Club 7 Cinema

Blindness / La ceguesa / L’aveuglement

Sinopsi Sobtadament, un home es torna cec. Així comença una epidèmia que s’escampa ben de pressa. La dona d’un metge, que no ha quedat afectada per aquesta maledicció, malda per guiar la munió de cecs més enllà de les tenebres.

Director Fernando MEIRELLES. Guió Don McKellar, basat en l’obra “Assaig sobre la Ceguesa” , de José Saramago (Edicions 62). Música Marco Antônio Guimarães. Fotografia César Charlone. Producció Bee Vine Pictures (Japó), O2 Filmes (Brasil), Potboiler Productions (Regne Unit), Rhombus Media (Canadà). Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva i Film d’Inauguració

Repartiment Julianne Moore (la dona del metge), Mark Ruffalo (el metge), Alice Braga (La noia de les ulleres negres), Gael García Bernal (el “Rei”), Danny Glover (l’home de la bena negra, el narrador), Don McKellar (el lladre), Sandra Oh (ministra de Sanitat).

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Fernando Meirelles.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 29.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO La ceguesa, de Fernando Meirelles

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [CommeAuCinéma] [AlloCine]

Distr. Fr. [Pathé Dist.]

Comentari

Adaptant l’ “Assaig sobre la ceguesa”, de Jose Saramago, el brasiler Fernando Meirelles ens serveix un thriller de supervivència, visualment sofisticat i temàticament emparat en les reflexions de l’escriptor portuguès. Argumentalment, relata la sobtada aparició d’una epidèmia a escala mundial, que deixa tothom cec, llevat de la dona d’un metge (Julianne Moore), que es converteix en els ulls i la guia d’un grup d’afectats reclosos i gairebé abandonats en un recinte del govern. El caràcter fantàstic, apocalíptic, d’aquesta història serveix de pretext a Saramago per expressar pensaments sobre la ceguesa espiritual de la nostra societat. Meirelles, però, els redueix a cites llustroses. I malgasta el potencial filosòfic de les situacions dels personatges, posant-les al servei de l’acció.

La misèria moral que aflora en la dificultat dels protagonistes per a autoorganitzar-se solidàriament, la utilitza Meirelles  perquè l’espectador diferenciï els bons i els dolents de la pel·lícula. Igualment, la misèria física, la brutícia i males condicions en què han de viure, la filtra distanciadorament amb l’estètica publicitària de les seves imatges. Se’n val que l’estranya ceguesa deixi la vista de les víctimes literalment en blanc i no pas en fosc o negre, i, adoptant-ne tramposament el punt de vista, juga a deixar la pantalla en blanc, a crear ombres xineses i a provocar tota mena d’efectismes, exercint a pleret el virtuosisme visual que té acreditat des que es va donar a conèixer amb Cidade de Deus.

Meirelles ha volgut enlluernar, però no ha enganyat a ningú, com ho demostra la fredor absoluta amb l’ha rebuda la premsa internacional acreditada a Canes. I és que resulta absurd i artificiós voler entretenir en clau de thriller amb una història com la de La ceguesa; tampoc ja no té cap valor afegit el que aparatosament pretén aportar la part visual, i, el que és pitjor fins per al públic menys exigent: en aquest film, tot és previsible!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!