Club 7 Cinema

Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa… canta Raimon i la lletra la podem aplicar al ritme d’estrenes interessants al nostre país. O fem curt o ens en cau al damunt un grapat que feina hi haurà per a donar-hi abast. De botó de mostra, a les novetats d’aquesta setmana a bona part de la nostra cartellera: la nova pel·lícula d’Albert Serra, el nou documental de Claude Lanzmann sobre l’Holocaust, el retorn elogiat d’un Wong Kar-wai que alguns havien donat per esgotat i la reconeguda adaptació cinematogràfica de l’obra teatral “Agost”, de Tracy Letts, amb un repartiment encapçalat per Meryl Streep i Julia Roberts.

FOTO Història de la meva mort, d’Albert Serra

Amb tantes preestrenes com hi ha hagut i estrenada ja a Girona el mes de desembre, de ben segur que els més actius seguidors d’Albert Serra ja han vist Història de la meva mort. En tot cas, avui arriba a les pantalles de la ciutat de Barcelona. Guanyadora del Lleopard d’Or al festival de Locarno, cinta de referència en tot un sector de la crítica i de la cinefília internacional, amplia ara l’abast del seu públic natural: el del cap i casal del propi país de l’autor.

L’últim dels injustos, de Claude Lanzmann, va protagonitzar el moment més solemne, el millor moment diria jo, de l’última edició del Festival de Canes. Més de vint anys després de Shoah, aquesta nova pel·lícula de Claude Lanzmann revela un aspecte poc conegut però fonamental de l’Holocaust, i posa el focus sobre els orígens de la Solució Final potser com mai fins ara no s’havia fet. Es tracta d’un documental sobre el camp de concentració de Theresienstadt. Canes volia la pel·lícula en competició, conscients del valor de l’obra, però Lanzmann en volgué quedar al marge i, per a aconseguir-la al certamen, els programadors del Festival van haver de fer moltíssimes concessions als productors i distribuïdors que en tenen els drets: quan creus que una cosa val la pena, t’has d’empassar molts gripaus. I aquest documental val molt la pena.

Wong Kar-wai, el romàntic sofisticat, l’autor gairebé obsessiu que gasta un munt de temps i la paciència dels seus productors polint i repolint els seus films, el cineasta que va fer el cim amb títols com In the Mood for love o 2046, havia caigut força en desgràcia entre amplis sectors de la crítica i la premsa cinematogràfica ran de My Blueberry Nights; però sembla que ha recuperat terreny de prestigi amb The Grandmasters: arts marcials, evocant l’ombra del mític Bruce Lee, acció i patacades, coreografia del gest i devassall d’estètica.

Basada en la peça teatral “Agost”, de Tracy Letts, ens arriba (també en VOSC i VO) la pel·lícula Agost, dirigida per John Wells i protagonitzada per Meryl Streep, Julia Roberts, Ewan McGregor, Bennedict Cumberbatch, Abigail Breslin, Juliette Lewis. Avalada per un bon grapat de nominacions (sobretot en l’apartat interpretatiu), la història d’aquesta reunió familiar que serà difícil d’oblidar i ara “airejada” amb les possibilitats que dóna el cinema, ens permet retrobar-nos amb els Weston, que viuen en una gran mansió als afores de Pawhuska, Oklahoma: la desaparició del pare en estranyes circumstàncies fa que la família es reuneixi i que totes les seves misèries surtin a la llum.