Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

19 d'octubre de 2010
1 comentari

A cop calent (2): “Pa negre”, d’Agustí Villaronga

Pa negre, d’Agustí Villaronga

Agustí Villaronga, a partir del material literari d’Emili Teixidor, narra sobretot la descoberta del món adult per part d’un noiet, en unes circumstàncies en què no pot pujar bo —el mateix cineasta explica a la magnífica entrevista que ha concedit a Imma Merino (Presència núm. 2016, 15-21 octubre 2010): un món de misèria i corrupció no fa que els nens puguin ser purs i bons—. Circumstàncies, context, que converteix en un acurat retrat de la immediata postguerra a la Catalunya rural.

Els nens, doncs, no tan sols són els autèntics protagonistes de Pa negre, sinó l’objectiu principal de Villaronga, que els filma de manera meravellosa, amb una intensitat vertiginosa, amatent a la innocència que van esclafant, als brots de crueltat que desdiu el caire encara candorós dels seus rostres, les seves mirades, als seus agosarats delits de mirar, tafanejar, provar, descobrir…

Cinema pur, de gran expressivitat visual, quan filma la canalla, i un registre més teatralitzant per a les seqüències dels adults. D’una banda, hi ha aquell deix teatral d’alguns secundaris —en la gestualitat i en la dicció—, mancats de prou naturalitat cinematogràfica —a diferència dels Sergi López i Eduard Fernández, ben bregats davant de les càmeres—. Per altre cantó, Villaronga ha planificat volgudament algunes escenes amb ressons teatralitzants: clarament, l’arrancada de la “capada”; però també en d’altres moments, com a la reunió familiar del final, en què es fa saber el futur de l’Andreu i Marina Gatell (la tia Enriqueta) se les tenen amb Lluïsa Castell (tia Ció).

Pel·lícula sòlida, que avança amb ritme fluïd —que avanci la narració a través de l’acció, Villaronga dixit a l’esmentada entrevista, i fins i tot potser ho ha posat massa en pràctica—, evidencia una tensió entre el cinema narratiu —l’encàrrec que ha rebut— i la pulsió autoral del cineasta. Tensió que es fa ostensible entre el guió —del mateix Villaronga—, que imposa l’entitat narrativa de la pel·lícula i domina en manta escenes, i la posada en escena, la tirada absoluta de Villaronga cap a l’expressivitat audiovisual, que es manifesta sobretot en la ja comentada filmació dels nens i en seqüències esplèndides com la de la detenció —tot i que els trets, no els hi acabo d’entendre—.

Dramàticament, el final és dels que et toquen la fibra; però aquí s’ha defugit del tractament melodramàtic a bona part del metratge. És més, s’ha privilegiat el relat a la dramatització. El món dels adults donava per una cosa tremenda i a Villaronga el que li ha interessat és el món dels nens i amb ells, ha anat a fons en la representació dels conflictes, deixant per als grans allò que els petits veuen i no entenen —fins que ho van descobrint— i, per tant, ha reconstruït aquell món dels adults com ho ha fet.

També els actors no professionals, sobretot Francesc Colomer i Marina-Laura Comas (atenció a aquesta nena!), estan molt bé. Els seus personatges, com els donen vida i esclar com estan dirigits! 

FOTO © Emon Pa negre, d’Agustí Villaronga

  1. La vaig veure aquest vespre al cinema Renoir Plaza de España de Madrid, amb la sala en mitja entrada (més de vint o trenta espectadors, a la sessió de les vuit del vespre).
    Faré la crítica la setmana vinent, i és ben positiva:

    * * * *

    Dura, sense concessions, amb tendresa quan cal… El cinema català pot anar amb el cap ben alt, a Sant Sebastià es van rendir, i ara, a l’Estat espanyol, sembla que també.
    El noi, en Francesc Colomer, fa una interpretació esgarrifosa, de bé que està, tant les seves expressions amb els seus ulls (sempre neguitosos). Es mereixeria el Goya al Millor Actor Novel i d’altres més importants.
    La Marina Comas, com la seva cosina, també fa una esplèndida interpretació. Els adults, ja no és igual, tot i que tots estan més que correctes.

Respon a julianjuanlacasa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!