Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Un home seriós (A serious man / Un tipo serio), de Joel i Ethan Coen
Què és exactament, Un home seriós?
Certament, sí, els Coen van de comèdia més aviat negra, a costa del protagonista i la comunitat en què viu i que, pel que diuen, correspon a la mena de societat en què van crèixer els germans cineastes. Fins i tot, el personatge d’aquest professor de física a qui se li ensorra el matrimoni, les amistats, el futur professional i se li desvetllen les temptacions té un cert caire forçat, de la pitjor mena del de Brad Pitt a la insuportable Burning after reading. Tanmateix, el fet que resulti inversemblant, no forma part del tractament pregonament irònic dels Coen? És, tota la pel·lícula, una cosa diferent al que aparenta?
La religió és el context o el text (o part del text) d’aquesta pel·lícula? Una pel·lícula que comença amb la frase (en pantalla) “Rep de manera senzilla tot el que et passa” i gairebé acaba amb una altra frase, pronunciada per la màxima autoritat entre els rabins de l’indret: “Quan es descobreix que la veritat és mentida, l’alegria dintre teu s’apaga”. Una pel·lícula pautada per la intervenció significativa de tres rabins (un de jove, candorosament esperançat; l’altre, adult, es pot dir amb un cinisme descregut, i el tercer, vell i savi) i que ha començat, a tall de pròleg, amb una representació a la manera de drama jueu, en què la innocent racionalitat masculina topa amb la sagaç intuïció femenina i el maligne se les ha amb criatures de Déu. Una pel·lícula amarada de llenguatge jueu i que es repassa de valent la dinàmica social i els rituals de la comunitat jueva. Tot plegat només és el context de la broma o el mateix tractament còmic és un registre irònic per a, des de la distància de l’humor i d’un ostensible escepticisme, parlar d’una qüestió com la de la religió?
Divertida en força moments, puntualment artificiosa, Un home seriós és d’aquelles pel·lícules que em duen a pensar-les i repensar-les en haver-les vistes i per això m’interessen més després que no pas al mateix moment de veure-les, assegut a la sala de cine. Hi seguiré pensant i espero poder escriure’n un comentari per a exposar aquestes reflexions.
FOTO © Universal Un home seriós, de Joel i Ethan Coen
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segurament ens passem mitja vida buscant el sentit de la mateixa. Tots trobem senyals que ens ajuden a sostenir els constructes que ens fem sobre allò que passa al nostre voltant. Hi ha qui ‘creu’ fins el punt de donar per cert l’existència de espirits i hi ha qui per contra aplica la racionalitat més estricta capaç d’esborrar amb una punyalada tot indici de superstició (1ª seqüència). I vet ací que un home seriós, que ni punxa ni talla per alterar l’ordre del cosmos, veu com aquest s’enceba amb ell. La búsqueda de respostes resulta infructuosa perquè segurament res té sentit i és millor acollir amb senzillesa les coses que han de venir. Ja pots fer-te càbales que al final pot ser trobes més sentit en una cançò dels Jefferson Airplane. O no?
Genials els Coen. Em vaig passar tota la setmana postrior a veure la pel·li amb ‘ulleres Coen’. Altre detall, la fotografia m’ha encantat. Textura dels 70 a lo Adam Bartos o Joel Sternfeld. “A serious man” altament recomanable.
Per últim, podeu atorgar la vostra puntuació a “A serious man” a 400 colps:
http://blogs.escolagavina.com/400colps
A mi em va semblar molt millor que les tres darreres pel·lícules que havien fet (inclosa la que els va donar l’Òscar). Salutacions.