Club 7 Cinema

L’ACID és una associació de directors de cinema que, des de 1992, fomenta la distribució cinematogràfica de pel·lícules independents i el debat entre autors i públic. La força de la cadena solidària que ha construït durant els darrers anys rau en el seu principi fundacional: el suport que donen els cineastes a altres cineastes, francesos o internacionals.

Cada any, durant el Festival de Canes, organitzen una sèrie de sessions en què projecten fins a 9 llargmetratges. Enguany diuen:

Des dels Alps francesos fins a la costa finlandesa, a les profunditats de Nova York o de les nits portugueses, les trobades, l’intercanvi de desitjos i històries, permeten a les ànimes solitàries trobar sentit i reviscolar les flames. Estirats amb indolència sota el sol italià o vagant per les llambordes parisenques de maneres incertes, nens d’aquí i d’altres llocs expliquen històries constantment, empescant-se el passat per reinventar el present. El rostre d’una dona es veu obligat a projectar-se a la pantalla d’un telèfon a través del diàleg creat per una altra dona a l’altra banda del món, obrint una finestra precària a les atrocitats de la guerra a Gaza. Des del desert colombià fins al cementiri de Boulogne, els fills a la recerca de rastres aprenen a conviure amb l’absència de les mares i la fràgil presència dels pares. Això és el que ens ofereixen les pel·lícules d’aquest programa, cadascuna de les quals, gràcies a la singularitat de les perspectives i la inventiva dels cineastes, gràcies a la intensitat dels i de les protagonistes i herois quotidians que hi passen, ens recorden que, davant la brutalitat de la realitat, encara podem crear espurnes.

Catorze cineastes d’entre nosaltres hem vist diversos centenars de pel·lícules i n’hem programar 9. Entre elles hi ha 5 primers i segons llargmetratges, 6 pel·lícules de ficció i 3 documentals, i, com cada any, s’ha parat atenció a les pel·lícules sense distribuïdora, que comparteixen la primera fila.

Us esperem a Canes, del 14 al 23 de maig, per presentar aquest programa. Més que mai, aquests moments de debat al voltant del cinema —i no només això— són preciosos per a nosaltres.

Els films ACID a Canes 2025:

FOTO: “Laurent dans le vent” (© Arizona Distribution).

D’ Anton BALEKDJIAN, Léo COUTURE i Mattéo EUSTACHON, “Laurent dans le vent“ / “Drifting Laurent”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h50.

Sinopsi: Amb 29 anys, en Laurent busca un sentit a la vida. Sense feina ni habitatge, aterra en una estació d’esquí deserta fora de temporada i s’immergeix en la vida dels pocs habitants de l’indret que hi coneix. Quan arriben els turistes a l’hivern, en Laurent ja no se’n pot anar.

Amb: Baptiste Perusat (Laurent), Béatrice Dalle (Sophia), Djanis Bouzyani, Thomas Daloz, Monique Crespin, Suzanne de Baecque.

Guió: Anton Balekdjian, Léo Couture i Mattéo Eustachon. Muntatge: François Quiqueré. Fotografia: Mattéo Eustachon. Música: Léo Couture.

Informació: Entrevistats a Cahiers du Cinéma, van explicar les seves intencions amb molt de detall: “Vam preparar “Laurent dans le vent” anant a conèixer els personatges de la pel·lícula a diverses valls dels Alps. Al llarg del nostre recorregut fins a les darreres localitzacions, vam portar un diari per no oblidar cap interacció, per furtiva que fos, durant la redacció i la reescriptura del guió,cosa que vam fer a tres bandes, amb un document compartit en línia. Volíem que la pel·lícula fos una trobada entre intèrprets i gent dels indrets, en una mena de conte fosc, divertit i realista» (Wask).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Best Friend Forever. DF: Arizona Distribution.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre els directors: a ACID CANNES 2025 (Anton Balekdjian, Léo Couture, Mattéo Eustachon).

FOTO: “Entroncamento” (ACID CANNES).

De Pedro CABELEIRA, “Entroncamento”.

Producció: Portugal, França. Any: 2025. Durada: 2h11.

Sinopsi: Fugint d’un passat turbulent, la Laura es refugia a Entroncamento per refer la seva vida i estableix vincles amb un noi desil·lusionat no pas tan diferent d’ella. Pot el treball honest competir amb l’atractiu del crim? La violència, la desgràcia, la cobdícia i la lleialtat se les campen pels carrers: tothom vol una vida millor.

Amb: Ana Vilaça, Cleo Diára, Rafael Morais, Tiago Costa, Sérgio Coragem, André Simões, Henrique Barbosa.

Guió: Pedro Cabeleira i Diego Figueira. Muntatge: Pedro Cabeleira. Fotografia: Leonor Teles.

Informació: A la producció, Optec Filmes (la productora de Pedro Costa).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre el director: a ACID CANNES 2025.

Director: Nascut a Entroncamento (Portugal), el 1992. El seu curtmetratge By Flávio (2022) va participar a la Berlinale Shorts. L’òpera prima, Damned Summer (2017) havia merescut prèviament una Menció Especial del Jurat al Festival de Locarno.

FOTO: “Drunken Noodles” (ACID CANNES).

De Lucio CASTRO, “Drunken Noodles”.

Producció: EUA, Argentina. Any: 2025. Durada: 1h22.

Sinopsi: L’Adnan, jove estudiant d’art, arriba a Nova York per passar-hi l’estiu. Està fent unes pràctiques en una galeria on exposa un artista atípic i més gran d’edat que ja coneixia d’abans. A mesura que moments del seu passat i del seu present s’entrelliguen, una sèrie de trobades —tan artístiques com eròtiques— obren bretxes en la seva realitat quotidiana.

Amb: Laith Khalifeh (Adnan), Matthew Risch (Iggie), Joel Isaac (Yariel), Ezriel Kornel (Sal Salandra).

Guió i Muntatge: Lucio Castro. Fotografia: Barton Cortright. Música: Robert Lombardo, Yegang Yoo.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, .

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre el director: a ACID CANNES 2025.

Director: Conegut per la seva òpera prima, rodada a Barcelona, Fin de siglo (2019), etiquetada com la millor pel·lícula gai de l’any. El seu segon llargmetratge, After This Death (2025), va ser convidat a la Berlinale Special aquest mateix any, 2025. Filmografia: a Filmin.

FOTO: “Put your soul on your hand and walk” (ACID CANNES).

De Sepideh FARSI, “Put your soul on your hand and walk”.

Producció: França, Palestina, Iran. Any: 2025. Durada: 1h50.

Sinopsi: Aquesta pel·lícula és una finestra, oberta pel miracle d’una trobada amb la Fatem, que em va permetre veure fragments de la massacre en curs de palestins. La Fatem es va convertir en els meus ulls a Gaza, i jo en un enllaç entre ella i el món exterior. Vam mantenir aquesta línia de vida durant gairebé un any. Els fragments de píxels i sons intercanviats entre nosaltres es van convertir en la pel·lícula que és aquí.

Nota de trista actualitat (18.04.2025): La fotoperiodista palestina Fatima Hassouna és assassinada per Israel l’endemà que el documentari on participa sigui seleccionat a Canes (‘Vilaweb’). En aquest blog: Israel mata la fotoperiodista palestina Fatma Hassona l’endemà de ser notícia de Canes. Necrològica també: «Fatma Hassona, Les yeux de Gaza» par Sepideh Farsi. Fatima Hassona era la ‘Fatem’.

Documental.

Muntatge: Sepideh Farsi i Farahnaz Sharifi. Fotografia: Sepideh Farsi. Música: Cinna Peyghamy.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, .

A Canes: ACID CANNES 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a ACID CANNES 2025.

Directora: Militant per la llibertat a l’Iran, d’on s’exilià, havent-hi patit presó. El seu film d’animació La Sirène (2023) es va projectar a la secció Panorama de la Berlinale. D’entre els diversos formats a què recorre en la seva filmografia, el 2009 ja va realitzar amb el mòbil  el documental Tehran bedoune mojavez / Téhéran sans autorisation.

FOTO: “Nuit Obscure- “Ain’t I a child?”” (ACID CANNES).

De Sylvain GEORGE, “Nuit Obscure- “Ain’t I a child?”” / “Obscure Night – “Ain’t a child?””.

Producció: França, Suïssa, Portugal. Any: 2024. Durada: 2h44.

Sinopsi: Mostra la trajectòria de joves exiliats a les nits de París. Entre gestos furtius i presències vibrants, esbossa la joventut com una força de l’ésser, i fa emergir, en silenci i durada, altres maneres de ser al món.

Documental.

Guió, Muntatge i Fotografia: Sylvain George.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: Noir Production.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre el director: a ACID CANNES 2025.

Director: Des del 2006, està fent pel·lícules poètiques, polítiques i experimentals centrades especialment en els temes de la immigració i els moviments socials. La seva obra es presenta a festivals, institucions i espais avantguardistes d’arreu del món (Locarno Film Festival, Viennale, IFFR Rotterdam, Jeonju Film Festival, Centre Pompidou, Pacific Film Archive, Anthology Film Archive, etc.), on rep regularment premis (Premi FIPRESCI, Millors Pel·lícules, etc.). En particular, Menció Especial a Locarno 2023, per Nuit obscure – Au revoir ici, n’importe où.

FOTO: “L’aventura” (Arizona Distribution).

De Sophie LETOURNEUR, “L’aventura“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h40.

Gènere: Comèdia.

Nota sinòptica: Segona part de la trilogia de (des)aventures de la parella Sophie i Jean-Philippe, començada amb Voyages en Itàlie, retrobant-los, ara a Sardenya i Còrsega, però en aquesta ocasió acompanyats de vacances pels seus dos fills petits. Sinopsi: pendent.

Amb: Sophie Letourneur (Sophie), Philippe Katerine (Jean-Philippe).

Guió: Sophie Letourneur, Laetitia Goffi. Fotografia: Jonathan Ricquebourg.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Sens Critique, Ioncinema 12.07.2024. VI: Best Friend Forever. DF: Arizona Distribution.

A Canes: ACID CANNES 2025 | Ressons.

Sobre la directora: a ACID CANNES, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Sophie Letourneur, cinema descarat, gairebé de bricolatge, femení, sovint d’autoficció. L’any 2009 va escriure i filmar La Vie au Ranch, en què filma un grup real d’amics que viuen en una comunitat. La història s’inspira en persones i situacions que ha viscut la directora, i participa d’un cert discurs sobre la feminitat que pretén trencar determinades fantasies que transmet el cinema. Tres anys més tard, Sophie Letourneur va dirigir Le marin masqué, un curtmetratge presentat en nombrosos festivals l’any de la seva estrena, que va rodar d’una manera molt tradicional i en el qual la cineasta dóna forma a un aparell original, que connecta diverses temporalitats gràcies a la veu en off dels personatges. El mateix any va dirigir el seu segon llargmetratge, Les Coquillettes, una nova comèdia femenina, una mena de mise en abyme que té lloc durant la presentació de Le Marin Masqué al festival de Lorcarno, en què la cineasta apareix al costat de Camille Genaud i Carole Le Page, i utilitza el mateix dispositiu narratiu que Le Marin Masqué. L’any 2014 va dirigir un nou llargmetratge, Gaby Baby Doll, que, atès el seu càsting professional (Lolita Chammah, Benjamin Biolay i Felix Moati) marca un punt d’inflexió en la carrera de la directora que s’ha fet un lloc al cinema francès. 5 anys després, Sophie Letourneur dirigeix ​​la comèdia Enorme, amb Marina Foïs i Jonathan Cohen, els dos únics actors professionals de la pel·lícula que explica la història de com un home deixa embarassada la seva dona contra la seva voluntat. Enorme va ser remarcada per ‘Cahiers du Cinéma’ com una de les 10 pel·lícules de l’any. El 2023 va enllestir Voyages en Italie, una autoficció burlesca, en què ella mateixa interpreta la Sophie, al costat de Philippe Katerine, que evidentment encarna Jean-Philippe: Una escapada romàntica pot reviure la flama en una parella? Va aconseguir convèncer-lo d’anar-se’n uns dies sense fills. És el que vol, excepte a Itàlia. Ja ha passat amb tots els seus ex… Espanya? Els camins de l’Aubrac? Finalment, Sicília, perquè segons ell, no és ben bé Itàlia. Ara, amb “L’aventura” signa la segona part del que serà la seva trilogia de (des)aventures, començada amb l’anterior film, retrobant novament Jean-Philippe i Sophie, ara a Sardenya i Còrsega, però en aquesta ocasió acompanyats de vacances pels seus dos fills petits. Cal fer notar que, mentre Voyages en Italie evoca pel·lícula de Rossellini, “L’aventura” ho fa amb Antonioni.

FOTO: “La Vie après Siham”  (© Namir Abdel Messeeh / Oweda Films / Les Films d’Ici / Ambient Light / Red Star Films).

De Namir Abdel MESSEEH, “La Vie après Siham” / “Life After Siham”.

Producció: França, Egipte. Any: 2025. Durada: 1h16.

Sinopsi: Quan la Siham va morir, en Namir no va entendre que se n’havia anat per sempre. A la ment d’una criatura, les mares són immortals… Per mantenir viva la seva memòria, en Namir investiga la història de la seva família entre Egipte i França. Amb el cinema de Youssef Chahine com a company, pren forma una història d’exili i sobretot d’amor.

Documental.

Guió: Namir Abdel Messeeh. Muntatge: Benoît Alavoine i Emmanuel Manzano. Fotografia: Nicolas Duchêne. Música: Clovis Schneider.

Informació: A la producció, Oweda Films.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: Météore Films.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre el director: a ACID CANNES 2025.

Director: Resident a París, el seu film anterior, el documental d’exploració humorística sobre la seva natal terra d’Egipte i la seva família copta La vierge, les coptes et moi (2011) va ser seleccionat a Panorama Dokumente de la Berlinale.

FOTO: “A Light That Never Goes Out” (ACID CANNES).

De Lauri-Matti PARPPEI, “A Light That Never Goes Out” / “Jossain on valo joka ei sammu”.

Producció: Finlàndia, Noruega. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: En Pauli, flautista clàssic de 27 anys, torna a viure amb els seus pares en un petit poble després del seu intent de suïcidi. Es retroba amb l’Iiris, antiga companya de classe, que intenta convèncer-lo perquè toqui música experimental extrema amb ella. En Pauli, que sempre ha buscat la perfecció, se sent atret per la seva energia caòtica i comença a trobar esperança i consol en els estranys experiments sonors i en un nou tipus d’amistat.

Amb: Samuel Kujala (Pauli), Anna Rosaliina Kauno, Camille Auer, Kaisa-Leena Koskenkorva.

Guió: Lauri-Matti Parppei. Muntatge: Frida Eggum Michaelsen. Fotografia: Mikko Parttimaa. Música: Lauri-Matti Parppei.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Patra Spanou Film.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre la directora: a ACID CANNES 2025.

Directora: Cineasta, música i artista plàstica, nascuda a Helsinki el 1984

FOTO: “La Couleuvre Noire” (ACID CANNES).

D’ Aurélien VERNHES-LERMUSIAUX, “La Couleuvre Noire” / “Culebra negra” / “The Black Snake”.

Producció: França, Colòmbia, Brasil. Any: 2025. Durada: 1h25.

Nota sinòptica: Després d’anys d’absència, en Ciro torna al desert colombià de Tatacoa, al costat del llit de la seva mare moribunda. Mentre s’enfronta a aquells que va abandonar i a un llegat centenari, els últims guardians del desert vaguen per un territori tan sublim com fràgil.

Sinopsi: Després d’haver-ne estat fora durant anys, en Ciro torna al desert colombià de la Tatacoa quan s’assabenta que la seva mare s’està morint. En aquesta terra, sublim i hostil alhora, on la seva família ha viscut durant generacions, s’ha d’enfrontar al seu pare, un amic de la infància que s’ha convertit en un ambiciós empresari, i a la seva estimada de la infància, amb qui va tenir una filla que mai ha conegut. Malgrat les tensions, en Ciro acompanya el seu pare al desert per enterrar la mare. Aquest viatge angoixant li recordarà sentiments oblidats i l’incitarà a decidir sobre el seu futur…

Amb: Alexis Tafur (Ciro), Miguel Ángel Viera (Alirio), Angela Rodríguez (Ana), Laura Valentina Quintero, Virgelina Gil.

Guió: Aurélien Vernhes-Lermusiaux i Marlène Poste. Muntatge: Thomas Glaser. Fotografia: Sylvain Verdet. Música: Tindersticks.

Informació: A la producció, Dublin Films.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre el director: a ACID CANNES 2025.

Director: Vers la bataille, el seu primer llargmetratge, va guanyar el Premi Louis-Delluc de la Millor Òpera Prima el 2021. La Couleuvre noire, rodat íntegrament a Colòmbia, és el seu segon llarg de ficció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!