Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

11 de maig de 2008
0 comentaris

Els directors de Canes 2008: Eric Khoo

El salt és espectacular. Fins i tot potser perillós: d’una remota i gairebé oblidada selecció a Un Certain Regard, el 1997, i un impacte de debò a Quinzena dels Realitzadors fa dos anys, amb Be with me, Eric Khoo passa a la Secció Oficial Competitiva, amb My Magic. Autèntic especialista a filmar les pel·lícules en molt pocs dies, Khoo és la principal figura del cinema que es fa a Singapur i enguany, conjuntament amb el seu col·lega filipí Brillante Mendoza, representen en Competició la persistència i presumpta revifalla del cinema que es fa al sud-est asiàtic; just quan les produccions provinents del Japó, Taiwan, Hong Kong… passen hores baixes o potser una etapa de transició.

Un perfil, la seva filmografia i informació / comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Eric Khoo, cineasta expeditiu i de foscors, respirant l’aire del carrer

Els directors de Canes 2008: Eric KHOO

PERFIL

Naixement. 27.03.1965 (Singapur).

Estudis. Cinema: llicenciat al City Arts Institute, de Sidney (Austràlia). Mentre estudià, veié bona part del cinema que era prohibit a Singapur.

Carrera (director, productor, guionista, director de fotografia, muntatge, so)

Director. El 1985 torna d’Austràlia per fer el servei militar -de dos anys i mig de durada-. A les estones que li queden lliures, es dedica a fer curtmetratges. Enllestit el deure amb l’exèrcit, entra a treballar a la productora Picture Farm, on realitza diversos films publicitaris (per a marques com McDonald’s, etc.).

Participa diverses vegades al concurs anual de curtmetratges en video, organitzat per National Panasonic. El primer cop, li premíem alguns treballs publicitaris. El segon cop (1989) hi presenta Barbie Digs Joe -un film sobre una nina “Barbie” i un ninot “GI Joe”, animat en stop-motion, que fou la primera pel·lícula de Singapur que participà en festivals internacionals (Hawai, Tòquio, etc.)-. El 1990 presenta, al festival de curtmetratges de Singapur, August -un conte pervers sobre l’amor d’un gos pel seu amo-, en què posa la càmera a l’alçada de la vista del gos -per a mostrar el que veuria aquest animal (“Positif”, núm. 536)-. Va a ritme es pot dir de curtmetratge per any, amb èxit sovintejat a festivals, i comptant amb una càmera professional de vídeo U-màtic que li facilita la productora publicitària. Amb Hope and Requiem (1991), presenta una mirada abstracta a la pèrdua d’esperança, jugant amb música electrònica i gràfics elaborats per ordinador.

El curt de 1994, Pain, li porta problemes, però acabarà permetent-li el salt als llargmetratges. La pel·lícula va d’una prostituta especialitzada en serveis sado-masoquistes que un dia tortura un client fins a provocar-li la mort. L’hi prohibeixen i desferma una sorollosa polèmica; però al festival de Singapur li atorguen, a Eric Khoo, el premi com a millor director i, un nou guardó, que consisteix a donar calés per a un nou projecte, amb els quals pot tirar endavant la seva “opera prima” Mee Pok Man.

Productor. Havent assumit la tasca de productor amb el seu curtmetratge Pain (1994), crea la productora Zhao Wei Films -nom que vol dir “bona sort” i que és el nom de pila del seu fill gran-, amb què assumeix productes institucionals, sèries de televisió i pel·lícules d’altri (Bee Lian Teng, Chee Kong Cheah, Abdul Nizam, James Toh, Khoo Koh, Royston Tan, Hai Leong Toh…), ja sigui com a productor executiu o productor -i implicant-s’hi també en altres vesants com ara la de coguionista, actor, o co-director (cas de sèrie TV)-

Director de fotografia. Al curtmetratge Pain (1994), Eric Khoo assumeix moltes tasques: director de fotografia, muntatge, so. Ja anteriorment havia estat el responsable de la fotografia dels curtmetratges August i Hope and Requiem.

Referents. En declaracions a “Positif” (núm. 536) reconeix que li agrada molt Midnight Cowboy (John Schlesinger); així com Mean Streets (Martin Scorsese) i els films de Jim Jarmusch, Aki Kaurismaki… Akira Kurosawa… “Detesto totalment les pel·lícules de kung-fu de Hong Kong” -ha remarcat-

Temàtiques.

L’Amor (l’amor d’un gos pel seu amo; l’amor cap a una prostituta maltractada; un addicte al sado-masoquisme fins al límit…): la vertiginosa necessitat de l’altre.

La solitud.

L’esperança: la pèrdua d’esperança o la possible segona oportunitat en el desesperançat.

La frustració.

El suïcidi.

La vida

El destí.

El fantasma = àngel de la guarda.

Singapur: el contrast entre el vell Singapur i el nou; el Singapur real; barreja de llengües (mandarí, cantonès, malai, l’anglès de Singapur, tàmil, etc.), per reflectir la realitat social de Singapur.

Estil.

Negror: comèdia negra, tragèdia, drama..; personatges ombrívols.

Pocs diàlegs. Silenci.

La música juga un paper important als seus films.

Espontaneïtat / improvisació dels actors

Contes: contes a entramat de contes; un conte pervers

Filma en pocs dies cada pel·lícula.

Formats diversos (video d’alta definició, 35mm, Super-16mm)


FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2008 My Magic

2006 Digital Sam in Sam Saek 2006: Talk to Her -episodi “No Day Off”-

2005 Be with Me

1997 Shier lou (12 Storeys)

1995 Mee Pok Man -“Opera prima”-

1994 Pain -cm-

1993 The Watchman -cm-

1993 Symphony 92.4 FM -cm-

1992 Carcass -cm-

1992 The Punk Rocker and… -cm-

1991 Hope and Requiem -cm-

1990 August -cm-

1989 Barbie Digs Joe -cm-

INFORMACIÓ i/o COMENTARIS/CRÍTIQUES D’ALGUNS FILMS

1995 Mee Pok Man

Director Eric KHOO. Guió Damien Sin. Música John David Kompa. Fotografia HO Yoke Weng. Muntatge Martyn See. Productora Jacqueline Khoo. Producció 27 Productions (Singapur). Durada 1h45. Festivals i premis Premis a Fukuoka, Pusan, Singapur; seleccionada al Festival de Moscú.

Repartiment Joe Ng (Mee Pok Man), Michelle Goh (Bunny), Kay Tong Lim (Mike Kor), David Brazil (Jonathan Reese).

Sinopsi 1 A Singapur, un noi introvertit que mena un restaurant, s’enamora de Bunny, una de les prostitutes que corren pel seu establiment.

Sinopsi 2 Història d’amor molt senzilla entre dos personatges molt simples: un home que és un establiment de tallarines xineses i la prostituta maltractada a qui, una nit, s’endú a casa.

Nota de traducció “Mee Pok” són tallarines tipus xinès i el títol del film fa referència a l’establiment de tallarines xineses que mena el protagonista.

Nota Filmada en 18 dies, amb una càmera de 35mm

1997 Shier lou

12 Storeys

Director Eric KHOO. Guió Eric Khoo i James Toh. Fotografia HO Yoke Weng. Música Kevin Matthews. Muntatge Jasmine NG Kim Kia. Producció Brink Creative (Singapur), Springroll Entertainment (Singapur), Zhao Wei Films (Singapur). Durada 1h40. Festival i premis Un Certain Regard – Canes 1997.

Repartiment Jack Neo (Ah Gu), Yi Fong Chuang (Lily), Boon Pin Koh (Meng), May Yee Lum (Trixie), Ritz Lim (Tee), Lucilla Teoh (San San),

Sinopsi Ah Gu, un home de mitjana edat, se’n du de la Xina Lily, una noia bonica que ha conegut a Beijin. Però des que són a Singapur, les coses no els van gens bé. Lily s’havia creat unes expectatives desmesurades i cada cop se sent més frustrada, decebuda de viure allà. Al mateix edifici, durant l’absència dels pares, Meng, el fill gran, s’ha de fer càrrec de la seva germana rebel, Trixie, i del germà petit, Tee. Sembla un bon noi, en Meng, però el seu tarannà autoritari farà que la situació esdevingui explosiva. Per la seva banda, San San, una dona soltera i obesa, a qui l’harpia que té per mare no para d’insultar, es planteja la sortida del suïcidi. Justament, la trobada amb l’antic amo d’on treballava sa mare, l’enfonsa en una greu depressió. Tots viuen i s’entrecreuen al dotzè pis del bloc 173, a Singapur.

Nota Filmat voluntàriament en Super-16, perquè la interpretació dels actors resultés al més espontània possible.

Nota Filmat en 2 setmanes

2005 Be with Me

Director Eric KHOO. Guió Eric Khoo i Wong Kim Hoh. Fotografia Adrian Tan. Música Kevin Matthews, Christine Sham. Muntatge Low Hwee Ling. Producció Zhao Wei Films (Singapur), Infinite Framework (Singapur). Durada 1h30. Festival i premis Quinzena dels Realitzadors – Canes 2005.

Repartiment Theresa Chan (ella mateixa), Lawrence Yong (el fill), Lynn Poh (Ann), Seet Keng Yew (Fatty Koh), Chiew Sung Ching (el botiguer), Ezann Lee (Jackie), Samantha Tan (Sam), Jason Tan (Brian)

Nota sinòptica Un mosaic d’històries al voltant dels temes de l’amor, l’esperança i el destí. Els personatges d’aquesta pel•lículen menen vides separades, però comparteixen un desig: viure a prop de l’ésser estimat. Tots són personatges de ficció, llevat de Theresa Chan, una dona cega i sorda el coratge i la vida de la qual han inspirat la creació d’aquesta pel•lícula.

Sinopsi Tres històries. PRIMERA. Un botiguer envellit i solitari havia deixat de creure en la vida des que se li morí la dona; però l’ha salvat de la desesperació, llegir un llibre autobiogràfic i conèixer-ne l’autora, una dona cega i sord-muda de la seva mateixa edat. SEGONA. Fatty, un guarda de seguretat que ronda la cinquantena, viu per a dues coses: la bona teca i l’amor per una executiva atractica que viu al seu bloc de pisos. Tanmateix… TERCERA. Dues adolescents es coneixen per internet i s’enamoren.

Notes

Filmat en 16 dies, 12 hores per dia.

El director de fotografia, Adrian Tan, és un especialista de la càmera video d’alta definició i ha treballat força com a director de films publicitaris.

Més informació [zhaowei]

2006 Digital Sam in Sam Saek 2006: Talk to Her  -episodi “No Day Off”

Directors Eric KHOO (episodi “No Day Off”), Darejan OMIRBAEV (episodi “About Love”) Pen-Ek RARANARUANG (episodi “Twelve Twenty”). Durades “No Day Off”, 0h39; “About Love”, 0h38; “Twelve Twenty”, 0h30.

Repartiment Ananda Everingham (Ananda), Erich Fleshman (policia de frontera alemany)

Sinopsi Tres curtmetratges digitals. “No Day Off” segueix la vida d’una minyona que ha deixat marit i criatura per anar a Singapur. “About Love” és una història amarga basada en un relat d’ Antoni Chejov, en què un solitari professor de matemàtiques s’enamora d’una col•lega casada. “Twelve Twenty” narra la trobada d’un home i una dona al decurs d’un vol, en què passen 12 hores i 20 minuts llegint, bevent, menjant, mirant pel•lícules i dormint l’un al costat de l’altre, com si fossin una parella casada.

2008 My Magic

Director Eric KHOO. Guió Wong Kim Hoh i Eric Khoo. Música Kevin Mathews i Christopher Khoo. Fotografia Adrian Tan. Muntatge Siva Chandran i Lionel Chok. Producció Zhao Wei Films (Singapur) Durada 1h15. Festival i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva

Repartiment Francis Bosco (el màgic), Jathishweran Naidu (el fill del màgic), Grace Kalaiselvi (la dona).

Nota sinòptica Un màgic alcohòlic i acabat mira de refer els lligams amb el seu fill.

Sinopsi Des que la dona l’ha deixat, Francis va de mal borràs. Treballa de cambrer en una discoteca de nit i ofega la pena en l’alcohol. El seu fill, de deu anys, s’espavila sol però li retreu que es deixi anar en tanta manera. Per amor al fill, Francis decideix tornar al seu antic ofici: màgic… Una història d’amor, vincles familiars, redempció… i màgia.

Notes Filmat en 9 dies. Història argumental inspirada per la lectura de “La carretera”, de Cormac McCarthy.

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma]

Dist. Fr. [ARP]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!