Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

21 de novembre de 2022
0 comentaris

“Aguas oscuras”, de Todd Haynes

Aguas oscuras. Títol italià: Cattive acque. Títol original: Dark Waters. Any: 2019. Director: Todd Haynes. Guió: Mario Correa i Matthew Michael Carnahan, basat en l’article del New York Times “The Lawyer Who Became DuPont’s Worst Nightmare”, de Nathaniel Rich. Repartiment: Mark Ruffalo (Rob Bilott, l’advocat), Anne Hathaway (Sarah Barlage Bilott, la dona), Tim Robbins (Tom Terp), Bill Pullman (Harry Dietzler), Bill Camp (Wilbur Tennant), Victor Garber (Phil Donnelly). Vista el dia 20.11.2022, per AXN -via Movistar- (la tenen en VOSE i en VE).

Sinopsi -amb una mica d’espòiler-: Un advocat tenaç, membre d’un important bufet de defensa corporativa, força especialitzat en grans empreses químiques, assumeix una demanda mediambiental precisament contra DuPont, multinacional química -que no és clienta del bufet- amb un llarg historial de contaminació, l’activitat de la qual la vinculen a un nombre importat de malalties i morts. Posant en risc la feina i fins a cert punt la pròpia família, aconsegueix un èxit econòmic amb la demanda mediambiental, però no n’hi ha prou…

Comentari.

L’interès a veure aquest film rau en el seu director. Sempre cal veure el que fa Todd Haynes. I, si bé aquí treballa molt d’encàrrec, amb material força tòpic i amb un actoràs com Mark Ruffalo que en aquesta ocasió és productor i protagonista absolut, Haynes deixa petja d’autoria, allunyant la pel·lícula tant com pot dels arquetips melodramàtics del subgènere “investigador honrat, contra el poder maligne i que lluita per una causa noble, a risc de moltes coses”*.

Ruffalo potser es pensava que podria repetir l’èxit i l’impacte de Spotlight (2015) -sobre una investigació periodística-; però Haynes fa tot el possible per a esquivar l’hagiografia de l’advocat protagonista. A base d’un nombre molt gran d’el·lipsis cinematogràfiques i de moltes pautes temporals, el director aconsegueix agafar-ne distància, prioritzant l’atenció al cas per sobre de l’heroïcitat del personatge central. I el preu que se’n paga és una certa fredor dramàtica, ben contrària a la suada calidesa del film de Tom McCarthy.

I, malgrat tot, des del començament i fins al final, no se te’n va la sensació d’estar veient-ne una altra de l’esmentat subgènere; la qual cosa, sumada a la fredor, potser explica el poc èxit del producte.

*PS -amb espòilers-: els retrets de la dona per la hiperdedicació d’ell al cas són puntuals i contrapuntats per a moments igualment esmunyedissos de suport; el cap al bufet d’advocats, el marca, però el deixa fer, l’adverteix, però li fa costat, amb una actitud progressista -interpretat pel militant Tim Robbins-, i del mateix advocat protagonista, ja n’he explicat el tractament refredador.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!