Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

21 de febrer de 2010
0 comentaris

A cop calent: “La carretera”, de John Hillcoat

La carretera (The road / The road -La carretera- / La route), de John Hillcoat

Atmosfera i ritme, en una adaptació que traspua Cormac McCarthy, encara que en deu quedar prou lluny del potencial literari primmigeni.

Atmosfera apocalíptica, matisada, mesurada, més esbossada que detallada, en tot cas, sense rabejar-s’hi. Construïda en una prolífica combinació (no absenta d’una certa bellesa decadentista) de fotografia i decorats, de vestuari i caracterització dels personatges, d’esdeveniments tel·lúrics o d’incontrolable, terrible salvatgia animal. I en plena harmonia amb el ritme.

Ritme fílmic cadenciós, pausat sense entretenir-se, a tó amb la caminada dels protagonistes, insegura, inevitable, sense gaire temps per a descansar, gairebé erràtica cap a un destí incert… Un ritme que també contribueix a conformar l’atmosfera captivadora de la pel·lícula. Un ritme que es pot dir resisteix miraculosament el seguit de “flash backs” que van brollant al decurs del metratge, ajudant a configurar els diferents apunts temàtics que es van tocant: defensa de la vida en un context de mort, el dolor dels records (negres) i la necessitat de mirar endavant, el sentit de sobreviure quan ja no es pot “viure”…

Traspúa Cormac McCarthy, aquest vagarejar d’una despulla de la nostra civilització per entre una Natura enemiga i éssers reduïts a la més simple salvatgia de la nostra espècie. Una desferra que brega per salvar tant la seva pell i la del seu fill com la dignitat humana; fins que la urgència per a transmetre al noiet els recursos de supervivència (passant d’una protecció a una iniciació), el du pel pendent de la mera bestialitat.

Amb la innocència i bondat candorosa d’aquest fill com a contrapunt, la boca per la qual parla Déu, si és que mai ha parlat (es ve a dir, als diàlegs del film). A darrera hora (i després d’una llicència melodramàtica), usat com a recurs per a resoldre una pel·lícula que semblava abocada a un final difícil de pair per al “gran públic” avesat als “happy ends”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!