Altres veus: “As Bestas”, de Rodrigo Sorogoyen

22 de novembre de 2022

0 comentaris

Altres veus: “As Bestas”, de Rodrigo Sorogoyen

La importància de la pel·lícula “As Bestas” fa que li dediqui aquest apunt en què recullo diverses opinions sobre el film.

Començo per a copiar el que ja en vaig publicar el 27 de maig de 2022, ran de la projecció del film a Canes 2022:

Paco Vilallonga, a Twitter: Thriller rural que et manté en absoluta tensió durant 140min. Amb molta diferència, la millor pel·li de Sorogoyen. Té dues escenes brutals que estaran entre el millor de l’any. I el que fa Luís Zahera és d’un altre planeta. Molt bona. I,a la seva crònica a Diari de Girona: (..) Ha tingut una excel·lent rebuda al festival (..) Aconsegueix mantenir l’espectador clavat a la butaca durant més de dues hores, en un exercici magnífic de com administrar la tensió i de com generar un ambient progressivament irrespirable. Tot això, sense renunciar a tractar temes molt actuals com el drama de l’Espanya buidada o les qüestions mediambientals. Àngel Quintana, a Caimán: (..) confronta dos mons rurals. El primer món és el dels que sempre hi han estat, com els germans Anta (..) A l’altra banda hi ha els neorurals, aquells que creuen en la utopia que al camp queden els únics vestigis possibles del paradís terrenal i que dimiteixen de la vida per trobar entre les cols, grelos i enciams de la seva pròpia plantació l’anhel d’una nova vida (..) El vell món odia el nou món perquè el considera un intrús, mentre que el nou món busca unes aliances impossibles sota una mirada paternalista i, una mica, ingènua (..) As bestas de Rodrigo Sorogoyen no pretén ser una crònica sociològica de les dues maneres de mirar el camp, ni una exploració a la vida fosca que s’amaga darrere les granges, sinó un peculiar thriller amb violència verbal i física (..) Mentre a la primera part estem davant d’una pel·lícula tremendament viril en què els homes i els seus cossos són els protagonistes, a la segona part de la pel·lícula tot canvia. As bestas acaba sent una pel·lícula en què una dona i la seva filla intenten preguntar-se moltes coses sobre les bèsties humanes i en fer-ho no només qüestionen la placidesa del camp, sinó que també posen en evidència les misèries d’un món on l’única dona és la matriarca que ho ha vist tot però mai no ha parlat, perquè el silenci ha estat la seva estratègia (..) Una obra sòlida, una experiència incòmoda però molt emocionant. As bestas atrapa i no deixa escapar ningú. Sergi Sánchez, a Twitter: Thriller rural travessat per les misèries de l’Espanya buidada, As Bestas planteja una interessant dicotomia entre la ràbia masculina i la venjança femenina, des de la tensió extrema fins a la seva desconcertant descompressió. “Gossos de palla” meets “Madre”, de Sorogoyen. Alejandro G. Calvo, a Twitter: Molt bé Rodrigo Sorogoyen i la seva bèsties brunes d’AS BESTAS. L’Espanya Negra perduda en un llogaret d’Orense, amb tensió creixent asfixiant i plans fixos llarguíssims. Em sembla que és la seva millor pel·lícules (encara que la que més m’agrada segueix sent ANTIDISTURBIS). Wendy Ide, a Screen International: és un thriller psicològic fantàstic i una peça de cinema feréstega i musculada. Alfonso Rivera, a Cineuropa: Si hi ha una paraula que defineix el cinema (i les sèries – recomanem els magnífics Antidisturbios) de Rodrigo Sorogoyen, és “tensió”. D’aquesta sensació angoixant, que t’estreny l’estómac fins que et sents incòmode, n’hem trobat un munt a Madre, El reino i Que Dios nos perdone, i el mateix passa, és clar, amb As bestas (..) As bestas, dividida en dues parts, no només és inquietant: aquesta pel·lícula també és profundament commovedora. Darrere de la seva violenta textura cinematogràfica (..) una història d’amor punyent palpita: un idealisme compartit capaç de vèncer la por, la tragèdia i l’amenaça. Abans de concloure aquesta ressenya, val la pena destacar la bona feina del director pel que fa a l’equilibri del suspens, la presència de certs diàlegs especialment inspirats (la discussió entre mare i filla a la cuina) i les belles interpretacions dels actors, tant els francesos com els gallecs (..). José Luís Losa, a La Voz de Galícia: «As bestas» i Sorogoyen, feréstega i inacceptable mirada sobre Galícia. Mentre la llengua gallega dels assassins és d’una sobreactuació molt més que patibulària, el bon veí que dóna suport al matrimoni francès s’expressa en un castellà mesetari perfectíssim (..) És una obra de dubtós sentit ètic. Perquè el seu guió, escrit a quatre mans per Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, porta dins el desenvolupament d’una mirada sobre la Galícia profunda que respon a cànons d’una societat tan primària que s’allunya de qualsevol concepte de pre-civilització (..) És un gens subtil ultratge.