Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

18 de maig de 2014
0 comentaris

Alice Rohrwacher: “La comunitat rural del film la forma gent que ha vingut a pagès per opció política, manca de treball a ciutat…”

La cineasta toscana d’arrels alemanyes, Alice Rohrwacher, parla dels vincles autobiogràfics de la pel·lícula, al material de difusió de Les meravelles: S’ambienta  a la meva regió natal, a la zona rural situada entre l’Umbria, el Laci i la Toscana. La meva família és italo-alemanya, com força n’hi ha per aquella regió. I les abelles són els insectes que millor conec. però a part d’aquestes elements, la història i els personatges no són autobiogràfics, només em resulten familiars (..)

Zones rurals disfressades d’indrets “purs” i fora d’època.

He de situar la meva regió entre tres d’altres [les tres esmentades], descriure una zona rural en què les identitats regionals han estat destruïdes. La gent potser coneix aquest indret, però se’n queden amb una impressió medieval! És el que m’ha dut a treballar en aquesta pel·lícula: explicar les dificultats en què s’ha trubat la ruralia o aquestes petites ciutats disfressades com a llocs “purs”, fora d’època… Amb una mica de perspectiva, s’entén que aquests indrets no són ben bé així i que la puresa no és sinó una presó, en la que han quedat reclosos per a protegir la seva salvació econòmica.

Avui en dia, a Itàlia -segueix dient Rohrwacher-, quan es parla del camp, no és sinó en termes de destruccions, de ruïnes imminents, com a rerefons d’històries romàntiques i innocents. Tanmateix, el que és a punt de passar al paisatge italià és un canvi molt més profund i dolorós. La llarga lluita per la terra, teatre d’enfrontaments mil·lenaris entre terratinents i treballadors, no s’ha acabat. Simplement s’ha esvaït. El camp de batalla ha quedat abandonat i els especuladors han arribat. Tot primer han cremat el que han trobat, després s’han apoderat de les rares zones encara més o menys intactes i les han transformades en parcs d’atraccions, en una mena de museu a cel obert.

La comunitat rural del film.

Parlant de la comunitat rural protagonista del film remarca que (..) aquesta comunitat la conforma gent que ha vingut a pagès per opció política, manca de treball a ciutat, i també perquè els anys de manifestacions havien acabat ofegats per la violència i la desil·lusió. Han llegit llibres, après a crear un hort i aguantar sols les estacions de l’any. Tots son “ex-” alguna cosa, amb llengües i passats diferents, però amb ideals comuns. N’he conegudes moltes de famílies així (..) Però no és una vida fàcil: s’ha de treballar de valent i és difícil de mantenir-ho sense el suport d’un moviment al darrere.

Petites meravelles fetes de llum, d’ombres, d’animals i de secrets d’infantesa.

Quant al títol del film, Alice Rohrwacher comenta: Una meravella és una cosa que et talla la veu, situada entre el món terrenal i el fantàstic. Però la paraula “meravella” s’ha fet servir des de fa temps, a tort i a dret, sovint associada a la promesa d’emocions grans i magnífiques. A la meva pel·lícula, hi ha petites meravelles fetes de llum, d’ombres, d’animals i de secrets d’infantesa, i també hi ha grans meravelles, com les vinculades a l’aparició de Milly Cantena (Monica Bellucci), presentadora d’un concurs televisiu anomenat “El país de les meravelles”, que promet tornar a donar vida al passat. Realment, aquest programa ens du a un paisatge en transformació i a trobar una família desubicada.

La pel·lícula parla probablement del fracàs -diu la cineasta-. La gent no canvia, tampoc no millora. Si estan desubicats al començament, seguiran sense trobar el seu lloc a la fi. No hi ha ni bons ni dolents. Hi ha només gent més vulnerable, però els que s’exposen són sovint els que fracassen.

Un entorn familiar.

A la roda de premsa amb què Alice Rohrwacher ha presentat el film, acompanyada dels actors principals, entre els quals Monica Bellucci i la seva germana, l’actriu Alba Rohrwacher, segons que recull Benoit Pavan al web del Festival de Canes, s’ha parlat també del costat diguem-ne autobiogràfic de la pel·lícula: Es tracta d’un film molt personal, que posa en escena un entorn que m’és familiar —ha reiterat— (..) No és pas una història autobiogràfica, tot i que, efectivament, l’ofici d’apicultor és el del meu pare.

Una faula un pèl crua, arrelada en la realitat.

I ha definit la pel·lícula: És una faula un pèl crua, arrelada en la realitat. Podem llegir-la com la història d’un rei i la seva reina. Hem fet una feina d’acostar-nos a la realitat per deixar espai a l’espectador en una època en què en té poc. Les meves influències cinematogràfiques só nombroses. Però no m’inspiro només en el cinema, sinó també en la literatura i altres formes d’expressió, com ara la vida!

Vídeos: Roda de premsa d’Alice Rohrwacher | Entrevista a l’equip del film.

FOTO (Facebook oficial FdC) Monica Bellucci i Alice Rohrwacher, a la sessió de fotos prèvia a la roda de premsa d’aquest migdia


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!