Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

12 de maig de 2008
0 comentaris

Les pel·lícules de Canes 2008: “El silenci de Lorna”

Le silence de Lorna / El silenci de Lorna

Sinopsi Lorna, una noia d’origen albanès, accepta el matrimoni arreglat amb un toxicòman, Claudy, per obtenir la nacionalitat belga. Un individu anomenat Fabio és qui ho ha muntat tot, d’acord amb un pla: un cop casats, Fabio mirarà d’assassinar Claudy, perquè Lorna pugui casar-se amb un mafiós rus, disposat a pagar molts calés per fer-se belga. Les coses, però, cal fer-les ràpidament. Lorna s’ho callarà?

Directors i guionistes Luc i Jean-Pierre DARDENNE. Fotografia Alain Marcoen. Muntatge Marie-Hélène Dozo. Producció Archipel 35 (França); Les Films du Fleuve (Bèlgica) i Arte France cinéma (França). Durada 1h45. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Arta Dobroshi (Lorna), Jérémie Renier, Fabrizio Rongione.

Informació sobre el director, clicant aquí: Els director de Canes 2008: Jean-Pierre i Luc Dardenne.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores, de la productora…), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 26.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Le silence de Lorna, dels germans Dardenne

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma] [PR]

Producció [Archipel35

Dist. Fr [Diaphana]

Comentari

Els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne, guanyadors de la Palma d’Or en dues ocasions anteriors, han presentat El silenci de Lorna. És la història d’una noia albanesa que es casa amb un xicot belga, per tenir la targeta d’identitat europea; éssent tot plegat un muntatge organitzat per un individu fosc. El flamant marit és toxicòman i el pla preveu eliminar-lo aviat, perquè un cop enviudada, la noia pugui casar-se amb un mafiós rus que els pagarà una calerada en haver obtingut així, també ell, la nacionalitat belga. Les coses, però, no surten ben bé com eren previstes, ja que no s’ha comptat amb el factor humà, els sentiments pietosos que la peça clau del tinglado, aquesta dona jove delerosa d’un més sòlid futur econòmic i social, experimetarà cap a la víctima propiciatòria de tot aquest trafiqueig.

Els Dardenne tornen, doncs, amb una història típicament seva, sobre la dignitat humana d’un personatge assetjat per la cobdícia cruel de la nostra societat occidental. En aquesta ocasió, però, el relat de “film noir” que els dona l’argument sobre el negoci amb els immigrants de l’Est el combinen amb el caire melodramàtic de la lluita de la protagonista per salvar primer la vida i després el record del seu primer marit de conveniència. I així adrecen clarament El silenci de Lorna a un ventall de públic més gran del que havien fet amb la seva anterior filmografia; per bé que a costa d’allunyar-se prou de les cròniques dures i depurades que els havien caracteritzat fins ara. També estèticament, s’han deixat estar els super 16mm i la càmera que no s’estava quieta, substituint-ho pels convencionals 35 mm, una fotografia més acurada, una càmera que es mou menys i observa més que no pas segueix la protagonista. I el problema és que temàticament revelen un cert estancament i formalment queden en una indefinida terra de ningú, a meitat de camí del que eren i el que encara no són.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!