Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

3 d'abril de 2010
0 comentaris

A cop calent: “Cor boig”, de Scott Cooper

Cor boig (Crazy Heart / Corazón rebelde), de Scott Cooper

Pel·lícula d’actors i personatges.

El fil argumental i els meandres dramàtics no poden ser més tòpics i tanmateix les seqüències traspuen un cert alè vital que dóna al conjunt fílmic prou força. Efectivament, l’hem vista manta vegades, la història d’una vella glòria (del country o del que sigui) que rega massa amb alcohol el final de trajecte professional i vital, fins que topa amb algú i n’hi passa alguna de grossa que, a tall de sacsejada paulina, li obre el camí de la redempció. Aquí, no se’n defuig cap aspecte i gairebé s’hi compta per tal de poder narrar-ho tot des del punt de vista del protagonista (Jeff Bridges), deixant elípticament o discretament fora de camp la gran majoria dels episodis melodramàtics convencionals. El telèfon, una simple ratlla de diàleg, una escena breu… serveixen tot just per acotar el relat dins dels terreny del gènere “biopic”, perquè el metratge, el gros del metratge està centrat en Bad Blake (Bridges), com beu, com va, com encaixa, com canta, com compon, com respira… I, esclar, contrapuntat per Jean Craddock (Maggie Gyllenhaal): quina dona i per a quin home! Si ell tragina el perfil potent  del vell cowboy -recursiu, certament, i transformat en cantant country seductor-, ella traspassa pantalla vigorosament amb el seu temorós i pregon delit d’amor. Dos supervivents de cor no pas boig, sinó fràgil, i tanmateix impossible.

La simbiosi entre Jeff Bridges i el seu Bad Blake és d’aquelles que brollen de tant en tant en la gran tradició dels actors nord-americans. Perquè el paper li escau, perquè s’hi aboca fins i tot potser un pèl massa, perquè es pot dir que el sua més que no pas el gesticula. I Maggie Gyllenhaal, sobretot quan està ferida… quina actriu i quina dona!

No és gens estrany que Cor boig l’hagi dirigida un actor, Scott Cooper. Em fa pensar en alguns dels films de Robert Redford, quan els centra en pouar la “veritat” humana en els seus intèrprets. D’aquesta seva primera pel·lícula, Cooper en pot estar ben orgullós i, alhora, esperem que n’hagi après un parell de lliçons, dura, però inevitables: com n’és de perillós jugar amb nens dins d’un film i fer-hi segons quines digressions de “suspens”.

FOTO © Fox Jeff Bridges i Maggie Gyllenhaal, a Cor boig, de Scott Cooper

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!