Club 7 Cinema

La cineasta toscana d’arrels alemanyes, Alice Rohrwacher, parla dels vincles autobiogràfics de la pel·lícula, al material de difusió de Les meravelles: S’ambienta  a la meva regió natal, a la zona rural situada entre l’Umbria, el Laci i la Toscana. La meva família és italo-alemanya, com força n’hi ha per aquella regió. I les abelles són els insectes que millor conec. però a part d’aquestes elements, la història i els personatges no són autobiogràfics, només em resulten familiars (..)

Zones rurals disfressades d’indrets “purs” i fora d’època.

He de situar la meva regió entre tres d’altres [les tres esmentades], descriure una zona rural en què les identitats regionals han estat destruïdes. La gent potser coneix aquest indret, però se’n queden amb una impressió medieval! És el que m’ha dut a treballar en aquesta pel·lícula: explicar les dificultats en què s’ha trubat la ruralia o aquestes petites ciutats disfressades com a llocs “purs”, fora d’època… Amb una mica de perspectiva, s’entén que aquests indrets no són ben bé així i que la puresa no és sinó una presó, en la que han quedat reclosos per a protegir la seva salvació econòmica.

Avui en dia, a Itàlia -segueix dient Rohrwacher-, quan es parla del camp, no és sinó en termes de destruccions, de ruïnes imminents, com a rerefons d’històries romàntiques i innocents. Tanmateix, el que és a punt de passar al paisatge italià és un canvi molt més profund i dolorós. La llarga lluita per la terra, teatre d’enfrontaments mil·lenaris entre terratinents i treballadors, no s’ha acabat. Simplement s’ha esvaït. El camp de batalla ha quedat abandonat i els especuladors han arribat. Tot primer han cremat el que han trobat, després s’han apoderat de les rares zones encara més o menys intactes i les han transformades en parcs d’atraccions, en una mena de museu a cel obert.

La comunitat rural del film.

Parlant de la comunitat rural protagonista del film remarca que (..) aquesta comunitat la conforma gent que ha vingut a pagès per opció política, manca de treball a ciutat, i també perquè els anys de manifestacions havien acabat ofegats per la violència i la desil·lusió. Han llegit llibres, après a crear un hort i aguantar sols les estacions de l’any. Tots son “ex-” alguna cosa, amb llengües i passats diferents, però amb ideals comuns. N’he conegudes moltes de famílies així (..) Però no és una vida fàcil: s’ha de treballar de valent i és difícil de mantenir-ho sense el suport d’un moviment al darrere.

Petites meravelles fetes de llum, d’ombres, d’animals i de secrets d’infantesa.

Quant al títol del film, Alice Rohrwacher comenta: Una meravella és una cosa que et talla la veu, situada entre el món terrenal i el fantàstic. Però la paraula “meravella” s’ha fet servir des de fa temps, a tort i a dret, sovint associada a la promesa d’emocions grans i magnífiques. A la meva pel·lícula, hi ha petites meravelles fetes de llum, d’ombres, d’animals i de secrets d’infantesa, i també hi ha grans meravelles, com les vinculades a l’aparició de Milly Cantena (Monica Bellucci), presentadora d’un concurs televisiu anomenat “El país de les meravelles”, que promet tornar a donar vida al passat. Realment, aquest programa ens du a un paisatge en transformació i a trobar una família desubicada.

La pel·lícula parla probablement del fracàs -diu la cineasta-. La gent no canvia, tampoc no millora. Si estan desubicats al començament, seguiran sense trobar el seu lloc a la fi. No hi ha ni bons ni dolents. Hi ha només gent més vulnerable, però els que s’exposen són sovint els que fracassen.

Un entorn familiar.

A la roda de premsa amb què Alice Rohrwacher ha presentat el film, acompanyada dels actors principals, entre els quals Monica Bellucci i la seva germana, l’actriu Alba Rohrwacher, segons que recull Benoit Pavan al web del Festival de Canes, s’ha parlat també del costat diguem-ne autobiogràfic de la pel·lícula: Es tracta d’un film molt personal, que posa en escena un entorn que m’és familiar —ha reiterat— (..) No és pas una història autobiogràfica, tot i que, efectivament, l’ofici d’apicultor és el del meu pare.

Una faula un pèl crua, arrelada en la realitat.

I ha definit la pel·lícula: És una faula un pèl crua, arrelada en la realitat. Podem llegir-la com la història d’un rei i la seva reina. Hem fet una feina d’acostar-nos a la realitat per deixar espai a l’espectador en una època en què en té poc. Les meves influències cinematogràfiques só nombroses. Però no m’inspiro només en el cinema, sinó també en la literatura i altres formes d’expressió, com ara la vida!

Vídeos: Roda de premsa d’Alice Rohrwacher | Entrevista a l’equip del film.

FOTO (Facebook oficial FdC) Monica Bellucci i Alice Rohrwacher, a la sessió de fotos prèvia a la roda de premsa d’aquest migdia

---