Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

10 de maig de 2014
0 comentaris

Als Grimaldi no els fa “gràcia”

La pel·lícula que dimecres inaugurarà la 67a edició del Festival de Canes, Gràcia de Mònaco, d’Olivier Dahan, arribarà a la Croisette embolcallada de dues polèmiques mediàticament força potents.

FOTO © Gaumont Nicole Kidman és Grace Kelly, a Gràcia de Mònaco, d’Olivier Dahan


Dues versions: la dels germans Weinstein i la d’Olivier Dahan.

D’una banda, el seu autor, Olivier Dahan fa mesos que diu pestes dels germans Weinstein, els totpoderosos distribuïdors nord-americans. Pel que es veu, avesats al sistema de producció de Hollywood, els Weinstein haurien imposat un muntatge diferent al del director i aquest, absolutament rebotat, hauria amenaçat amb retirar el seu nom de la pel·lícula. Tot això va provocar que se n’ajornés l’estrena el novembre de 2013, al·legant el distribuïdor que la pel·lícula no estava a punt. Dahan va esclatar revelant la veritat i denunciant que, en aquell moment hi havia fins i tot dues versions diferents del film. Finalment, el gener de 2014, els Weinstein van desistir d’estrenar-la en la nova data prevista, el març, i van fer públic que l’esborraven de la seva agenda. Hores després, el Festival de Canes anunciava que seria el títol inaugural de la 67a edició. “Gràcia de Mònaco”: el Festival de Canes salva el biopic d’Olivier Dahan, titulava Le Nouvel Observateur.

Curiós com el temps i les circumstàncies fan capgirar les coses. Convé recordar com l’èxit nord-americà de La vie en rose, l’anterior biopic d’Olivier Dahan, el reviscolà al mercat europeu i el paper que van tenir els Weinstein en l’èxit de The Artist, el film de Michel Hazanavicious que el Festival de Canes va posar en circulació, en l’inici d’una espiral triomfant, que acabà amb l’Oscar per al film “mut” i amb la Legió d’Honor francesa per als Weinstein, en plena lluna de mel amb el Festival: “Business is business!”. Ara, un nou “french” biopic, amb actors de Hollywood, que poua en el glamur d’estrelles de cinema i princeses de palau, resulta que fa encabronar els reis del “cinema de qualité” de la mena dels Oscar, que són els Weinstein, i du el Festival de Canes a sortir en defensa de l’autor davant les pressions de la indústria, tan amics que eren!

A Palau rebutgen la pel·lícula.

En aquell article de Le Nouvel Observateur, per altre cantó, ja es feien ressó de l’altra font de polèmica al voltant d’aquesta pel·lícula: el Príncep Albert II i les seves germanes Carolina i Estefania, els tres fills de Grace Kelly, ja havien manifestat feia un any el seu rebuig a aquest biopic, al qual acusen de relatar una pàgina, reescrita i inútilment glamuritzada, de la Història del Principat de Mònaco i de la seva Família, alhora amb importants inexactituds històriques i una sèrie d’escenes purament fictícies.

La família principesca es revolta contra la pel·lícula “Gràcia de Mònaco”, titulava aquest 2 de maig Libération. Fent referència a un comunicat emès hores abans pel palau dels Grimaldi, es feia ressó que, per als fills de la princesa, es tracta d’una desviació de la història familiar amb finalitats purament comercials.

En els fragments reproduïts del comunicat esmentat es pot llegir que El Palau principesc vol reafirmar que aquest llargmetratge no pot ser en cap cas qualificat de “biopic” (..) El tràiler fantasiós confirma el caràcter totalment fictici d’aquest film. Ens confirma la convicció que ens va quedar de la lectura del guió, que es tracta d’una producció, d’una pàgina de la història del Principat, basada en referències històriques errònies i literàries dubtoses.

Pel que es veu, tant el director, Olivier Dahan, com els productors no van acceptar els suggeriments que els van fer des de Palau, segons la família principesca, perquè haurien capgirat tot el guió i els personatges. I així les coses, els Grimaldi fan constar que no volen de cap manera que se’ls vinculi a aquest film, al que novament acusen de no reflectir cap realitat, tot lamentant-se que la seva Història hagi estat objecte de tregiversacions amb fins purament comercials.

La polèmica no té sentit, va contestar de seguida el productor del film, Pierre-Ange Le Pogam. Es tracta d’una obra original —va explicar—, amb un guionista que s’ha inspirat en fets reals per a bastir una ficció. És la llibertat de l’artista… La polèmica no toca.

Tanmateix, el productor accepta que a l’abril de 2012 van contactar amb representants dels Grimaldi, a qui els van passar la darrera versió del guió, amb el rodatge que començava el setembre. I remarca que van ser molt ben acollits... No se’ns molestà gens durant el rodatge —rebla—. Per a aquest productor, la pel·lícula és respectuosa amb la història de Mònaco i amb la imatge de Gràcia i de Rainier. A més, assegura que van tenir en compte algunes de les seves observacions, sobretot quan ens van dir que De Gaulle mai no havia assistit a aquell esdeveniment —concreta.

És curiós que a Palau s’esclamin a partir del tràiler, que tampoc acaba d’agradar a Olivier Dahan (o si més no, no l’ha pas signat ell i reconeix que un tràiler pot tenir poc a veure amb el film que promociona). I això que veient-lo més aviat et pots endur la sensació que es tracta d’un biopic força pastelet… No sé, si realment la pel·lícula acabés sent tan empalagoseta com apunten les imatges del tràiler, potser totes aquestes polèmiques haurien servit perquè ens ho empassem més bé.

Si més no, valgui tot plegat com a primera bugada d’aquest safareig “cannoise”… No és la vocació d’aquest apartat del blog, parlar de safarejos, però si n’hi ha, n’hi ha…


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!