Club 7 Cinema

Palermo Shooting / Rendez-vous à Palerme

Sinopsi Finn és un fotògraf de renom internacional, amb obra a museus i en revistes d’arreu del món. Du una vida exhuberant, com una estrella del rock en el món de l’Art. Tanmateix, Finn troba a faltar alguna cosa en la seva vida. Al decurs d’unes sessions fotogràfiques a Palermo, Finn experimenta un viatge surrealista i infernal, en què vida i art se li barregen i acaba tocant fons. Aleshores, se li apareix un àngel: Flàvia, una dona misteriosa i bella. Flàvia li salva la vida, en més d’un sentit, i l’ajuda a encarar-se amb l’últim enemic de qualsevol artista: la pròpia mort.

Director Wim WENDERS. Guió Norman Ohler i Wim Wenders. Fotografia Franz Lustig. Muntatge Peter Przygodda. Producció Neue Road Movies (Alemanya). Durada 2h04. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva

Repartiment Campino (Finn), Giovanna Mezzogiorno (Flavia), Jana Pallaske, Dennis Hopper (Frank), Lou Reed (Lou Reed), Patti Smith (Patti Smith), Sebastian Blomberg (mànager / Julian), Udo Samel, Inga Busch (Carla).

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Wim Wenders.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 30.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Palermo Shooting, de Wim Wenders

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinema] [HanWay Films]

Dist. Fr. [Océan] Dist. It [BIM]

Comentari

Palermo Shooting, de Wim Wenders, provoca riallades d’enfotre-se’n sorneguerament al llarg de la projecció, de ridícula i pretensiosa que resulta. Tot i una primera part prou atractiva, en què un sofisticat fotògraf de moda (el cantant Campino) deixa enrere el luxe artificial de la seva vida de disseny i retroba un cert alè natural pels carrers de Palermo; la pel·lícula s’acaba convertint en un deliri de metafísica barata sobre la por a la mort, a partir que un encaputxat misteriós i fantasmagòric (Dennis Hopper) dispara al protagonista fletxes tan letals com intangibles, de les quals a penes el salva una noia (Giovanna Mezzogiorno), artista local que passa a ser-ne com un àngel de la guarda. Wenders evidencia que és en un cul-de-sac creatiu, com si només sabés fer bé la tria de temes musicals dels seus films i acompanyar-los amb imatges prou encisadores; però repetint-se per esgotament. Així, Palermo Shooting trasllada l’esquema de la seva Lisboa Story (1994), com a passejada d’un estranger per una ciutat decadent que descobreix, i malda desesperadament, patèticament, per retrobar la poètica filosòfica de, per exemple, El cel sobre Berlín (1987). Hi refregeix igualment de manera explícita i no gens inspirada temes recurrents a la seva filmografia, com el del col·lapse de la imatge i la cultura o el dels àngels… Per acabar d’adobar-ho, Wenders la dedica a Ingmar Bergman i Michelangelo Antonioni, cosa que encara irrita més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!