Club 7 Cinema

«En el documental Naza, 24 soldats descriuen en detall la màquina de matar de l’exèrcit israelià. Naza segueix els passos de La veu de la Hind i No other land, el documental guanyador de l’Oscar en què ja van participar, com a codirectors, Abraham i Szor. Ha explicat Abraham en la roda de premsa de presentació del film a Venècia. “Hem volgut ensenyar, des d’una perspectiva interior, com funciona el sistema d’assassinats de l’exèrcit israelià”, ha afegit. En aquest sentit, Naza colpeja l’espectador amb una contundència particular perquè no ofereix cap refugi emocional. Paradoxalment, a la tragèdia que descriu del film no hi ha lloc per al drama: cap crit de dolor, cap demanda desesperada de redempció, cap confessió catàrtica o amarada de decència. El que trobem són els terribles testimonis de 24 membres de la “intel·ligència militar”, homes que, durant el genocidi de Gaza, assassinaven desenes de persones cada dia, des d’oficines de Tel-Aviv, mentre continuaven amb la seva vida quotidiana. “Com No other land, Naza retrata la dimensió sistèmica dels crims comesos per l’estat israelià, uns assassinats possibles gràcies a un sistema de vigilància massiva”, assegura Abraham» (Manu Yáñez [§]). «L’espectador que es disposi a assistir a aquesta obra de documentació —implacable i colpidora— ha de saber que no entrarà a la sala per divertir-se. Es trobarà davant d’una successió d’imatges nocturnes que mostren les terrasses fosques de Tel-Aviv. Un flux d’imatges fixes, amb un únic enquadrament, suficient per recollir els testimonis de 25 soldats de l’exèrcit israelià i de tècnics dels serveis d’intel·ligència d’Israel. Fosques per garantir-ne la seguretat i fer-los irreconeixibles, amb les veus també distorsionades per protegir-los de possibles represàlies. No és, doncs, una successió d’imatges, sinó un doll de paraules que expliquen més una experiència que no pas un testimoni» (Renato Butera [§]). «L’acrònim NAZA, format a partir de paraules hebrees que signifiquen dany col·lateral, és utilitzat pel servei d’intel·ligència israelià per referir-se als civils que es preveu que moriran en un atac aeri.  Les entrevistes de NAZA tenen lloc en terrats de Tel-Aviv des dels quals es veu els seus habitants a través de les finestres de casa seva, sopant o davant televisors en els quals Netanyahu defensa la matança pontificant sobre la lluita “del bé contra el mal”. Per gaudir d’aquesta normalitat quotidiana, tan diferent del patiment dels gazians, aquests ciutadans han optat per mirar cap a una altra banda. “Els que callen sobre els crims són tan còmplices com els que els justifiquen”, va dir Abraham. “Hem fet la pel·lícula perquè creiem que sentir els testimonis dels que van dissenyar el sistema d’aniquilació fa que el silenci sigui més difícil de mantenir”» (Nando Salvà [§]). «És difícil descriure totes les sensacions que provoca veure una pel·lícula com NAZA, de Yuval Abraham i Rachel Szor. Indignació, sens dubte. Impotència, també. I, sobretot, una profunda repugnància envers l’actual règim israelià i el seu primer ministre, Bibi Netanyahu. Tanmateix, aquesta investigació demolidora, sòbria i exhaustivament documentada també deixa una sensació d’ensopiment, com si la humanitat hagués perdut tota esperança. Aquest no és, evidentment, l’objectiu d’aquesta pel·lícula valenta i imprescindible, que mereixeria entrar en el registre històric de la mateixa manera que Shoah, de Claude Lanzmann, un fragment de la qual veiem reproduït en una pantalla davant de la Filmoteca de Tel-Aviv. Totes dues obres donen testimoni d’actes de genocidi —aquest és el terme que fa servir un oficial de les IDF [Israel Defense Forces] a la pel·lícula— i totes dues recorren a un rigorós procés d’entrevistes per aconseguir que les persones parlin de l’innombrable. La principal diferència és que NAZA se centra exclusivament en els perpetradors, i no en les víctimes» (Jordan Mintzer [§])

«La polèmica irritant al voltant de No Other Land [2024] arran de la seva victòria tant en el premi al millor documental de la Berlinale com en els Oscars no va girar mai, en realitat, al voltant de la pel·lícula. No era ni de bon tros el primer documental contundent que posava el focus en la política oficial d’Israel de neteja ètnica, i no hi havia cap revelació per descobrir. Però, tot just quatre mesos després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, les tensions eren màximes, la desinformació campava arreu i la confusió, alimentada durant dècades per Israel, entre antisionisme i antisemitisme s’havia instal·lat profundament en l’imaginari occidental. Articles mediàtics simplistes es meravellaven que cineastes palestins i israelians treballessin plegats, mentre que festivals de cinema que afirmaven «no prendre partit» podien amagar-se darrere de la seva programació i jugar a dues bandes. La distància entre aleshores i ara està amarada de la sang de més de 73.000 persones, tot i que les xifres de víctimes no arriben a reflectir el trauma infligit deliberadament als qui sobreviuen. Aquest és l’espai que Naza busca omplir i, amb la seva manera sistemàtica i de to neutre de transmetre informació sobre la política d’Israel i la perpetració de crims de guerra genocides que se’n deriva, és un documental més eficaç i urgent que No Other Land. També té sentit que estigui dirigit únicament per la meitat israeliana de l’equip de directors d’aquella pel·lícula, Yuval Abraham i Rachel Szor, que han assumit la responsabilitat de revelar les activitats ocultes del seu govern d’una manera que hauria estat impossible si els seus companys de rodatge també hi haguessin participat» (Jay Weissberg [§]).

De Yuval ABRAHAM i Rachel SZOR, Naza

Producció: Anglaterra. Durada: 1h20.

Sinopsi: Documental, rodat de nit als terrats de Tel-Aviv, que revela amb detall els sistemes en què es basa l’assassinat massiu calculat de civils palestins per part d’Israel a Gaza.

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Concurs | Naza, el nou film de Yuval Abraham i Rachel Szor, dos dels quatre directors coautors del documental No Other Land — Cap altra terra, guanyador de l’Oscar 2025. Està produït per *The Guardian* i James Wilson (JW Films), amb Jonathan Glazer com a productor executiu | Imdb. Premis: pendent.

Vendes internacionals: mk2.

Ressons de Venècia 2026

Diari Ara -crítica- | Diari El Periódico -crítica- | Diari La Vanguardia -article- | Fotogramas -crítica- | Cinematografo -crítica-  | Cineuropa -crítica- | Variety -crítica- | Variety -entrevista als cineastes- | Variety -article (crònica presentació del film)- | The Hollywood Reporter -crítica- |

—

PORTADA: Naza | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia 2026

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!