Les pel·lícules de Canes 2008: “Un conte de Nadal”

Un conte de Noël / Un conte de Nadal

Sinopsi Tot primer, Abel i Junon havien tingut dos fills: Joseph i Elizabeth. Afectat d’una malaltia genètica raríssima, el petit Joseph necessità un empelt de medul·la òssia. Com que la de la germaneta no era compatible, els seus pares van concebre un tercer fill, Henri, amb l’esperança de salvar Joseph. Henri, però, tampoc no pogué donar res a son germà i Joseph moria a l’edat de set anys. Tot i el naixement d’una altra criatura, Ivan, la família Vuillard no ha superat aquell trauma. Ja han passat molts anys i les relacions són més tibants que mai entre els seus components, sobretot entre Elizabeth, cap de família autoritària i responsable, i Henri, marginal cínic que reparteix la vida entre les dones i l’alcohol. Una baralla entre Elizabeth i Henry esmicola definitivament el nucli familiar. Henri, tot ple de deutes, queda “proscrit” per sa germana, que així el deixa fins i tot sense la companyia del seu nebot Paul -un adolescent torturat amb problemes psicològics greus-. Sort en té, en Henri, que manté un cert contacte amb Ivan i la seva dona, Sylvia, així com amb Simon, el cosí. A Junon li diagnostiquen un càncer i, a ella també, només un empelt de medul·la òssia la pot salvar. Li cal, doncs, trobar un donant potencial entre els membres de la família. Fills i néts se sotmeten a les proves, però finalment només dos resulten compatibles: Paul i Henri. S’acosta Nadal. Tota la família es troba per passar tres dies a la casa pairal de Roubaix…

Director Arnaud DESPLECHIN. Guió Emmanuel Bourdieu i Arnaud Desplechin. Fotografia Eric Gautier. Producció Why Not Prod. (França). Durada 2h30.  Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Mathieu Amalric (Henri), Catherine Deneuve (Junon), Jean-Paul Roussillon (Abel), Anne Consigny (Elizabeth), Melvil Poupaud (Ivan), Chiara Mastroianni (Sylvia), Hippolyte Girardot, Emmanuelle Devos, Samir Guesmi, Emile Berling, Françoise Bertin, Laurent Capelluto.

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Arnaud Desplechin.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 29.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Dama Catherine Deneuve, reina-sol de Canes, en competició amb Un conte de Nadal.

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma]

Producció
[Why Not Prod.]

Dist. Fr. [Bac Films] Dist. It. [BIM]

Comentari

Obra coral sobre les complexes relacions entre els membres d’una família, els veterans Catherine Deneuve i Jean-Paul Roussillon n’encapçalen el repartiment en què també destaquen Mathieu Amalric, Melvil Poupaud i Chiara Mastroianni. Actors en estat gràcia, amb interpretacions brillants de la mà d’un Desplechin que domina a la perfecció el retrat de grup i els condueix àgilment, tot combinant pletòricament la mirada en profunditat a les fractures íntimes dels seus personatges amb l’entramat de vincles sentimentals i mancances afectives a la família que conformen.

La tendresa i humana comprensió amb què Desplechin tracta aquests personatges desencaixats atorga a la pel·lícula un caire de comèdia, tot i que és un drama marcat per la mort i la malaltia. La mort d’un primer fill, als sis anys d’edat, perquè no li era compatible la medul·la òssia de cap dels germans que els pares van tenir desesperadament per salvar-lo. La malaltia de la mare, al cap de tants anys, a qui diagnostiquen un càncer que només pot superar igualment amb un transplant de medul·la; però també la patologia psicològica del net adolescent. I la inestabilitat del nebot, tan avesat a l’alcohol com el segon fill, prodigi d’irresponsabilitat, a desgrat de l’autoritària germana seva, delerosa d’un ordre vital al seu entorn, que la condició humana li fa inabastable. Irònicament, els problemes de salut de la mare i el net fan que la família es retrobi després d’anys de dispersió, al voltant de la celebració de Nadal. I així, Desplechin pot construir la pel·lícula com un pervers conte nadalenc, en què l’obra teatral dels menuts de la casa subratlla el caràcter de representació inherent a la litúrgia social del Nadal i assenyala el que d’escenificació té la pel·lícula mateixa i el cinema com a ficció. Reforçant-ho, es rega fluïdament tot el metratge amb escenes cinematogràficament evocadores: ja sigui una de mèdica amb un cert caire de film de terror; una de baralla entre cunyats, amb un toc irlandès a la John Ford, o les de la presentació biogràfica de cada protagonista, introduïdes a la manera del cinema primitiu. En aquest sentit, la banda sonora, eclèctica i precisa, hi juga un paper importantíssim. Definitivament, Un conte de Nadal és una obra major, rica en continguts i oberta a diversos nivells de lectura.

Increïblement, aquest film meravellós no ha rebut cap premi, si exceptuem el que s’ha lliurat a Catherine Deneuve pel conjunt de la seva carrera.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *