Les pel·lícules de Canes 2008: “Leonera”

Leonera / Lion’s Den

Sinopsi Júlia, una estudiant universitària de 25 anys, prenyada i sense antecedents criminals va a parar a la presó. Julia ha assassinat el pare del seu fill i un altre home. Aquesta història combina maternitat, presó i justícia; confinament, culpabilitat i solitud; però sobretot té a veure amb Júlia i la seva criatura, Tomás, nascuda a una presó argentina.

Director Pablo TRAPERO. Guió Alejandro Fadel, Martín Mauregui, Santiago Mitre, Pablo Trapero. Fotografia Guillermo Nieto. Muntatge Ezequiel Borovinsky, Pablo Trapero. Productors Martina Gusman (productora executiva), Walter Salles (productor), Agustina Llambi-Campbell (directora de producció). Producció Matanza Cine (Argentina), Patagonik Film Group (Argentina), Cineclick Asia (Corea del Sud), VideoFilmes (Brasil). Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva. 

Repartiment Martina Gusman (Júlia), Elli Medeiros (Sofia), Laura Garcia, Rodrigo Santoro, Tomás Plotinsky

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Pablo Trapero.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 30.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Leonera, de Pablo Trapero

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [Cinenacional argentino] [Cineclickasia]

Comentari

L’actriu Martina Gusman, que és la protagonista absoluta i productora executiva de Leonera, ha estat —per mèrits propis— una seriosa aspirant al premi d’interpretació femenina, pel seu paper d’una noia de 26 anys, bibliotecària, soltera i en estat de fa poques setmanes, que va a raure a la presó, acusada de la mort del pare del seu fill i de ferir un altre home que vivia amb ells. Gusman encarna amb convicció aquest personatge paquetejat que, per la seva criatura no desitjada, retroba l’afectvitat i la força per sobreviure i lluitar. Pràcticament durant tot el metratge de la pel·lícula, el seu món és el de mugroses presons argentines, que Pablo Trapero filma amb caire documental, acompanyant la protagonista amb actors la majoria dels quals són no professionals i que transmeten la duresa de la vida carcerària, tant com la brutícia de les instal·lacions, la il·luminació naturalista o la fredor garratibadora dels funcionaris i guàrdies de presó, i de les reixes i portes metàl·liques que amb la seva cadència mecànica reforcen constantment la sensació de reclusió.

Pel·lícula sensorial, Leonera se centra en el trajecte emocional de la protagonista i, tant com pot, mira de deixar en segon pla el que fóra un convencional relat de presons, per bé que hi va recorrent per aguantar el ritme fílmic. Trapero es pot dir que no deixa de petja Martina Gusman, abocant-se al seu cos i al seu entorn immediat. I de mica en mica, va aportant-nos algunes dades que ens en permeten descobrir la dissort afectiva que ha viscut, amb els homes i amb la pròpia família. Es manté així fidel a la fisicitat estilística i a les temàtiques de la filmografia que va encetar amb Mundo Grua (1999) i, alhora, s’avé a les carecterístiques del productor Walter Salles, que li pot permetre arribar a capes més àmplies de públic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *