Club 7 Cinema

Permeteu que torni a parlar de mi i, més concretament, d’aquest blog, “Club 7 Cinema”. De tant en tant, em pregunto: ‘Vols dir que val la pena, dedicar (tanta) estona al blog?

Certament, tinc moltes altres coses per fer i esmerçar temps en editar aquests apunts hi entra sovint ‘en conflicte’: què prioritzo? És que soc d’una manera que, quan em poso amb una cosa, em costa deixar-la per estar per una altra. I, sí, quan publico un apunt sol ser freqüent que tingui ganes d’editar-ne un parell o tres més, de pel·lícules de les quals m’abelleix parlar, d’articles que considero (ai!) que he de fer (per raons d’actualitat, de mantenir el vostre interès pel blog, etc.). Però el dia només té vint-i-quatre hores i les altres qüestions a les quals paro atenció també em reclamen dedicació…

Normalment hi ha un argument de molt de pes, per seguir endavant amb el “Club 7 Cinema”, malgrat tot: m’ho passo molt bé escrivint-lo, buscant la informació que hi poso, triant-ne les fotografies que hi penjo… I no deixa de ser un blog personal, mal que, des del primer moment, l’he concebut també tenint-vos en compte a vosaltres, els lectors; és a dir, que m’interessa, vull, m’agrada que els apunts tinguin difusió, que els seguiu, els llegiu i, si és el cas, els compartiu. Per això, els enllaço amb totes les xarxes que tinc a l’abast (X, BlueSky, Instragam, Facebook), a més de ser (òbviament) presents a l’entorn de MésVilaweb. I és clar, una incògnita s’imposa de tant en tant: vols dir que interessa el que fas, que la gent s’ho mira? Val la pena..?

Tenim un recurs informàtic, Google Analytics, que ens permet veure com anem de visites al blog, els apunts que més capten l’atenció…

Hi ha determinats articles del “Club 7 Cinema”, que ja compto que tindran poques visites, perquè són de pel·lícules que no tenen gaire públic o, per exemple, sobre festivals que tan sols segueixen puntualment els més cinèfils o perquè hi plantejo alguna reflexió personal que (em sembla que) poc que inquieta a ningú més que a mi… Però n’hi ha uns altres amb els que tinc expectatives (perquè la pel·lícula en qüestió és de les importants de l’any, perquè se’n preveu l’èxit, perquè mou polèmica…), expectatives que a vegades es compleixen… i d’altres que no. En força ocasions, quan publico l’apunt d’un film prometedor, aviat m’adono del seu fracàs a taquilla perquè hi ha molt poques visualitzacions de l’esmentat apunt: mai falla, a les estadístiques hi ha un reflex de l’interès del públic pel que es va estrenant (sí, en un blog tan modest com aquest, es nota).

De bons resultats, patint de la base de la nostra modèstia, crec que en tenim. De “Casa en flames”, el meu comentari ja porta gairebé mil visualitzacions i el recull d’articles d’altri, s’apropa a les sis-centes; títols com “Anatomia d’una caiguda” o “Perfect Days” han encapçalat les estadístiques des que es van estrenar… De decepcions, ja us dic que també n’hi ha hagut…

Alguns títols van agafant volada, pel que fa a visualitzacions, de mica en mica. És el cas (recent) d'”Estrany riu”, que va començar amb molt poc seguiment dels (diversos) apunts que li he dedicat; però, a mesura que han anat passant les setmanes, no n’han parat de créixer el nombre de visualitzacions i, ara com ara, fa goig constatar-ne el vostre interès (sens dubte, per la pel·lícula, però també pel que se n’ha escrit). És una de les (força) alegries que vaig tenint amb el blog.

Alegries, dic, i sorpreses: aquestes setmanes, s’han disparat enormement (sempre en els termes relatius pel que fa al “Club 7 Cinema”) les visites al recull d’articles d’ “Eureka”, de Lisandro Alonso, i al meu comentari (i fitxa) de “Montserrat, integral 107”, de Biel Macià.  Per què passa, això, precisament ara? No ho sé pas. No es tracta pas de pel·lícules recents, ni de cap mena d’èxits de taquilla. Francament, em satisfà constatar que, en el frondós bosc d’internet, es puguin trobar aquests apunts, que penso que poden resultar útils als que els han buscat.

Sí, em val la pena dedicar estona al blog i, si és útil i us interessa, em complau i se me’n esvaeixen els dubtes. Perdoneu el ‘rotllo’, però tenia ganes d’explicar-vos-ho.

FOTO DE L’APUNT: “Montserrat, integral 107”, de Biel Macià

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!