és de les pel·lícules que segurament han patit alguna mena de rebuig, si més no, per part de la premsa especialitzada, si l’han vista en sessió per a ells -cosa que confirma Paco Vilallonga a la crònica que publica a Diari de Girona i que he enllaçat avui en aquest: El director francès Arnaud Desplechin, un habitual de Canes, s’ha endut la primera i merescuda gran escridassada a un film de la competició amb el seu darrer treball “Frére et soeur”. Diu en Paco Vilallonga, a Twitter: Despropòsit absolut. Un naufragi total de Desplechin, que no troba en cap moment el to de la història d’amor/odi entre dos germans. Passada de voltes, amb seqüències ridícules. Marion Cotillard mai havia estat tan mal dirigida. Esclar que l’Àngel Quintana, afrancesat com és i desplechinià fervent des de fa molts anys, si bé se la carrega a Caimán, tot admetent que: és una pel·lícula que no es pot quedar quieta, però que tampoc no pot parlar i ja que tota ella acaba cridant. El seu crit és excessiu, de vegades massa arriscat i la partida no s’acaba de concretar, fins i tot podem parlar d’un cert fracàs creatiu; acaba dient que: Hi ha moltíssimes coses a Frère et Soeur, potser n’hi ha massa, però prefereixo deu minuts de cinema de risc que unes quantes hores d’imatges acomodades dissenyades als laboratoris de guió que marquen el futur dels festivals i el futur del cinema. Anteriorment ha explicat que: trobem un Desplechin a qui com a cineasta li agrada moure’s per terres pantanoses, duent a terme una constant tensió entre el teatre i la literatura. La representació és el territori de l’excés, el dramatisme exacerbat i les resolucions marcades per la bogeria i el dolor. A la novel·la hi ha les històries que es creuen, els relats que imiten la vida i creen tota mena de tortuositats narratives, de pous sense fons que no troben el seu camí. Frère et soeur és, en certa manera, un compendi de moltes coses claus que són presents a l’obra del cineasta de Roubaix. Hi ha la literatura del dolor, Els morts de James Joyce i la poesia d’Emily Dickinson, però també transitem pels inferns de la bogeria marcats pels antidepressius i opicacis que distorsionen i canvien la realitat. En definitiva, avisa: (..) Com tot el millor cinema de Desplechin es mou entre allò sublim i allò ridícul. I en Joan Millaret, a Cinemacatalà.net -crònica publicada demà però que he enllaçat avui- en diu: Desplechin es mostra explosiu, alterat, febril, en un relat tan esquerdat com els mateixos personatges. Un film neurastènic per una història nerviosa, espasmòdica, amb personatges depressius, extrems o colèrics. El film és un mosaic de peces que entren en col·lisió, com el cor d’una família implosionada. Una realització de tics descontrolats i forassenyats, però que manté un incert i inalterable encant, com una sana bogeria, una bella anomalia. Un film que compta amb una Marion Cotillard esplèndida, dama de melodrama, però Melvil Poupaud està simplement sensacional en el seu rol d’home desequilibrat. Imma Merino, a una crònica al diari El Punt Avui publicada demà però que he enllaçat avui, després de dir que Desplechin decep, ho rebla afirmant:El director de Reis i reines sembla haver perdut el pols amb què mantenia l’equilibri en situacions arriscades que podien fer-se (i ara s’hi fan) ridícules. Sergi Sánchez, a Twitter: L’odi entre germans de Frère et soeur ho engoleix tot. Desplechin no interessa el perquè d’aquest odi, però aquesta decisió buida a la pel·lícula de tota empatia. El que queda és una massa informe, pedant i insofrible. Sens dubte, la pitjor pel·lícula de la seva filmografia. Tanmateix, Screen Internacional, a Twitter destaca: Això hauria de trobar receptors allà on sigui benvingut un drama intel·ligent i seriós tenyit d’humor.I la seva col·laboradora Lisa Nesselson hi afegeix: L’actuació rarament és millor que el que ofereix aquest excel·lent repartiment. Però Alejandro G. Calvo, també a Twitter, no s’hi mostra precisament gaire “receptiu” ni d’acord: Regular Arnaud Desplechin amb FRÈRE ET SOEUR que sembla mirar-se més al mirall d’Almodóvar (quedant molt lluny del manxec) que al de la seva magnífica REIS I REINA. Potser és que els seus protagonistes són carregosos, potser és que les seves accions són capritxoses, potser, potser, potser. Gerard Casau, a Twitter: No se m’acudiria mai esbroncar Desplechin, però després d’un inici intensíssim, ‘Frère et soeur’ queda escanyada per la seva incopsable aposta dramàtica: mostrar els efectes tangibles d’una rancúnia fraternal la causa de la qual no es pot explicitar, per tabú o insignificant. Per la seva banda, Peter Bradshaw, a The Guardian, que li posa 2 estrelles sobre 5, destaca: L’última obra en la sobreexcitada carrera d’Arnaud Desplechin presenta molt d’entusiasme cinematogràfic però cap línia de diàleg plausible (..) No hi ha un sol moment convincent en tots els diàlegs sofisticats (..) Per bé que prèviament ha admès que Tot i això, admeto que hi ha tècnica i gust en la manera com està construït. No se’n va gaire lluny Xavi Serra, quan a Twitter, diu: El Desplechin de FRERE ET SOEUR torna a ser el cineasta volcànic, abrupte i exuberant de REYES Y REINAS o CUENTO DE NAVIDAD, però sense aquella finesa i pitjor música.

Articles publicats ran de l’estrena al Principat.

Xavi Serra entrevista Marion Cotillard, al diari ‘Ara’: Marion Cotillard: “La manera com et tractes a tu mateixa té un impacte molt profund en els teus fills”. Actriu, estrena la pel·lícula ‘Assumptes familiars’. “A l’Alice, el meu personatge, la van educar uns pares que se l’estimaven, però es pot destruir una persona sense pretendre-ho” (..) ” Si respectes els teus fills però no et respectes a tu, alguna cosa no funciona” (..) “Mai faig servir la meva pròpia vida per crear un personatge i donar-li forma” (..) “Quan llegeixo un guió, o se’m fica a la sang o no se m’hi fica. I així és com trio les pel·lícules” (..) “El cinema és un mirall preciós” (..).

Crítica de Joan Millarets Valls, a ‘cinemacatala.net’: Film neurastènic. (..) El realitzador francès [l’]ha filmat (..) novament fidel al seu estil lliure i poc ortodox. Desplechin es mostra explosiu, alterat, febril, en un relat tan esquerdat com els mateixos personatges. Un film neurastènic en consonància amb una història nerviosa, espasmòdica, amb personatges depressius, extrems o colèrics. El film és un mosaic de peces i fragments que entren en col·lisió entre ells, com el nucli d’una família que implosiona. Una realització de tics descontrolats però que manté un incert i inalterable encant, com una sana bogeria, una bella anomalia. Un film que compta amb una Marion Cotillard esplèndida, dama del melodrama, però Melvil Poupaud està simplement sensacional en el seu rol d’home desequilibrat i addicte a les drogues.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!