Club 7 Cinema

Cada vegada m’agrada menys que els actors tinguin molta presència mediàtica ran de l’estrena o premis dels films en què intervenen.

Andrew Gardfield és un actor que admiro, però ran dels darrers Òscar i la coincidència amb l’esclat taquiller de la de Spider Man, va aparèixer als més importants programes televisius d’entreteniment, es convertí en estrella imprescindible de gales i saraus cinematogràfics, ha aparegut en revistes de moda… segurament ben assessorat pel seu agent, que li ha fet gaudir de la fama. Però la seva imatge pública ara interfereix en la que dona a les pel·lícules: l’actor se sobreposa als seus personatges.

Tom Holland és un xicot molt simpàtic i xerraire: tant, que ara, quan el veus fent qualsevol paper, costa no veure’l faceciós i deixat anar. I és que, ran del seu èxit juvenil, ha inundat les xarxes amb vídeos de les seves múltiples i divertides aparicions televisives…

Timothée Chalamet va impactar entregant-se amb cos i ànima al seu paper d’Elio, el jovenet que s’enamorava d’Armie Hammer, col·laborador del seu pare, a “Call Me by Your Name”, de Luca Guadagnino. D’aleshores ençà s’ha convertit en un ídol juvenil, que destaca pels agosarats modelets d’estilista que llueix en festivals i gales més que no pas pel seu treball interpretatiu als films. Devalua l’art d’actuar a base de posar-hi cares com si tingués mals de ventre, caminant desmanegat al seu aire natural, sense cura d’adaptar-se al rol que ha d’assumir. Això sí, no para de vendre el seu “look”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!