Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

30 d'abril de 2022
0 comentaris

“Alcarràs”i la promoció prèvia que necessiten les pel·lícules en català

Què és primer l’ou o la gallina, en el cas d’ Alcarràs? És a dir, ha tingut tanta atenció mediàtica perquè el triomf a Berlín va despertar un interès popular inaudit o l’interès popular ha anat en augment o s’ha mantingut gràcies al suport mediàtic? Segurament una mica de cada.

El cas és que, a l’enorme expectació despertada s’hi ha afegit un tou important de ressó mediàtic, en forma d’entrevistes a ràdios, televisions, diaris, webs, a base d’un seguit de triomfals preestrenes, al Festival de Màlaga, en sessions a la premsa, a Lleida, al D’A… I, indiscutiblement, la pel·lícula ha arribat ben viva cara a l’espectador al moment de la seva estrena.

Aquests dies he recordat que un actor del film El ventre del mar, d’Agustí Villaronga, va declarar que, en guanyar premis al Festival de Moscou i al Festival de Màlaga -certàmens, tanmateix d’inferior importància en comparació a Berlín-, cap ràdio, ni televisió, ni mitjà de comunicació els va cridar per a entrevistar-los. I, tot i que la pel·lícula de Villaronga és difícil, podem dir que, en aquestes condicions mediàtiques, va arribar gairebé morta a l’estrena en les sales catalanes.

També tenim el cas de Sis dies corrents, de Neus Ballús, per seguir parlant de films en català i perquè constitueix un tercer cas, diferent, del que estem parlant. Tot i el premi a Locarno, va arribar fluixeta a l’estrena; però després de guanyar els Gaudí, va comptar amb un suport cara al públic, que en va refer la seva carrera comercial. Segurament, si la distribuïdora n’hagués fet millor promoció abans del dia de l’estrena, les coses els haurien anat millor d’entrada, com els ha anat després dels Gaudí. La gent necessitem conèixer les pel·lícules amb anticipació, per a passar per taquilla quan és l’hora; sobretot quan el producte pot tenir interès.

I encara, d’aquests darrers mesos, podem esmentar l’èxit discret però meritori de Tros, de Pau Calpe, que va arribar a les nostres pantalles gairebé de sobte, sense es pot dir treball previ de promoció, però molt ben tractada per la distribuïdora, que en va fer molta remor ran de l’estrena, hàbilment efectuada en plena eufòria pel triomf berlinès d’Alcarràs, essent també una cinta ambientada a les comarques lleidatanes, parlada en la variant occidental, amb força actors no-professionals…

Les pel·lícules en català, com totes les pel·lícules d’aquest món, necessiten una promoció, que el seu públic potencial s’assabenti que existeixen, de què van, qui hi surt, on les han rodades, quan les podran veure. I això és feina de les distribuïdores i els productors. Difícilment es podran permetre el luxe d’inserir anuncis publicitaris a la televisió, perquè el nostre mercat és el que és; però aconseguir presència mediàtica, això sí ho tenen a l’abast. I fer-ne remor a les xarxes, acompanyar les cintes en la seva estrena, fer-ne presentacions en públic abans de l’hora clau, etc.

En el cas d’Alcarràs, s’ha comptat amb el fenomen social generat ran del triomf -anava a dir a la Champions…- a Berlín, admetem-ho, i ho han portat molt bé, tant, que la campanya ha estat de dimensions descomunals, a tots nivells, amb una Carla Simón molt entregada i el seu equip disposat a recórrer el país fins on calgui. Això és excepcional. Però n’hem d’aprendre la lliçó i a partir d’ara, a l’escala que es pugui, en les dimensions adequades i possibles, fer la feina de promoció prèvia que escau a les pel·lícules, perquè el cinema català arribi al seu públic. Ah, i això inclou fer els cartells, tràilers, teasers, etc. en català!..

Foto de l’apunt: “El ventre del mar”.

PS: Em deixava el cas d’Escape Room, amb Joel Joan. L’èxit de l’obra teatral que adapta, amb un magnífic boca-orella, n’ha estat la millor promoció i encara van fer estora vermella, etc. Un èxit prou bo del cinema en català que ha comptat amb elements de promoció prèvia. I això que diu que ara, a començament de maig, encara en faran una presentació a una sala de cine amb tot l’equip -més n’haurien d’haver fet abans i l’èxit hauria estat encara millor-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!