Filmada amb actors de carn-i-ossos i posterior treballada infogràficament perquè quedi com una pel·lícula d’animació, A Scanner Darkly du a la pantalla un relat de Philp K. Dick ?l’escriptor de ciència-ficció, algunes novel·les del qual han donat peu a pel·lícules de referència dins del gènere: Blade Runner (Ridley Scott), Total Recall (Paul Verhoeven), Minority Report (Steven Spielberg). Tanmateix, dubto que acabi sent referent de res ni per a ningú el que l’ambigu Richard Linklater ha fet a A Scanner Darkly.
L’acció del film se situa a Orange County (Califòrnia) el 2013. Se’ns presenta uns Estats Units d’Amèrica en què l’inútil i crònic combat contra la droga ja es confon amb la guerra contra el terrorisme. El policia Bob Arctor (Keanu Reeves), especialista en missions d’infiltració, s’hi mostra cada vegada més reticent i tanmateix rep l’encàrrec de sotjar els seus propis amics, Jim Barris (Robert Downey Jr.), Ernie Luckman (Woody Harrelson), Donna Hawthorne (Winona Ryder) i Charles Freck (Rory Cochrane). Quan finalment rep l’ordre d’espiar-se ell mateix, Arctor va enfonsant-se en una inexorable espiral cap l’absurd i la paranoia, en la qual s’esvaeixen les lleialtats i les identitats.
(Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article")
És públicament conegut que la majoria d’actors d’aquest film han tingut problemes amb la droga: Robert Downey, Jr; Winona Ryder; Woody Harrelson… Fa l’efecte, doncs, que el director, Richard Linklater, pot haver tingut en compte intencionadament aquest "historial addictiu" a l’hora de triar-los; ja que, precisament, la pel·lícula parla dels efectes devastadors de la droga sobre els individus i la societat, mentre hi ha qui hi fa calés i se’n val per tenir poder. De manera ben clara, als crèdits finals, s’anomena una sèrie de gent morta o embogida pel consum d’estupefaents que, teòricament, els havien d’alleugerir la càrrega de la vida moderna.
Linklater, amb aquests actors, signa un "film de col·legues". Malgasta bona part del metratge per ensenyar-nos-els com a eterns adolescents descordats, ganàpies irredents, fent el dròpol tant com poden, amb sortides més o menys gracioses. Arreplegats a la casa atrotinada de Bob Arctor (Keanu Reeves), aquesta colla maten el dia jaient, dient bestieses, corrent amb el cotxe, enderiant-se amb paranoies barates, barallant-se… Mentrestant, va quedant com boirosa, inconcreta, difusa, la història d’aquest "policia infiltrat entre els seus propis amics", el seu passat, com ha anat a parar a aquesta situació l’escissió íntima que comença a patir, la seva evolució. Igualment, el context de societat controlada amb el pretext de la droga es va fent notori, però en petits esbossos, així, gairebé com a simple rerefons, més que no pas com a tema del film. I, a tocar del final, Linklater ha de córrer a concretar-hi un desenllaç a la manera de thriller ?el policia, l’home realment buscat, la manipulació d’uns agents per aconseguir objectius diferents als que se’ls ha dit…? i abocar-ho tot a un pamflet superficial contra la droga, els seus perills, els interessos que l’envolten…
La denúncia és tòpica, prêt à porter, prefabricada i s’avé al recurs fàcil de la paraoica teoria de la conspiració; cosa que confirma la migradesa ideològica i intel·lectual d’aquest cinèfil benintencionat que és Richard Linklater, a qui devem les plausibles Before sunrise i Before sunset; però també, sense anar més lluny The School of Rock. Potser el pitjor de Linklater sigui l’ambigüitat que tragina, a vegades de manera més subtil, a vegades ben descarada. I prou ostensible és l’ambigüitat a A Scanner Darkly, alhora bogadejada comèdia de "col·legues descordats" i cinta compromesa amb la causa contra la droga; que busca calculadament l’entreteniment, en detriment d’aprofundir amb el que presumptament vol denunciar ?ha de córrer finalment per a entaforar-ho!?; que vol ser estèticament trencadora, amb la tècnica infogràfica, per donar alhora un producte absolutament convencional; que descriu la invasió de la privacitat que comporta l’estat policial, però ho fa servir tot just perquè veiem com n’és de barrut el personatge de Jim Barris (Robert Downey Jr.) i com n’ha estat, de fogós sexual, en Bob Arctor (Keanu Reeves) amb la noia que s’ha endut al llit. Ambigu i suplerflu, en Linklater.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!