Club 7 Cinema

Il Divo

Sinopsi Giulio Andreotti, primer ministre italià, escollit en set ocasions al Parlament des de 1946. Anomenat l’Inoxidable o “el Divo”, Andreotti va ser jutjat el 1992 pels seus presumptes vincles amb la màfia. La seva ombra és al darrere de l’assassinat polític d’un periodista italià. Retrat del personatge polític (segurament) més important d’ençà el final de la Segona Guerra Mundial.

Director i guionista Paolo SORRENTINO. Fotografia Luca Bigazzi. Muntatge Cristiano Travaglioli. Producció Indigo Film (Itàlia), Lucky Red (Itàlia), Parco Film (Itàlia), Babe Film (França), StudioCanal (França), amb la col·laboració del Ministero per i Beni e le Attività Culturali. Durada 1h50.  Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Toni Servillo (Giulio Andreotti),Anna Bonaiuto (Livia Danese), Piera Degli Esposti (Sra. Enea), Paolo Graziosi (Aldo Moro), Giulio Bosetti (Eugenio Scalfari), Michele Placido, Carlo Buccirosso (Paolo Cirino Pomicino), Fanny Ardant.

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Paolo Sorrentino.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 26.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Il Divo, de Paolo Sorrentino

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma] [MyMovies]

Dist. It. [Lucky Red]

Comentari

El polític italià Giulio Andreotti, nomenat primer ministre en set ocasions i ministre en d’altres vint-i-cinc, jutjat als anys noranta pels seus presumptes vincles amb la màfia i per l’assassinat d’un periodista, és al punt de mira de la contundent Il Divo, amb què Paolo Sorrentino ha tornat a la competició de Canes. Esbiaixat retrat del personatge, el caricaturitza grotescament, amb la interpretació matisadíssima d’un Toni Servillo transformat en una mena d’obscur Nosferatu. A través d’una posada en escena estrident (alguns en diuen brillant) i propera al “grand guignol”, en reconstrueix tots els vincles criminals de què ha estat acusat judicialment i li imputa explícitament els fets que no s’han pogut demostrar. Assenyala, de retruc, la peculiar feblesa política italiana, amb el Vaticà, la màfia i el terrorisme d’extrema esquerra; així com la degeneració del sistema polític quan, desapareguts o eliminats els grans homes, la rivalitat entre faccions d’un partit aclofat en el poder, fa pujar a dalt de tot homes grisos i perillosos com Andreotti, rodejats de voltors encara amb menys escrúpols.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!