Club 7 Cinema

Aquesta nit han guanyat Globus d’Or tant Brady Corbet, director i factòtum de la pel·lícula “The Brutalist“, com Adrien Brody, el seu protagonista masculí. Fa anys, vaig trobar-me’ls (per separat) i en diverses ocasions pel mig del Palau de Festivals de Canes. Eren dues maneres diferents, oposades diria jo, de moure-s’hi. En aquell moment tots dos tenien l’status d’actor; però ni en Corbet no era (ni ha estat mai) una estrella, ni en Brody passava per gaire bona època a la seva carrera. En Brady Corbet es comportava com un cinèfil empedreït més, anant d’un costat a l’altre, com si anés d’una pel·lícula a una altra o d’una entrevista cinematogràfica a una altra, vestit de manera normal, gens mudat, com la majoria de periodistes acreditats (hi vaig topar a la tercera planta del Palau, destinada a la premsa). Ben al contrari, l’Adrien Brody no sé pas d’on venia ni on anava, però caminava a poc a poc pel mateix pis, entre els acreditats, mostrant-se com un gran carrincló, lluint descaradament l’escultural dona que l’acompanyava, ben guarnida de vint-i-un botons, de gala, tots dos agafadets de les mans, que enlairaven, com en un pas de ball, perquè els veiéssim (pobres desgraciats, enfeinats com estàvem tots, cobrint el Festival!).

Per mi, va ser una mena de decepció, contemplar aquell Adrien Brody, a qui he admirat com a protagonista de films (El pianista, etc.) i, en canvi, em va alegrar veure la cinefília que traspuava el Brady Corbet que coneixia com a intèrpret de Gregg Araki, Michael Haneke i de força autors europeus d’actualitat.

Aquesta nit, als discursos d’agraïment s’ha tornat a notar el tarannà de passió cinematogràfica de qui ara fa de director i la tirada a la carrincloneria de qui segueix volent ser estrella.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!