Invictus (Invictus), de Clint Eastwood
Emotiva aproximació excessivament hagiogràfica a la figura del president Nelson Mandela, Invictus excel·leix com a reivindicació del polític ètic, del dirigent públic fonamentat en valors pregonament humans, en contraposició al model imperant de simples gestors de la cosa pública.
En canvi, s’hi desaprofita el potencial del personatge de François Pienaar (Matt Damon), el capità de la selecció sud-africana de rugby que, de plançó dels racistes blancs, acaba sent l’estrella esportiva de tot el país, unit per primer cop sota l’eslogan promogut des de Presidència: “una nació, una selecció” -més o menys-. Una evolució, la d’aquest noi i la dels que l’envolten, que oferia la possibilitat de parlar de les dificultats, paradoxes, perplexitats i giragonces del procés, com a contrapunt a la lúcida gosadia integradora de Mandela. La pel·lícula ja hi apunta, en aquesta direcció; però s’entreté molt en detalls fins i tot secundaris que emfasitzen la bondat d’aquell home providencial, i no esmerça ni prou estona ni gaire atenció a Pienaar i els seus.
FOTO Entrada del dilluns 1 de febrer de 2010, als Lauren Costa Brava, de Blanes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!