Club 7 Cinema

El Jurat de la Setmana de la Crítica de Canes 2025, presidit pel director Rodrigo Sorogoyen, ha atorgat el següent palmarés:

Grand Prix.

FOTO: “A Useful Ghost” (Setmana de la Crítica).

De Ratchapoom BOONBUNCHACHOKE, “A Useful Ghost” / “Un Fantôme Utile” / “Pee Chai Dai Ka” (“ผีใช้ได้ค่ะ”).

Producció: Tailàndia, França, Singapur, Alemanya. Any: 2025. Durada: 2h10.

Sinopsi: En March està de dol per la recent mort de la seva dona Nat, víctima de la contaminació per pols. Descobreix que el seu esperit ha tornat prenent possessió del seu aspirador. Pertorbada per un fantasma que va aparèixer després de la mort d’un treballador i que va causar el tancament de la fàbrica, la seva família rebutja l’estranya relació entre un home i un fantasma. Intentant convèncer-los del seu amor, la Nat s’ofereix a netejar la fàbrica. Per convertir-se en un fantasma útil, primer ha d’eliminar els que no serveixen per a res.

Amb: Witsarut Himmarat (March), Davika Hoorne (Nat), Apasiri Nitibhon (Suman), Wanlop Rungkumjad (Krog), Wisarut Homhuan, Wachara Kanha, Teepisit Mahaneeranon.

Guió: Ratchapoom Boonbunchachoke. Muntatge: Chonlasit Upanigkit. Fotografia: Pasit Tandaechanurat. Música: Chaibovon Seelookwar.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge del director tailandès Ratchapoom Boonbunchachoke, una ficció extravagant en què uns fantasmes protesten contra l’oblit reencarnant-se com a dispositius electrodomèstics per atraure l’atenció dels vius i remenar-los totes les partícules. La sàtira social i la comèdia romàntica es combinen en aquesta faula burlesca que escalfa els llençols i les ments. Amb Davika Hoorne, la nova estrella del cinema tailandès.

Informació: Òpera prima. La pel·lícula ha seguit un trajecte impecable als diferents fòrums de coproducció que ha visitat. Igual que el seu il·lustre compatriota Apichatpong Weerasethakul, Boonbunchachoke no té por de viatjar entre el real i el sobrenatural. El cineasta va manifestar que “Els tailandesos sempre fan servir la pols d’una manera al·legòrica sobre les persones que són maltractades injustament. Amb moltes morts no resoltes, assassinats i desaparicions forçades, el país està perseguit pels seus propis fantasmes. “No és sorprenent llegir que aquest personatge de dona fantasma torna després de la mort per posseir l’aspiradora de la seva família i així protegir-la i deslliurar-la d’esperits inútils (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Best Friend Forever. DF: JHR Films*. EF: 27.08.2025.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica.

Director: Actor ocasional, guionista d’un film, de sèries de TV i del seu propi curtmetratge Red Aninsri; Or, Tiptoeing on the Still Trembling Berlin Wall (2020), Premi del Jurat Cinema i Joventut del Festival de Locarno -en el qual, a l’Ang, una treballadora sexual transgènere amb una veu bonica i femenina, se li assigna una missió especial com a espia encobert. Es disfressa d’home cisgènere per entrar en una relació romàntica amb la Jit, una bel·ligerant però idealista activista estudiantil amb una veu malvada-.

Premi del Jurat.

FOTO: “Imago” (Setmana de la Crítica).

De Déni Oumar PITSAEV, “Imago“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: He rebut unes terres a Pankisi, Geòrgia, una vall adossada al Caucas, a l’altra banda de Txetxènia, on vaig néixer. Exiliat, tinc previst construir una casa en aquesta regió aïllada poblada per descendents del meu clan txetxè. Com podria viure en un lloc així?.

Documental autobiogràfic.

Guió: Déni Oumar Pitsaev, Mathilde Trichet. Muntatge: Laurent Sénéchal, Dounia Sichov. Fotografia: Sylvain Verdet, Joachim Philippe.

Comentari de la Setmana de la Crítica: “Imago”, el primer llargmetratge del director txetxè Déni Oumar Pitsaev, un documental autobiogràfic rodat amb una càmera lleugera i contacte directe amb la realitat. Propietari d’una petita parcel·la en una vall georgiana que limita amb el Caucas i Txetxènia, el director vol construir-hi una casa amb un disseny futurista que contrasta amb el paisatge i les tradicions. Un somni que provoca debat dins de la família, reviscolant el foc de conflictes profunds i de vells traumes d’aquesta comunitat desarrelada.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica.

Director: Autor de dos curtmetratges, el de (relativa) ficció The Girl Who Plays a Game (2016) –La protagonista principal és una jove periodista de Moscou, Sasha, esposa estimada i mare de dos fills. Està fent una feina perillosa, sent periodista d’investigació a la Rússia moderna, on l’actual règim polític persegueix i mata periodistes i activistes polítics. Està boja o és una heroïna, o ambdues coses?– i el de documental biogràfic Looking for Deni (2017) –El Kazakhstan és un país de neu i trens, on els rails infinits no duen enlloc. En Déni busca rastres de la seva infància en aquest país, al qual el seu poble va ser deportat per Stalin el 1944. Es trobarà confrontat amb els seus orígens txetxens i el seu lloc d’home en aquesta societat patriarcal. Aquest viatge a través dels records serà esquitxat per trobades amb la comunitat txetxena-.

Premi Fondation Louis Roederer de la Revelació.

Théodore Pellerin (actor quebequès important, que ja du a l’esquena una notable carrera, al qual tanmateix premien com a revelació, entenem com una manera de reconèixer-li el treball en aquest film, que ha estat àmpliament remarcat a les cròniques del certamen). En Pellerin ha protagonitzat:

FOTO: “Nino” (Setmana de la Crítica).

De Pauline LOQUÈS, “Nino“.

Producció: França. Any: 2025: Durada: 1h36.

Sinopsi: D’aquí a tres dies, en Nino haurà d’afrontar una gran prova. Fins aleshores, els metges li han donat dues missions. Dos imperatius que conduiran el jove a través de París, empenyent-lo a reconnectar amb els altres i amb ell mateix.

Amb: Théodore Pellerin (Nino), Salomé Dewaels, Jeanne Balibar, Younès Boucif, William Lebghil.

Guió: Pauline Loquès. Muntatge: Clémence Diard. Fotografia: Lucie Baudinaud.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de la directora francesa Pauline Loquès. Tres dies decisius en la vida d’un jove que ja no sap per on agafar-se-la i és al carrer després de perdre les claus del seu pis. Deambulacions, dilemes i confessions són a l’ordre del dia en aquesta magnífica crònica en temps real, girada cap a la llum, en què l’actor quebequès Théodore Pellerin ens commou amb la seva subtilesa de la seva interpretació.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: The Party Film Sales. DF: Jour2fete*.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Guionista d’un parell de sèries de TV i del seu curtmetratge La vie de jeune fille (2018) -comèdia dramàtica en què la Constance, una dona reeixida de trenta anys, va cap a la seva festa de solters. Un cop hi arriba, el seu somni es fa curt: el promès li diu que està trencant el compromís. Incapaç de dir-ho als seus amics, la Constance ha d’enfrontar-se a aquesta dura realitat per si mateixa-.

Premi Descoberta Leitz Cine del Curtmetratge.

FOTO: “L’mina” (Setmana de la Crítica).

De Randa MAROUFI, “L’mina”.

Producció: Marroc, França, Itàlia, Qatar. Any: 2025. Durada: 0h26.

Sinopsi: Jerada és una ciutat minera del Marroc on la mineria del carbó, tot i que oficialment es va aturar el 2001, continua informalment fins avui. La pel·lícula recrea el treball real als pous mitjançant una escenografia dissenyada en col·laboració amb els residents del poble, que s’escenifiquen en els seus propis papers.

Amb: Amine Mkallech, Laid Erramly.

Guió: Randa Maroufi.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Ofereix una exploració impressionant a les mines de Jerada, al Marroc. Randa Maroufi reconstrueix un món artificial fascinant, on els treballadors testimonien la dificultat de les seves condicions.

Enllaços: Imdb.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Competició |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Artista que es mou per la fotografia, el vídeo i la instal·lació, Maroufi dirigeix pel·lícules que tenen una relació elàstica amb la realitat. Molts dels seus projectes impliquen una estreta col·laboració amb comunitats a les quals està connectada sense necessàriament formar-ne part.

Premis atorgats per les empreses i entitats col·laboradores de la Setmana de la Crítica:

Premi Fondation Gan a la Distribució.

Le Pacte, distribuïdora francesa de:

FOTO: “Left-handed Girl” (Le Pacte).

De Shih-Ching TSOU, “Left-Handed Girl“.

Producció: Taiwan, França, EUA, Anglaterra. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: Una mare soltera i les seves dues filles tornen a Taipei després de diversos anys de viure al camp per obrir un estand en un mercat nocturn animat. Cadascuna a la seva manera s’haurà d’adaptar a aquest nou entorn per arribar a final de mes i aconseguir mantenir la unitat familiar. Tres generacions de secrets familiars comencen a desvelar-se després que el seu avi, tradicional, li digui a la filla petita, que és esquerrana, que no faci servir mai la seva “mà del dimoni”.

Amb: Janel Tsai (Shu-Fen), Nina Ye (I-Jing), Ma Shih-yuan (I-Ann), Brando (Teng-Hui) Huang, Akio Chen, Xin-Yan Chao.

Guió: Shih-Ching Tsou i Sean Baker. Muntatge: Sean Baker. Fotografia: Kao Tzu-Hao i Chen Ko-chin.

Comentari de la Setmana de la Crítica: “Left-Handed Girl”, el primer llargmetratge en solitari de la directora taiwanesa Shih-Ching Tsou, un melodrama urbà de ritme desfermat que segueix de prop una mare soltera i les seves dues filles, recentment arribades a Taipei i ja colgades per deutes i problemes. Portada per un trio d’actrius fenomenal, aquesta tragicomèdia es transforma gradualment en una una odissea extraordinària, plena de girs i emocions que colpejar l’asfalt i els cors.

Informació: Shih-Ching Tsou és productora d’en Sean Baker, que ha co-escrit el guió d’aquest film i l’ha muntat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Ioncinema. VI: Le Pacte. DF: Le Pacte.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Va codirigir la pel·lícula Take Out (2004) amb Sean Baker. També va produir altres pel·lícules de Baker Starlet (2012), Tangerine (2015), The Florida Project (2017) i Red Rocket (2021).

Premi SACD (Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques).

Guillermo García López (Galoe) i Victor Alonso-Berbel, autors de:

FOTO: “Ciudad sin sueño” (BTeam).

De Guillermo GARCÍA LÓPEZ (GALOE), “Ciudad sin sueño” / “Sleepless City”.

Producció: Espanya, França. Any: 2025. Durada: 1h37.

Nota sinòptica: En Toni, un noiet que viu a La Cañada Real, veu com el seu món s’esfondra quan arriba a casa seva un avís de desallotjament imminent, i quan descobreix que el seu millor amic Bilal se’n va de La Cañada per sempre. Entre fabulacions sobre el futur, en Toni es distancia cada cop més de la família i de les arrels.

Sinopsi: En Toni, un noi gitano de 15 anys, viu al barri marginal il·legal més gran d’Europa, als afores de Madrid. Orgullós de pertànyer a la seva família de ferrallers, segueix el seu avi a tot arreu. Però a mesura que casa seva esdevé botí d’enderrocadors, la família es divideix: mentre alguns opten per anar-se’n a la ciutat, l’avi es nega a abandonar la seva terra. A mesura que passen les nits, en Toni ha de prendre una decisió: llançar-se a un futur incert o aferrar-se al món de la seva infància.

Amb: Antonio « Toni » Fernández Gabarre (Ramón), Bilal Sedraoui, Jesús « Chule » Fernández Silva.

Guió: Guillermo García López i Victor Alonso-Berbel. Muntatge: Victoria Lammers. Fotografia: Rui Poças (“Grand Tour”, “Tabú”, “Frankie”, “The Rye Horn”).

Comentari de la Setmana de la Crítica: El primer llargmetratge de ficció del director espanyol Guillermo Galoe, filmat a La Cañada Real, el més gran barri marginal a Europa, amb el suport dels seus habitants. La història de dos amics inseparables que hauran de dir-se adéu, perquè un se’n va. Redoblant la seva inventiva per restaurar la realitat en què s’immergeix, aquesta impressionant pel·lícula d’amics produeix imatges i sensacions noves que despullen els clixés.

Informació: Primer llargmetratge de ficció. Òpera prima (?).Projecte desenvolupat a la Residència 2022 de la Cinéfondation del Festival de Canes, a la Berlinale Talent Campus, al Torino Film Lab i a la Residència de l’Acadèmia espanyola de cinema. A la producció, entra d’altres, Sintagma Films.

Enllaços: Web del coguionista, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Best Friend Forever. DE: BTeam.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre Guillermo García López (Galoe): a Setmana de la Crítica, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Lettrboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a Curtmetratges-Competició del Festival 2023, amb Aúnque es de noche. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Director: Guillermo García López (Guillermo Galoe) va néixer el 1985 a Madrid. La seva primera pel·lícula, Frágil Equilibrio (2016), va ser presentada per primera vegada a l’IDFA i va guanyar el Goya al millor llargmetratge documental així com molts altres premis i va ser seleccionada entre altres en els festivals d’Austin, Edimburg, Valladolid, Reykjavík, Los Angeles, Montevideo, Teheran i Thessalònica. La seva sèrie Atlànticas (2019), composta de pel·lícules de 3 x 60′, ‘Deshielo’, ‘Inmersión i ‘Oscilación’, ha estat difosa per RTVE. L’any 2020, els borbònics espanyols van atorgar-li el Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres, Per la seva versatilitat com a realitzador, creador i director de cinema amb una marcada vocació social i humanitària, multinacional i global. És un estudiant del Berlinale Talents Campus. Ensenya cinema en màster de comunicació arquitectònica a la Universitat Politècnica de Madrid, realitzant projectes que creuen cinema i arquitectura, com la seva obra Lo-Tech Reality (2023), col·laboració amb el col·lectiu Underground Resistance a Detroit. Ha creat una escola de cinema per als joves en una de les més grans colònies il·legals d’Europa, a Madrid, que és el marc de la seva pel·lícula “Ciudad sin sueño” (Text elaborat a partir del de la Cinéfondation).

Premi Canal+ del Curtmetratge.

FOTO: “Erogenesis” (Setmana de la Crítica).

De Xandra POPESCU, “Erogenesis”.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: De resultes d’un misteriós desastre, els pocs humans supervivents es troben incapaços de perpetuar l’espècie. Tota l’esperança recau en cinc dones que han desenvolupat una tecnologia capaç de crear vida humana fora del cos. Però els investigadors no es poden posar d’acord sobre els avantatges i els mètodes del seu desplegament. En absència de consens, s’immergeixen de tot cor en l’estudi del plaer.

Amb: Valerie Renay, Yuko Kaseki, Estelle Widmaier, Greta Markurt, Sasha Deckinger, Cécile Perrot, Helene Albrecht, Leo Silva, Masuod Hossaini, Till Sandkühler, Johannes Weinbacher, Daniel Alonso Fuentealba Pinilla, Xandra Popescu..

Guió: Xandra Popescu, Clara Puhlmann.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Xandra Popescu imagina un univers distòpic on les dones exploren el plaer, mentre que els homes musculen en va. Visions que es mouen entre la serietat i els acudits, oferint una història de les més singulars.

Enllaços: NO.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Competició | Ressons: entrevista a la directora |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Cinèfila forjada a base de veure films pirates, ha fet estudis diversos, ha publicat novel·les i ha dirigit curtmetratges, entre els quals Sentimental Stories (2023) va ser selccionat a Orizzonti de la Mostra de Venècia i On the Impossibility of an Homage (2024) va participar al Festival de Locarno.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!