Club 7 Cinema

Presentada a la secció Generation de la Berlinale de l’any passat, va triomfar al Festival de Valladolid 2022 i ara és una de les pel·lícules nominades a l’Oscar en la categoria de “Millor Film Internacional”. Rodada en gaèlic, “An Cailín Ciúin”, coneguda internacionalment com “The Quiet Girl” ha enamora els crítics que l’han vista. En aquest apunt recullo alguns articles publicats ran de l’estrena a casa nostra -es pot veure, en VOSC, al Truffaut de Girona-, a l’Edison de Granollers i als Cinemes Girona de Barcelona- i hi afegeixo una sinopsi.

Sinopsi -del web del Truffaut-: La Irlanda rural, 1981. La Cait és una reservada nena de nou anys que està desatesa per part de la seva pobra, disfuncional i massa nombrosa família. S’enfronta en silenci amb dificultats a l’escola i a casa, i ha après a passar desapercebuda per als que l’envolten. Quan arriba l’estiu i s’acosta la data del part de la seva mare, envien la Cait a viure amb uns parents llunyans. Sense saber quan tornarà, es queda a casa d’uns desconeguts sense més pertinences que la roba que porta posada. A poc a poc, i gràcies a la família Kinsella, la Cait realitza notables progressos i descobreix una nova forma de viure. Però en aquesta casa on regna l’afecte i no sembla haver-hi secrets, ella descobreix una veritat dolorosa.

Crítica d’Eulàlia Iglesias al diari ‘Ara’: La pel·lícula irlandesa (i en gaèlic) que roba el cor a tothom qui la veu. La millor família no sempre és la consanguínia, planteja el delicat drama ‘The quiet girl’, de Colm Bairéad (..) Com “Aftersun”, “The quiet girl” (“An cailín ciúin”, en gaèlic) ens submergeix en la intimitat d’un vincle familiar des d’una delicadesa extraordinària (..) Com deixa clar des del títol, el primer llargmetratge de ficció de Colm Bairéad no expressa en veu alta les emocions que sacsegen els seus personatges. En la primera part, se’ns transmet com se sent la Cáit d’arraconada a través dels enquadraments, dels silencis i de petits detalls carregats de significació. L’arribada a la granja dels cosins aireja i il·lumina les escenes (..) La Cáit descobreix què vol dir sentir-se estimada en una família que a priori no és la seva i que pateix les seves pròpies cicatrius interiors. L’assumpció final de tot plegat ens deixa amb el cor i els ulls amarats per un torrent silenciós de llàgrimes.

Full de sala del cine Truffaut (Paco Vilallonga): Una història profundament commovedora de la Irlanda rural. (..) La Cáit ha fet de la seva discreció i introspecció el mètode per sobreviure i passar desapercebuda tant en l’entorn familiar com l’escolar. Aquest distanciament l’ha allunyat de les seves germanes i dels seus pares amb els quals pràcticament no té mostres d’afecte. Però
aquelles setmanes en un ambient totalment diferent la canviaran per sempre i transformaran profundament la seva experiència vital (..) És un d’aquells films sintètics, depurats, als que no sobra absolutament res: és molt més el que intuïm i el que interpretem que no pas el que veiem o se’ns explicita. Les mirades i els silencis diuen tant que no són necessaris grans diàlegs per empatitzar amb els personatges i connectar amb els seus sentiments. És un film en què el subtext té una importància vital (..) Les imatges del film són precioses, però no preciosistes, com la proposta dramàtica és sentimental però no sentimentalista (..) La simplicitat, la profunditat del gest i la contenció són la clau que “The quiet girl” ens ofereixi un dels millors i més commovedors finals del cinema recent. I que tingui l’aroma de convertir-se de convertir-se en un clàssic instantani.

Crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: A través dels ulls d’una nena. Com la seva nena protagonista, l’òpera prima de l’irlandès Colm Bairéad és aparentment tranquil·la. Creant-hi una tensió de manera soterrada, hi ha un munt de sentiments a “An cailín ciúin” (..) : la tristesa de la solitud, la necessitat d’afecte, el neguit de ser considerat algú estrany, el dol per una pèrdua (..) Som a la Irlanda rural (en un lloc on es conserva el gaèlic, cosa que fa que aquest sigui el primer film parlat majorment en aquesta llengua nominat a l’Oscar “internacional”) (..) La nena tot ho observa, amb la intensitat i el silenci dels millors personatges infantils del cinema, i allò que sabem és a través de la seva mirada (..) Una pel·lícula que a vegades s’acosta al sentimentalisme però que manté una contenció amb què transmet emoció fins a arribar a una bella catarsi sense paraules.

Entrevista de Xavi Serra al director, al diari ‘Ara’: Colm Bairéad: «’The quiet girl’ ha fet que molts irlandesos vulguin aprendre gaèlic». (..) [L’obra de Claira Keegan, que adapta] “és una obra curta, de només 85 pàgines, però la vaig acabar amb llàgrimes als ulls. Captura meravellosament la perspectiva juvenil del món i presenta un retrat molt honest del poble irlandès” (..) “Tot i que la novel·la estigui escrita en anglès, la història és tan representativa de la nostra manera de ser que em semblava apropiat fer-ho en la nostra llengua indígena [el gaèlic]” (..) [Que guanyés l’Oscar] “Seria molt important per a l’autoestima dels parlants de gaèlic, un moment transcendental. Però d’alguna manera és com si ja hagués passat. Els Oscars són la plataforma més important que una obra en gaèlic ha tingut mai. He estat rebent cartes i comentaris a través de les xarxes; els parlants de gaèlic estan commoguts per l’èxit de la pel·lícula, però també gent que no parla gaèlic (..)”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!