Club 7 Cinema

Linha de passe

Sinopsi Sao Paulo: 20 milions d’habitants, 200 Km d’embussos, 300.000 missatgers. Al cor d’aquesta ciutat en trànsit permanent, quatre germans miren de reinventar-se, cadascú a la seva manera. Reginaldo, el més jove, busca desesperadament son pare; Dario es deleix per menar una carrera de futbolista, però l’edat -18 anys- l’encalça; Dinho es refugia en la religió, i el gran, Denis, que ja és pare d’una canalla, a penes es guanya la vida. La mare, Cleusa, dona de neteja que puja sola els seus quatre fills, nascuts de pares diferents, torna a estar prenyada. Així com el Brasil és en estat d’emergència i en crisi d’identitat, ells breguen per reeixir.

Director Walter SALLES i Daniela THOMAS. Guió Daniela Thomas, Walter Salles, Braulio Mantovani, Robert Miano. Fotografia Mauro Pinheiro Jr. Producció Double Helix Entertainment (EUA), Media Rights Capital (EUA), Pathé Pictures International (Regne Unit), Videofilmes Produçoes Artisticas Ltda.(Brasil). Durada 1h48. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Vinícius de Oliveira (Dario), José Geraldo Rodrigues (Dinho), Kaique Jesus Santos (Reginaldo), João Baldasserini (Dênis), Ana Carolina Dias (jove religiosa).

Informació sobre un dels directors, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Walter Salles.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 26.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Linha de passe, de Walter Salles i Daniela Thomas

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinema]

Dist. Fr. [Diaphana] Dist. It. [RAI]

Comentari

Linha de passe, del brasiler Walter Salles, és la història de quatre germans, fills de pares diferents, que conjuntament amb la mare viuen a una barriada pobre de Sao Paulo i malden per sortir-se’n. El futbol, la religió, la temptació de la delinqüència o poder mantenir la feina precària són els claus roents a què s’agafen, delerosos d’un futur millor i tanmateix fugisser. Walter Salles, que es va donar a conèixer amb Estació Central de Brasil (1998), ara en companyia de la seva coguionista Daniela Thomas, torna a prendre el pols a les urgències socials del seu país amb aquest relat coral que no supera l’anodina crònica dels esforços d’uns i altres per reeixir, de les seves frustacions i derives. Molt lluny de Rocco i els seus germans (Luchino Visconti), hi fa planejar especulativament l’ombra dels melodrames convencionals, per mantenir l’atenció de l’espectador, per bé que deixa finalment la pel·lícula com el retrat d’una certa realitat brasilera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!