(..) és essencialment un thriller, per acabar d’adobar, amb esclats de sang i violència per moments insuportables, i tanmateix t’enganxa des de la primera seqüència (per cert, una magnífica persecució automobilística, que demostra un cop més com l’acció també es pot concebre amb intel·ligència). Gran estilista, que practica una fotografia cuidadíssima (amb què filma sobretot la nit de Los Angeles com no es veia des de “Col·lateral”, de Michael Mann), banyada per una banda sonora tan eficaç com percutiva, Winding Refn (a qui devem anteriorment “Pusher” i “Walhalla Rising”) ens serveix una adaptació del relat negre de James Sallis, que és alhora un “noir” de tremp psicologista i una història d’amor tan bonica com apallissada.
Ryan Gosling, amb un treball actoral important, encarna l’enigmàtic i extraordinari conductor que treballa, ara d’extra al cinema, ara per a gàngsters, fins que, per ajudar una veïna (Carey Mulligan) i el seu fill petit, s’embolica amb un robatori que acaba malament i el du a encarar-se precisament als gàngsters. L’esguard taciturn d’aquest conductor precís i impecable, gairebé omnipresent a la pantalla, obre l’argument cap a una història mai no explicada i que tanmateix es percep molt forta, així com a penes si deixa traspuar-li subtilment un potencial i passat afectius, en l’enamorament esbossat del personatge per la veïna i el sentiment paternal envers el seu fill. En la millor tradició del cinema negre, quant a boira moral respecte a la frontera de la llei i quant a sentiments covats que tan sols es poden manifestar des de la trama criminal a què estan condemnats.
Retrets? El grand-guinyol sanguinolent i algunes desplaents transicions video-clip. I sí, que no trascendeixi el gènere cinematogràfic; però afortunadament te’l fa paladejar, el gènere cinematogràfic.
***
FOTO Drive, de Nicolas Winding Refn
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!