Club 7 Cinema

Aquest 2022 ens ha deixat clar que ens podem acostumar perfectament a sentir, al cinema, les diferents variants que conformen el català. L’èxit de taquilla d’ “Alcarràs“-parlada en català occidental-, la realitat de “Nosaltres no ens matarem amb pistoles” -parlada en valencià- i la sèrie “Sicília sense morts” -parlada en mallorquí-, ben assequibles pel que fa a la parla, desmunta un cert mite -present encara a la nostra societat, malauradament- segons el qual només poden funcionar pel·lícules -i sèries- parlades en el català oriental, més concretament el central o barceloní -que també està bé avesar-s’hi, per part dels que no el parlen-.

La riquesa de la nostra llengua és un factor que cal aprofitar per a un audiovisual més pletòric i divers i per a rendibilitzar recursos. En aquest sentit, la notícia publicada avui, segons la qual Els governs del País Valencià, les Illes i Catalunya han acordat que d’ara endavant coordinaran les polítiques de doblatge i subtitulació en català, és una molt bona notícia. No tan sols s’aportarà material útil per a IB3, À PUNT, TV3 i les plataformes responsables lingüísticament, sinó que contribuirà a incrementar les iniciatives de normalització lingüística en els camps del subtitulat -molt important!- i del doblatge. I els ciutadans ens anirem avesant més a xalar amb les diverses variants del català!

Per cert, arran de la notícia, el lingüista mallorquí Gabriel Bibiloni ha piulat, encertadament: La idea de no repetir doblatges és molt bona i necessària. I és el moment de cercar models de llengua més vàlids per a tota la nació. Superar l’excessiu col·loquialisme barcelonista actual. Però supòs que no ho faran.

FOTO: Imatge promocional de “Nosaltres no ens matarem amb pistoles”, de Maria Ripoll.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!