Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

27 de maig de 2012
0 comentaris

Altres premis no-oficials a Canes 2012

Els festivals de cinema van acompanyats d’un bon reguitzell de premis no-oficials, que concedeixen organitzacions o associacions molt diverses, en funció dels seus objectius. A Venècia els anomenen “col·laterals” i a Berlín “no oficials”. A Canes gairebé se’ls ignora. Cal aclarir que entre aquesta mena de guardons, n’hi ha que tenen un estatus superior pel que fa al reconeixement per part de la mateixa direcció del certamen i pel món del cinema en general. És el cas dels de la FIPRESCI, del Jurat Ecumènic o dels ja comentats de la Quinzena dels Realitzadors i Setmana de la Crítica. Però també els que tenen el valor de “premi de la joventut”. A diferència d’altres, alguns d’ells més o menys extravagants.

Premi de la Joventut.

Holy Motors (Holy Motors), de Leos CARAX.  Amb Denis Lavant, Kylie Minogue, Edith Scob, Eva Mendes. Vint-i-quatre hores a la vida d’un individu que va de vida en vida, passant d’una identitat a una altra: a vegades home, a vegades dona; a vegades prou jove, d’altres, un vell moribund; pobre de misèria o ric afortunat; assassí, pidolaire, monstre, treballador, pare de família… Leos Carax, poeta de la “marginalitat” (Els amants del Pont Neuf, Tôkyô!; d’un romanticisme abismal, en tortuoses històries d’amor entre éssers entotsolats o mig perduts (Boy meets girl) o en circumstàncies extremes (Mala sang); cineasta d’imatges melancòlicament belles, prou crues, que traspuen sovint una violència del desencaix, quan no una turbulència dels sent¡ments (Pola X), torna una dècada i escaig després del seu darrer llargmetratge. Durada: 1h50.

Premi Mirada Jove.

Les bèsties del sud salvatge (The Beasts of The Southern Wild | Les bêtes du sud sauvage), de Benh ZEITLIN. Producció nord-americana. Amb Quvenzhané Wallis, Dwight Henry. Gran Premi del Jurat de Sundance 2012 (US Dramatic Competition, “opera prima” de Benh Zeitlin, cineasta de Nova Orleans (EUA) que debuta amb una ficció de tons apocalíptics (pujada del nivell del mar, reaparició d’animals prehistòriques…) i té de protagonista una intrèpida nena de sis anys i son pare. Units per un fort vincle, la nena se’n va a buscar la mare desapareguda, quan el pare emmalalteix i la natura s’engresca. Durada: 1h32.

Més informació: Prix de la Jeunesse.

***

Premi François Chalais.

Els cavalls de Déu (Les chevaux de Dieu | God’s Horses), de Nabil AYOUCH. Producció franco-belga-marroquina. Amb Abdelhakim Rachid, Abdelilah Rachid, Hamza Souidek. Nascut a França, Nabil Ayouch ha desplegat una important tasca de promoció del cinema al/del Marroc i a la riba mediterrània d’Àfrica, fins al punt d’allunyar-se un xic de la seva carrera com a autor, que té en Ali Zaoua, prince de la rue (1999) la seva obra més coneguda i que té de protagonistes, nens que la fan per la zona portuària de Casablanca. La mateixa ciutat, si bé la seva barriada de Sidi Moumen, és l’escenari en què transcorre Els cavalls de Déu. I novament la canalla en són els personatges principals, tot reconstruint la reconducció que l’integrisme islamista féu de noiets com ells, fins arribar a convertir-los en els “màrtirs” dels atemptats del 16 de maig de 2003. Durada: 1h55.

***

Palm Dog (amb què es reconeix un gos que hagi aparegut en una pel·lícula projectada en qualsevol apartat de Canes 2012).

Banjo i Poppy, per Turistes (Sightseers | Touristes!), de Ben Wheatley. Producció anglesa. Amb Alice Lowe, Steve Oram. Comèdia negra de Ben Wheatley, autor de thrillers terrorífics d’atmosferes opressives —Down Terrace (2009), Kill List (Méliès d’argent a la Millor Pel·lícula Europea, a Sitges 2011)—. Sensacions fortes, amb tó humorístic, basades en el guió dels seus actors protagonistes i ha comptat amb el productor Edgar Wright (Attack the Block, i també autor de Hot FuzzShaun of the Dead, Scott Pilgrim vs The World). I la cosa va d’un noi que s’endú la xicota de vacances per Anglaterra amb la seva caravana, però de seguida les coses i la gent els ho esguerra i el que havien de ser unes dies de “somni” es converteix en un malson… també pels que la parelleta van trobant de camí.. Estrena mundial. Durada: 1h29.

Menció especial de la Palm Dog.

Billy Bob, per Le grand soir (Le grand soir), de Benoît Delépine i Gustave Kervern. Producció franco-germano-belga. Amb Albert Dupontel, Benoît Poelvoorde, Brigitte Fontaine. El punk més vell d’Europa i un dependent en atur, germans ja granadets i més aviat galdosos, es posen a buscar el presumpte pare biològic d’un d’ells, sense saber que es tracta d’un pretext dels seus pares perquè se’ls en vagin de casa. Nova comèdia del tàndem gran-guinyolaire Benoît Delépine i Gustave Kervern, contestataris, insolents, a voltes d’un absurd surrealista,  d’un humor de traç gruixut i sovint passat de voltes (Mammuth, Louise-Michel, Avida, Aaltra). Durada: 1h32.

Més informació: Palm Dog.

***

Queer Palm.

Laurence Anyways (Laurence Anyways), de Xavier DOLAN. Producció franco-quebequesa. Amb Melvil Poupaud, Suzanne Clément, Nathalie Baye. Un professor francès, que acaba de fer els trenta anys i està molt enamorat de la seva xicota, li fa saber que ell vol canviar de sexe i li demana suport. Durant tota una dècada, a cavall d’aquesta transformació sexual, la parella malda per viure en un trajecte èpic que, sense que ho sàpiguen, els pot costar l’amor, a Fred i Laurence. Tercer esgraó en la vertiginosa filmografia de l'”enfant terrible” del Quebec, Xavier Dolan: revelació amb He mort la mare (2009) i relativa confirmació amb Els amors imaginaris (2010). Durada: 2h45.

Queer Palm del Curtmetratge.

Ce n’est pas un film de cow-boys, de Benjamin PARENT. Producció francesa. Durada: 12′.

Més informació: Queer Palm.

***

FOTO Holy Motors, de Leos Carax

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!