Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

7 de febrer de 2010
0 comentaris

A cop calent: “Chéri” (Stephen Frears, 2009)

Chéri (Chéri), de Stephen Frears

Aquest pastisset dolç fins a l’enfitament, de rostres bells, vestuari a joc amb el decorat, jardins esponerosos, fotografia esteticista a la manera de postal d’època… ens l’empassem més a gust si recodem un altre film d’època de Stephen Frears, Les amistats perilloses, en què el mateix guionista (Christopher Hampton) també adaptava una novel·la (en aquella ocasió, de Choderlos de Laclos i ara, dues de Colette) i en la qual el seductor John Malkovich s’enamorava de Michelle Pfeiffer, desestibilitzant les recargolades maniobres sentimentals de la més granadeta Glenn Close, delerosa de posar pals a les rodes a un seu jove amant, que l’ha deixada per una noia més de la seva edat. Ara, Chéri no se situa a la França barroca, sinó a la de la Belle Époque de començament del segle XX, les (i els) protagonistes de la història no són aristòcrates, sinó prostitutes que viuen com a senyorasses (gràcies a les grans fortunes dels seus clients habituals), això sí, viuen igualment al marge de la societat (en aquest cas, no pas per qüestió de classe, sinó de “moral” pública) o bé en són els seus fills. Però el cor de la pel·lícula és idèntic: l’amor que brolla i desfà tràgicament els plans preversos de qui juga a moure els fils sentimentals dels altres.

Kathy Bates és qui pren el relleu a Glenn Close en l’art de l’alcavoteria; Pfeiffer no és ara una dama virtuosa que cau encisada per un seductor, sinó una altra veterana del sexe que veu com el cor se li obre cap a qui ve a ser com el seu propi fillol, un xicot tan expert en el sexe com mancat de l’amor de debò que troba en la seva estimada Nou-nou (Pfeiffer). El problema no rau però en aquestes diferències, posats a comparar els dos films; sinó que allà on Les amistats perilloses eren àcides, aquí Chéri és de pH neutre. Frears, a Chéri no s’interessa tant pels jocs de poder amb l’amor: se centra sobretot en l’amor com a vincle pregon, que es ferma inesperadament, imprevisiblement, i que, tant se val si se’l viu amb plena consciència de provisionalitat o circumstàncies, si se’l mira de substituir amb altres cossos o amb d’altres vivències en indrets idíl·lics, es revela un lligam indestructible.

Stephen Frears, però, queda enlluernat per la recreació ambiental i les belleses de Rupert Friend i Michelle Pfeiffer. Per fi la Michelle Pfeiffer que alguns tan enyoràvem, mal sigui amb aquells vestits a joc cromàtic amb els decorats (que, per altra banda, encara la fan més bonica). Llàstima que el tractament dramàtic de la història no hagi tingut més gruix i, com deia, fins i tot ens hàgim enfitat massa amb tant de pastisset dolç (i mira que Frears ja ha intentat compensar-ho amb remarcables imatges eròtiques!).

FOTO Michelle Pfeiffer, a Chéri, de Stephen Frears

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!