Club 7 Cinema

Reprodueixo tot seguit la crònica que vaig publicar a Vilaweb a Canes sobre La caça, de Thomas Vinterberg:

(..) per acollida entusiàstica, la de La caça, del danès Thomas Vinterberg, que ha estat aclamada desmesuradament amb “bravos” al final de la projecció. Es tracta d’un film diguem-ne eficaç, que relata el calvari que passa un treballador de llar d’infants quan una menuda el denuncia per abusos sexuals. El guió, que es posa les coses bé i resulta molt diàfan i lineal, es posa de la part d’aquest personatge, per a exposar com una mentida infantil desferma una resposta social que no atorga el benefici del dubte, ni contempla la presumpció d’innocència. Aquí no es tracta de narrar la lluita èpica perquè la veritat triomfi, ni de denunciar mancances al sistema educatiu o judicial. L’objectiu del film és la societat i la seva actitud infame: el rebuig o agressions que van patint el protagonista (Mads Mikkelsen) o el seu fill adolescent, de vells amics, antics companys, botiguers porucs, companys de feina, veïns de tota la vida… Tant és així que, en alguns moments al decurs de la projecció, el públic s’hi ha implicat, aplaudint determinades accions en defensa de la dignitat. Francament, si no fos per la temàtica, aquest fóra un títol amb possibilitats d’èxit dels que l’acadèmia danesa sol proposar als Oscar.