Les pel·lícules de Canes 2008: “La mujer sin cabeza”

La mujer sin cabeza / La femme sans tête

Sinopsi Verónica condueix el cotxe i, en un moment de distracció, topa amb alguna cosa. Els dies següents, sembla que ella s’esvaeixi, com si quedés lleugerament aliena a les coses i a la gent que l’envolten. Sobtadament, revela al marit que ha atropellat algú a la carretera. Junts van fins al lloc de l’accident, però només hi troben un gos mort. Aquest episodi, doncs, sembla que s’ha acabat i que la vida pot reprendre la normalitat; però aleshores es troba un cadàver…

Directora i guionista Lucrecia MARTEL. Fotografia Bárbara Álvarez. Muntatge Miguel Schverdfinger. Producció El Deseo S.A. (Espanya), Lita Stantic Producciones (Argentina), Aquafilms (Argentina), Arte (França). Durada 1h27. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Maria Onetto (Verónica), Claudia Cantero (Josefina), Inés Efron (Candita), César Bordón (Marcos), Daniel Genoud (Juan Manuel), Guillermo Arengo (Marcelo), María Vaner (tia Lala)

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Lucrecia Martel.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 29.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO La mujer sin cabeza, de Lucrecia Martel

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma] [Cine nacional argentino]

Dist. Fr. [Ad Vitam]

Comentari

La mujer sin cabeza, dirigida per l’argentina Lucrecia Martel i produïda pels germans Pedro i Agustín Almodóvar, té com a protagonista María Onetto, en el paper d’una dona que, com a conseqüència d’un cop rebut al cap en un accident de cotxe, perd un xic la memòria i, al cap d’uns dies, comença a dir que va matar una persona en la topada que va patir el seu vehicle. Lucrecia Martel aprofita aquesta lleugera inestabilitat mental de la protagonista per fer-la distanciar del seu entorn social i construir així un nou i vulgar retrat de la mitjana burgesia provinciana del seu país. Emparant-se en les giragonses imprevisibles de la psicologia humana, ella també pretén fer anar el relat gratuïtament per on li sembla, amb un joc pretensiós entre imaginació i realitat, entre el malson per la culpa i la tranquila felicitat de l’oblit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *