Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
El 12 de juny, l’Avui ha publicat una entrevista a Sílvia Munt, ran de l’estrena del seu primer llargmetratge de ficció, Pretextos: “Fa anys que no combrego amb la idea d’amor perfecte”.
Bernat Salvà parla amb l’actriu i directora de diversos aspectes del film i, mal sigui al final de tot, li planteja una pregunta que, al meu entendre, professionalment s’hauria de fer sempre, quan el periodista treballi per a un mitjà editat en llengua catalana: Es va plantejar rodar “Pretextos” en versió original catalana?
Per seguir: Vull llegir la resta de l’article.
FOTO (Golem) Sílvia Munt i Ramon Madaula, a Pretextos, de Sílvia Munt
A la pregunta Es va plantejar rodar Pretextos en versió original catalana?, Sílvia Munt respon:
La meva llengua materna és la castellana, perquè la meva mare és canària, i m’expresso millor escrivint en castellà. Sempre he escrit, des de petita, i ho he fet sempre en castellà. El català l’he après a escriure sense faltes, però això no vol dir que tingui la fluïdesa i el lèxic de l’expressió en castellà. Jo sóc una barreja absoluta, i per mi, la diversitat és la nostra riquesa. La meva mare és canària, la família de la meva mare són francesos, el meu avi és cubà, el meu tiet és turc, el meu pare és català, jo vaig néixer a Barcelona, em vaig criar a Canàries i passava els estius a França. Després hi ha una altra qüestió, qui finança la pel·lícula en gran mesura és Televisió Espanyola.
Això que diu, però, són arguments o pretextos?
Per evitar d’entrar en falses polèmiques, permeteu que, d’entrada, manifesti que em sembla molt bé que, si és d’expressió castellana, escrigui la seva pel·lícula en la seva llengua. He de confessar-vos, però, que m’ha sorprès la resposta. Perquè jo la tenia per una dona de teatre de text i em pensava que el bon actor i la bona actriu d’aquesta mena de representacions havien d’acaronar la llengua amb què donen vida a les paraules. I, si no vaig errat, ha fet Espriu, Segarra… De manera que un cert domini de la nostra llengua deu tenir. Si més no, diria que un xic més del que em sembla que ella mateixa es reconeix en aquestes declaracions. Francament, el que diu em sona a allò que en diem “excusa de mal pagador” o, jugant amb el títol de la seva “opera prima”, un simple pretext.
La cosa ja comença a fer més tuf amb allò que “la diversitat és la nostra riquesa”. Si més no perquè ella, en aquest debut en el llargmetratge de ficció, no l’ha practicada la diversitat: llàstima que hagi renunciat a tanta riquesa!
I finalment deixa anar el que, per mi, és l’únic argument de debò: qui finança la pel·lícula en gran mesura és Televisió Espanyola. I això és greu. Habitual, però gravíssim. Amb diners de tots, per tant, també dels catalanoparlants, hi ha executius / directius / manaires que impedeixen el cinema en català.
Que Sílvia Munt faci la pel·lícula en castellà perquè s’hi troba més còmode, és una cosa; que l’hagi de fer en castellà perquè qui paga és TVE, això és molt diferent. És política castellanitzadora i no respecte a la creativitat. Esclar que ja m’agradaria veure si, pel mig, no hi ha algun productoret nostrat que, en gestionar les coses amb l’ “ente público”, ja pressuposa que ha de ser “en castellano”, sense ni donar-los l’oportunitat de respectar la diversitat lingüística peninsular.
I per cert, veig que també hi han participat l’Institut Català d’Indústries Culturals i TV3… que toquen el flaviol o, si més no, Sílvia Munt no els ha tingut en compte a l’hora de parlar de la versió original del seu film. Esclar, aquests anagrames oficials catalans deuen ser per a la versió doblada al català de la qual l’informatiu Cinema d’ahir a la nit ens en va passar imatges… És a dir, els altres nostres diners, els que ens administren les institucions d’aquí, a més que no els tenen per res a l’hora de l’opció lingüística, només ens serveixen perquè en tinguem una versió de segon ordre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord, Salvador. I que, si no pot fer la V. O. en català, que hi hagi un doblatge en la nostra llengua. Ja és trist que és més fàcil sentir una versió catalana als DVDs de films com a “Bona nit i bona sort”, “La vida en rosa”, “Caramel” o “La vida dels altres” que no pas a les pel.lícules catalanes.
Malgrat que avui vaig veure la pel.lí de la Sílvia Munt i m’ha agradat. Però, aixó sí, em va desagradar profundament que no s’hi veia cap cartell en català a les parets, nomès el cartell “Aturem la guerra” mig amagat en un racó, a ca els protas.
Un salut,
JULIÁN.