Club 7 Cinema

Ran de l’estrena a part de la nostra cartellera de Paradís: Amor, d’Ulrich Seidl, reprodueixo tot seguit el comentari que en vaig publicar el 18 de maig de 2012 a Vilaweb a Canes:

Del turisme sexual com a falsa escapatòria per als europeus i forma d’explotació del tercer món en parla l’austríac Ulrich Seidl a Paradís: Amor. Aquesta ficció, amb l’actriu Margarete Tiesel,  segueix les vacances d’una cuidadora de discapacitats austríaca, grassa com una figura de Rubens i d’uns cinquanta anys d’edat, que deixa la filla adolescent a Viena i, a les platges de Kenya, es va convertint en una “mamma sugar”. Va passant d’un noi a l’altre, avesats a endur-se dones blanques com aquella a les habitacions de mala mort on els ofereixen el cos robust, sense cobrar-los res, fins que les enganxen totalment i comencen a exprémer-les econòmicament tant com poden, apel·lant a presumptes mil-i-una necessitats. Explotats, al seu torn hi han trobat una manera de tirar endavant. Víctimes d’un sistema turístic neo-colonial, en converteixen igualment en víctimes aquestes dones, que amb els seus diners i aquells desficis delirants i denigrants queden lluny, molt lluny, de qualsevol felicitat paradisíaca.Ulrich Seidl ho filma amb prou distància, exposant amplament els cossos nus, desposseint-los de càrrega eròtica. I sense renunciar ni tan sols a una depriment escena orgiàstica. El sexe aquí es conjuga amb el retrat de l’exotisme com a esquer comercial d’un muntatge occidental al bell mig de la misèria africana, que ven plaer frívolament a costa de les més bàsiques necessitats dels natius africans. Visualment, el contrast entre el centre hoteler de postal i els abocadors a les entrades dels pobres poblats de l’indret; la corda que, a la platja, separa els turistes prenent el sol dels nois disposats a vendre el que sigui al que traspassi la ratlla… En resum, una pel·lícula sòlida i coherent, que aconsegueix el que es proposa, per poc innovadora que sigui tant de contingut com de forma.