Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
De l’absurd a la poca-soltada hi ha una distància significativa; però Alain Resnais, a Les males herbes (Les herbes folles), cau en la poca-soltada, volent conrear el seu estimat absurd. Basada en la novel·la L’incident, de Christian Gailly, aquesta comèdia que vol ser refinada narra com un incident fortuït posa en contacte dos personatges desconeguts -interpretats per Sabine Azéma i André Dussolier-, que ja no podran estar l’un sense l’altre. Un plantejament elemental, amb què Resnais va parlant de les fractures interiors, del sentiment d’infelicitat, del delit per acabar amb la soledat pregona, fins a transformar l’humor en tragèdia. Dissortadament, amb l’estil -afectadíssim- es menja el contingut temàtic. El talent amb què ho posa en escena es perd per la pocasoltada de les situacions -arribant a fregar el mal gust i de quina manera!-.
Les males herbes queda molt lluny de Coeurs, l’anterior i deliciós film de Resnais. Tant, que arriba a anguniejar, oimés quan descobreixes que els seus addictes arriben, no ja a ‘perdonar-la-hi’ en senyal de respecte a la seva edat provecta i a una trajectòria com la que atresora -reconeguda també a Canes, amb un premi especial en aquesta 62 edició-; sinó que, no s’estan d’orgues, i la defensen… Com gosen?
FOTO © Karma Anne Cosigny, a Les males herbes, d’Alain Resnais
Respon a julianjuanlacasa Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He fet la meva crítica i la vaig desar al meu bloc. El seu plantejament, surrealista, prometia molt, però es va perdre en bajanades, en coses sense sentit, i aqui trobem a faltar un Federico Fellini per dur millor les escenes. La meva companya de pis, furiosa (a ella li agrada molt, el cinema francès, com a mi), va dir, en sortir del cinema: “És la pitjor pel.lícula que vaig veure en la meva vida”.
Desaprofitats tant l’André Dussolier com la Sabine Azéma, tot és un poti-poti sense cap gràcia. Una llàstima, tenint en Resnais d’obres mestres com a “Hiroshima, amor meu”.