Club 7 Cinema

Fa poques setmanes, es va estrenar a casa nostra Timbuctu, d’Abderrahmane Sissako; pel·lícula que va impressionar pel nivell artístic amb què tracta la devastació jihadista a la zona africana de Timbuctu i que, havent guanyat el Premi del Jurat Ecumènic a Canes, ara aspira a l’Oscar al Millor Film de Parla No Anglesa i està nominada a 8 Césars de l’acadèmia francesa del cinema.

Ahir, l’organització del Festival de Canes va emetre un comunicat en què feia públic que Abderrahmane Sissako presidirà el Jurat de la Cinéfondation i dels Curtmetratges de la 68a edició del certamen (13-24 maig 2015).

Abderrahmane Sissako (Kiffa, Mauritània, 13.10.1961). Criat a Mali, féu estudis primaris i secunadris a Bamako i a Nouakchott, estudià el rus a Voronej (URSS) i finalment cinema al VGIK (Institut Nacional de Cinema) de Moscú. El curtmetratge de fi d’estudis, Le jeu (1989), ambientat al desert de Mauritània i rodat al Turkménistan. Tot seguit rodà Octubre (1993), als afores de Moscú, un migmetratge que li van seleccionar a Un Certain Regard de Canes. El 1995, adapta Jean de la Fontaine, filmant a Mauritània, a Le chameau et les bâtons flottants, curtmetratge realizat amb vídeo. El 1996, participa a la sèrie African Dreaming, de la cadena Arte, amb l’episodi “Sabriya” (acció ambientada a Tunísia). Al Documenta de Kassel, participa al film col·lectiu Documenta X Kassel – Die Filme (1997), amb l’episodi “Rostov-Luanda“, un video documental de 59 minuts, sobre una antic combatent de la guerra per l’alliberament d’Angola, a qui Sissako havia conegut feia setze anys a Moscú. A la seva filmografia, no tan sols hi ha un lligam amb l’Àfrica, sinó amb la pròpia biografia: L’”opera prima” la filma al poble de Mali d’on és originari son pare; pel següent film, s’inspira en el seu breu retorn a Mauritània.

Extracte de la seva filmografia: La vie sur terre (1998), Heremakono (2002), Bamako (2006), Timbuctu (2014).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!