Club 7 Cinema

Albert Serra parla, de París estant, amb l’Andreu Barnils en una entrevista que publica ‘Vilaweb’, sobre “Tardes de soledad“, que acaba de guanyar la Petxina d’Or al Festival de Sant Sebastià. Us en recomano la lectura sencera, però permeteu que en destaqui fragments d’algunes respostes:

(..) Sempre s’ha dit, tradicionalment, de la corrida, que convoca l’univers masculí (força, poder, lluita, duel) però amb unes armes que són femenines (la gràcia, la dansa, el control del temps, l’espai, el moviment i el temple, el tremp) El tremp, una certa modèstia, característica bastant femenina. En tenen tots els toreros, i per això són molt cinematogràfics, molt fotogènics, perquè la seva vida depèn d’una cosa molt simple, que és estar atent al toro (..).

(..) El toro, com els animals en general, no és conscient de la mort, i, per tant, hi ha una mirada més innocent. Els ulls reflecteixen una cosa que és diferent de l’autoconsciència dels humans. I és una cosa en què el pudor o la cosa moral hi té menys cabuda. Perquè és una espècie que no és l’ésser racional. La frontera entre la vida i la mort és això, la vida que s’escapa d’un cos o que l’abandona. I això tenia una visualització molt més poètica que en els éssers humans, que sí que són conscients de la mort (..).

(..) el tema folklòric tampoc no m’interessava. Era més poder filmar aquesta relació del torero amb el toro i del torero amb la quadrilla. Hi ha molts plans en què el toro mira directament a la càmera, cosa que rarament es veu. I evitar el públic. Queda el sol, evidentment, que crea una mica d’ambient.

(..) D’alguna manera jo sento admiració pels toreros i pel toreig. I si em diguessis si hi estic a favor o en contra, si s’hagués de votar, jo hi votaria a favor. Evidentment, amb totes les excepcions, que si la gent les vol fer desaparèixer, això és l’evolució del món i la gent votant decidirà. Però, per mi, representa un grau de compromís. I posa en joc la vida i convoca uns altres elements, el sacrifici animal, el ritual. I en aquest món de plàstic en què es viu avui dia, em fascinava una mica (..).

(..) [El torero] Roca Rey dóna més ocasió, té un caràcter especial, té molt de compromís. Dóna molt més joc en qualsevol circumstància.

(..) Aquesta pel·lícula l’hem feta tota a París. És una coproducció francesa amb Arte. Hem estat aquí mesos i mesos i ara continuem aquí i preparem la pròxima pel·lícula, que aquesta potser t’interessarà: és sobre Rússia. L’eterna rivalitat entre Rússia i els Estats Units. Estaria ambientada al principi de la guerra d’Ucraïna amb aquesta dicotomia: és millor per al món, per al benestar del món, que Rússia com a tal, i l’ex-Unió Soviètica, com a contraposició, existeixi o no? És millor per al bé de la humanitat? (..).

(..) Pensa que sóc subscriptor de VilaWeb. També de The Financial Times, d’El País, de l’Ara. Perquè la cultura s’ha de pagar, però el periodisme també!.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!