Club 7 Cinema

L’any de les Olimpiades a la Xina, enmig del rebombori que hi ha, la presència de cineastes d’aquell país als festivals internacionals no deixa de ser —mediàticament, si més no— important. Canes té l’honor de comptar amb el que probablement és ara mateix el millor i el més independent —en tots sentits—, JIA Zhangke, que hi presenta Er Shi Si Cheng Ji (24 City), un treball documental sobre l’altra cara del gegantí desenvolupament econòmic de la Xina. I potser que Venècia també pugui comptar amb JIA Zhangke, que hi presentaria Ciqing shidai (The Age of Tattoo), sobre la revolució cultural de Maó. Afortunadament, hi ha JIA Zhangké i no l’oficialista Zhang Yimou. A les autoritats comunistes xineses segurament els hauria agradat més Yimou; als cinèfils, tal i com estan les coses ara mateix, segurament Jia.

Un perfil de JIA Zhangke, la seva filmografia i informació i/o comentaris sobre els seus films, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Jia Zhangke, director de Er Shi Si Cheng Ji (24 City)

Els directors de Canes 2008: JIA Zhangke

PERFIL

Naixement. 1970 (Fenyang, Shanxi, la Xina)

Estudis. Als 18 anys d’edat, traslladat a viure a Taiyuan, capital de la província de Shanxi, estudia pintura a l’oli a l’Acadèmia de Belles Arts. Alhora, comença a escriure i el 1991 publica “The Sun Hung On The Crotch” a la revista “Shanxi Literatura”. El 1993 l’admeten al Departament de Literatura de l’Acadèmia de Cinema de Beijin i comença a estudiar-hi teoria del cinema. El 1997 es llicencia a l’ Acadèmia de Cinema de Beijin. Se’l considera membre destacat de la sisena generació de directors xinesos.

Carrera. (director, guionista i escriptor, documentalista, director de fotografia, productor, actor, muntador)

Productor. El 1995, éssent encara estudiant de Cinema, participa a la fundació de la Youth Experimental Film Group, la primera productora independent de tota la Història de la Xina.

El 2003, amb Chow Keung i Yu Lik-wai crea Xstream Pictures, una productora amb seus a Hong Kong i Beijin, especialitzada a buscar i promoure directors xinesos amb talent, que serveix també de plataforma de producció als seus propietaris -especialment JIA Zhangke-.

Director. Durant l’etapa formativa, va fent curtmetratges; però tot just acabat de llicenciar-se, enllesteix la que serà la seva “opera prima” Xiao Wu (Pickpocket), que participa a la secció Fòrum de Berlín (premi Wolfgang), al Festival de Pusan (premi noves tendències) i al dels Tres Continents de Nantes (premi Montgolfiere d’Or); però que, com els seus tres següents, no els podrà exhibir en territori xinès. Si amb aquest film ja crida l’atenció, una primera confirmació internacional li ve clarament l’any 2000, al Festival de Venècia, amb Zhantai (Platform). Cal remarcar igualment l’important paper que hi juga el Festival dels Tres Continents, de Nantes, que novament el premia amb el seu gran premi i el reivindica clarament -i per segona vegada- com un autor de primera fila. Tanmateix, quan el 2002 presenta a la Secció Oficial de Canes, Plaers desconeguts (Ren xiao yao), és poc el ressó que hi té i ha d’esperar al 2005, en tornar al Festival de Venècia amb The World, perquè la crítica internacional comenci de debò a parar-li l’atenció que es mereix -a més, The World és la primera pel·lícula que ell pot estrenar a la Xina-. I serà precisament a la Mostra el 2006 que obtindrà el primer gran triomf, amb Natura morta (Sanxia haoren), tanmateix no absent de polèmica: éssent el certamen dirigit per Marco Müller, un seu vell conegut del Festival de Nantes, hi presenta, a la secció “Orizzonti” el documental Dong -sobre la construcció de la presa de les Tres Gorges, mitjançant les pintures d’un seu amic pintor, Liu Xiaodong-; però “per sorpresa” participa a darrera hora a la secció oficial competitiva, amb l’extraordinària Natura morta i guanya, enmig de queixes per les poques oportunitats que hi ha hagut de veure-la i entre denúncies de favoritismes de Marco Müller.

Documentalista. Abans de Dong (2006), el 2001 ja havia realitzat el curtmetratge documental Gong gong chang suo (In Public), sobre la vida quotidiana a una ciutat de Mongòlia. JIA ha declarat que Dong (2006) és el primer lliurament d’una trilogia documental que ha titulat “Trilogia d’artistes”, sent-ne Useless (2007), el segon. Al “pressbook” lliurat al Festival de Venècia, s’explica així: “Després dels fets de Tiananmen, el 1989, els intel·lectuals xinesos es van tornar a trobar marginats. La gent va deixar d’interessar-se en el que podien pensar o dir els intel·lectuals, i tan sols uns quants, ben pocs, han seguit aportant serioses reflexions sobre el futur de la societat xinesa. La gent, en general, ha tirat cap a una altra banda: l’era del consumisme. Enmig de tot plegat, l’àmbit de l’art contemporani xinès ha mantingut el seu vigor i molts artistes han pensat abastament i a fons sobre la societat xinesa. La seva agudesa resulta òbviament interessant i feia temps que volia dedicar algunes pel·lícules per a presentar-lo, a ells i a les seves idees sobre la societat. D’aquí ve la meva “Trilogia d’artistes”.

Guionista i escriptor. Guionista dels seus propis films, JIA du també una carrera d’escriptor de novel·les.

Director de fotografia. Ho ha estat de gairebé tots els seus documentals.

Actor i muntador. Puntualment i en algun film seu.

Referents. “Pickpocket de Bresson ha influït el meu cinema” -JIA a “Positif” núm. 487-. “Un cineasta com HOU Hsiao-hsien m’ha ensenyat que era possible fer una pel·lícula amb visió àmplia de les coses en la qual l’àmbit privat i l’àmbit públic estiguin lligats” -op. cit.-. Cert cinema i literatura xinesos. “En el cinema d’ Ozu trobo situacions que em resulten molt properes. Tinc la impressió de compartir-ne la visió de la família” -JIA a “Positif” núm. 555-.

Temàtica.

Els canvis a la Xina dels anys vuitanta -econòmics, culturals…-, a través dels personatges, com els influencien, com els viuen, el que deixen enrere i la incertesa de cap on van.

Els canvis -el capitalisme, el desenvolupament, la globalització…- també com a context; però sempre un context en què els personatges viuen, s’enamoren, pateixen… no sense interacció: la justa per a dimensionar una mirada -crítica- sobre el context i per a tractar com aquest context afecta la gent.

El canvi generacional: dues concepcions diferents del món, del país, de la política, de la cultura…

Amors juvenils, vivència iniciàtica. L’amor -o el que en queda- enmig del desastre.

Les frustacions, l’avorriment vital, el delit de llibertat, la indiferència política dels protagonistes.

L’individu substitueix el grup.

La soledat a què s’aboca l’individu.

Petja autobiogràfica en els dos primers films -més en la interioritat dels personatges que a la història que protagonitzen-

La seva ciutat, Fenyang, a les dues primeres pel•lícules i també a Useless.

La Xina: trajectes per la Xina, Beijin, la presa de les Tres Gorges. I també Mongòlia (a In Public, a Natura morta i, a prop, a Plaers desconeguts). Hi ha com un recorregut personal del cineasta des de la ciutat i la província on va nàixer fins al Beijin de les grans transformacions i arribant a la presa de les Tres Gorges: un recorregut que va d’una certa evocació dels sentiments de joventut al present, del pessimisme a la tragèdia.

Símbols de modernitat: el tren (anhel), la super presa de les Tres Gorges (neguit).

La irrupció de la cultura de masses, del consumisme en què l’únic valor és el calé. El calé fàcil. Els cants de sirena de l’occidentalització més superficial. La uniformització del món.

L’ “ètica” del lladregot (“pickpocket”) vs el cinisme del nou capitalisme xinès.

El destí sinistre de la gent senzilla, rere l’enlluernament del progrés, de les grans obres.

“Des que, a Dong, he treballat amb el pintor Liu Xiadong, de la gent, n’he començat a pensar més en termes d’éssers humans que no pas de criatures socials entrelligades per una xarxa de relacions” -JIA al pressbook venecià d’ Useless–

Estil.

Personatges deambulatoris. Els personatges i el temps -fílmic, argumental, de la història…-. Quotidianitat dels personatges.

La immensitat del paisatge: cinema de personatges en un món gran, on gairebé es perden. Justament, en el cas de The World, és significativament a l’inrevés: el món sencer representat, empetitit i encabit, en un parc temàtic, un univers clos en comparació amb el “món” dels protagonistes -els seus origens, les infelicitats que no amaga la virtualitat enlluernadora i falsa del parc temàtic-.

Guions i muntatge volgudament erràtics: salts temporals -i espacials- gairebé imperceptibles; plans seqüència de llarga durada i plans més breus: contemplar i narrar, temps per als personatges o paisatges i relat que va fluint; la deambulació dels protagonistes.

A The World, visualment s’està al cas que el temps argumental edevé com un pantà en què es mixtifica, es barreja, es dilueix el dia, la nit, la claror, la foscor… a to amb el que JIA Zhangke defineix com la metamorfosi del temps en les noves generacions -que alteren el ritme tradicional de les coses-

A Natura morta, visualment s’esqueixa els protagonistes de l’espai que els envolta: ells, cromàticament foscos; el paisatge, de tons clars, reforçant la fantasmagoria de l’indret. “A cada pel·lícula, m’empesco un marc estètic” -JIA a “Positif” núm. 555-. “En plantar la càmera (..) miro de capturar l’autèntica sensació -sentiment- de l’espai i de la gent” -JIA, al pressbook venecià de Useless-. “Per mi, la clau d’un documental és l’opinió subjectiva. La realitat pot ser distorsionada per la càmera. Per a nosaltres, sempre cal experimentar-hi sensacions i opinar” -op. cit.-

El context per detalls -evolució de les cançons per la ràdio, de les emissions televisives, de la visió col·lectiva o individual de la televisió; converses amb els pares, etc.-

Actors no professionals -alguns si més no-; actors habituals, no eixits d’escoles d’art dramàtic i que han compartit vivències amb JIA ZHangke -d’alguna manera han evolucionat junts a mesura que JIA ha anat fent el seu cinam-.

Amb Natura morta, JIA reconeix que ha entrat en un cinema més intimista, més abocat a l’ànima i als sentiments, i que això li ha comportat un canvi estilístic: es veu més directe, aspira al màxim de simplicitat, per arribar a fons.

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2008 Ciqing shidai
          The Age of Tattoo

2008 Er Shi Si Cheng Ji
          24 City 

2007 Wu Yong -documental-
          Useless

2006 Sanxia haoren 
          Still Life
          Natura morta
          Naturaleza muerta

2006 Dong -documental-

2004 Shijie
          The World 

2002 Ren xiao yao
          Unknown Pleasures
          Plaers desconeguts
          Plaisirs inconnus

2001 Gong gong chang suo -cm-
          In Public

2000 Zhantai 
          Platform
          Pensilina 

1997 Xiao Wu -“opera prima”
          Pickpocket
          Xiao Wu, artisan pickpocket 

1995 Xiaoshan huijia -cm documental-
          Xiaoshan torna a casa

1995 Du Du -cm-

1994 You yi tian, zai Beijin -cm-
          Un dia a Beijin
 

INFORMACIÓ I/O COMENTARIS SOBRE ALGUNS FILMS

1997 Xiao Wu

Pickpocket / Xiao Wu, artisan pickpocket

Director i guionista JIA Zhangke. Fotografia Nelson Yu Lik-wai. Muntatge Xiao Ling Yu. Producció Hu Tong Communications (Hong Kong), Radiant Advertising Company. Durada 1h45. Festivals i premis Festival de Berlín – Fòrum (premi Wolfgang), al Festival de Pusan (premi noves tendències) i al dels Tres Continents de Nantes (premi Montgolfiere d’Or).

Repartiment Hong Wei Wang (Xiao Wu), Hao Hongjian (Mei Mei), Zuo Baitao

Sinopsi En acabat d’un absència misteriosa, que tanmateix s’ha passat a la presó, Xiao Wu torna a la seva petita ciutat de Fenyang. Hi retroba Xiao Tomg, el seu antic comparsa, que ara s’ha deixat córrer el robatori a estrebades i practica una activitat més lucrativa: el contraband de cigarretes. S’ha convertit en un nou-ric, admirat i respectat; de manera que els amics ara poc es reconeixen. Xiau Wu ronda per la ciutat, però ni els barris de tora la vida no són com eren: de fet, els van arrasant. S’enamora de Mei Mei en un bar de karaoke, però el fan fora. O sigui que acaba anant-se’n cap al poblet de muntanya, on viu la seva família pagesa.

2000 Zhantai

Platform / Pensilina

Director i guionista JIA Zhangke. Música Yoshihiro Hanno. Fotografia Nelson Yu Lik-wai. Muntatge Jing Lei Kong. Producció Hu Tong Communications (Hong Kong), T-Mark (Japó). Durada 3h13 (inicialment), 2h34 (distribució internacional).  Festivals i premis Venècia 2002 (premi NETPAC), Independent de Buenos Aires 2001 (millor pel·lícula), Tres Continents de Nantes (Montgolfiere d’Or)

Repartiment Hong Wei Wang (Minliang), Tao Zhao (Ruijuan), Jing Dong Liang (Chang Jun), Tian Yi Yang (Zhong Pin), Bo Wang (Yao Eryong)

Sinopsi L’hivern de 1979, a Fenyang, un grup teatral presenta la seva peça hagiogràfica sobre Mao-Tsé-Tung. La vida quotidiana de Mingliang i els seus companys gira al voltant d’aquestes representacions i dels enamoraments que comencen a aflorar. La primavera de 1980, hi ha alguns canvis al grup teatral: música pop, cabells tallats a la rock, pantalons de campana, cigarretes a la boca… A meitat d’aquella dècada de transformacions a la Xina, la política governamental es capgira i l’Estat deixa de donar subvencions. El futur del grup teatral esdevé aleshores tan incert com els vincles entre els seus components.

2002 Ren xiao yao

Unknown Pleasures / Plaers desconeguts / Plaisirs inconnus

Director i guionista JIA Zhangke. Fotografia Nelson Yu Lik-wai. Muntatge Chow Keung. Producció Hu Tong Communications (Hong Kong), T-Mark (Japó), E-Pictures (Corea del Sud), Lumen Films (França), Office Kitano (Japó). Durada 1h53.  Festivals i premis Canes 2002 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Wei Wei Zhao (Bin Bin), Qiong Wu (Xiao Ji), Qing Feng Zhou (Yuan Yuan), Hong Wei Wang (Xiao Wu), Ru Bai (la mare de Bin Bin), Xi An Liu (el pare de Xiao Ji).

Sinopsi A Datong, la Xina, Xiao Ji i Bin Bin tenen 19 anys i no tenen feina. Sense perspectives, pelen el temps pel carrer. Xiao Li està enamorat de Qiao Qiao, la cantant estrella d’aquella terra, i viu a trevés les ficcions nord-americanes. Bin Bin, a qui sa mare voldria veure de militar, està pel karaoke i els dibuixos animats. En aquesta Xina de transformacions, els dos nois se senten molt atrets pels encanteris de l’occidentalització i pel calé fàcil.

Nota Plaers desconeguts ha estat la primera pel·lícula de JIA Zhangke que he vist i precisament el que jo hi he valorat d’antuvi com una mancança -el caràcter erràtic, la quotidianitat…-, com a buidor, ha resultat -vista l’obra anterior i posterior- com una figura d’estil, coherent. Veient encara Plaers desconeguts com una obra menor -en comparació, per exemple, a Platform-, es revaloritza molt en situar-la al lloc escaient de la filmografia de JIA Zhangke. Tanmateix, això és el que en vaig publicar inicialment:

Crònica de Canes -publicada a Diari de Girona 24.05.2002-

La bona acollida que ha obtingut Le fils, dels germans Dardenne, contrasta amb la divisió d’opinions que ha recollit la xinesa Plaers desconeguts, de Jian Zhang-ke. Ambientada en una zona de la Xina propera a Mongòlia, documenta l’atur, la manca de futur i l’absència de qualsevol il.lusió que pateixen els joves actuals, solitaris fills únics (pel control de natalitat), nascuts amb la irrupció expeditiva del capitalisme entre les restes mugroses del comunisme que encara governa aquell pais. Ho fa a través de la historia d’amistat i d’iniciació a l’edat adulta de dos nois de 19 anys, molt influïts per la musica i les pel.licules americanes, que vagaregen pels carrers, dificilment troben la felicitat amb les dones que desitgen, de res els serveix la familia i acaben caient en la temptació fatal del calé fàcil. Tot plegat hagués pogut donar peu a un bon film; però Jian Zhang-ke es queda en les intencions. La majoria de les seves seqüències son buides de contingut i es nota que les ha rodades amb la improvisació que ha reconegut, sense tenir el talent necessari per a sortir-se’n bé. Plaers desconeguts és, doncs, una obra que irrita per com malmet el seu potencial i, per ara, és la pitjor de totes les que hem vist en la secció competitiva.

2004 Shijie

The World

Director i guionista JIA Zhangke. Música Giong Lim. Fotografia Nelson Yu Lik-wai. Muntatge Jing Lei Kong. Producció Lumen Films (França), Office Kitano (Japó), X Stream Pictures (la Xina), Bandai Visual Company Japó), Shanghai Film Group (la Xina), Xinghui Production (Hong Kong). Durada 2h23.  Festivals i premis Venècia 2004 – en competició.

Repartiment Tao Zhao (Tao), Taisheng Chen (Taisheng), Jue Jing (Wei), Zhong-wei Jiang (Niu), Yi-qun Wang (Qun), Hong Wei Wang (Sanlai), Jing Dong Liang (antic xicot de Tao)

Sinopsi Al Park World, un parc temàtic que reprodueix en miniatura el monuments més famosos d’arreu del món, hi treballo Tao. Cada dia, ella canta i balla per al públic. El seu amic, Taisheng, és un dels guardes de parc. La relació entre ells topa amb un problema: a Taisheng qui li fa peça és Qun, una jove estilista…

2006 Dong

Trad. Lit: “Orient”.

Director i guionista JIA Zhangke. Música Giong Lim. Fotografia Nelson Yu Lik-wai, Jia Zhangke, Chow Chi-sang i Li Tan. Muntatge Jing Lei Kong. Producció X Stream Pictures (la Xina). Gènere Documental. Durada 1h06. Festivals i premis Venècia 2006 – secció Orizzonti (premis no oficials).

Sinopsi Jia Zhangke segueix el pintor Liu Xiaodong cap a la presa de les Tres Gorges, on el pintor farà una sèrie de teles gegants i figuratives sobre uns obrers.

2006 Sanxia haoren

Still Life / Natura morta / Naturaleza muerta

Director JIA Zhangke. Guió Jia Zhang Ke, Sun Jianmin, Guan Na. Música Giong Lim. Fotografia Nelson Yu Lik-wai. Muntatge Jing Lei Kong. Producció X Stream Pictures (la Xina), Shanghai Film Group (la Xina). Durada 1h48. Festivals i premis Venècia 2006 (Lleó d’or)

Repartiment Tao Zhao (Shen Hong), Sanming Han (Han Sanming)

Sinopsi La Xina. La vila de Fengje, cap amunt de la presa de les Tres Gorges. San Ming hi arriba, pel riu, a la recerca de la seva ex-dona i la seva filla, a les quals no veu des de fa 16 anys. Ara mateix, l’edifici, el carrer, el barri on van viure no són sinó una taca verde engolida per l’aigua de les Tres Gorges. A la mateixa vila, una dona, Sheng Hong, busca el marit que ha desaparegut fa dos anys i a qui vol demanar el divorci. Enmig d’una obra gegantina que comporta la destrucció de pobles sencers i el desplaçament d’un munt de gent, una dona i un home malden per trobar el seu passat, busquen els amors perduts.

Primeres notes Natura morta m’ interessa moltíssim. No és Platform (que admiro), però és una obra remarcable. Aquells personatges cromàticament destacats (tons foscos) que es mouen per davant d’un rerefons de tons clars (els esfectes humanament i topogràficament dibolidors de l’obra faraònica). L’estructura narrativa, de parts contrastades, de rics i pobres contrastats, de costats del riu contrastats. I els vincles humans…

2007 Wu Yong

Useless

Director i guionista JIA Zhangke. Música Giong Lim. Fotografia Nelson Yu Lik-wai, Jia Zhangke. Muntatge Jia Zhang. Producció X Stream Pictures (la Xina) China Film Association (la Xina), Mixmind Art and Design Company (la Xina). Gènere Documental.  Durada 1h20. Festivals i premis Venècia 2007 – secció Orizzonti documentals (premi d’aquesta secció de documental); Toronto.

Repartiment Ma Ke

Sinopsi Tres retrats sobre vestimenta: gent que la fa i gent que se la posa. Canton, un dia calorós i humit. Un ventilador elèctric aixeca les faldilles penjades d’un filferro i deixa al descobert els rostres de les treballadores d’una fàbrica tèxtil. Enmig de la remor de les màquines de cosir, aquestes treballadores semblen increïblement tranquil·les sota els fluorescents. Els vestits que fabriquen aviat deixaran la fàbrica i els enviaran cap a clients desconeguts. Igualment, sembla ben borrós, el futur de cadascuna d’aquestes cares que conformen la línia de producció. Un dia d’hivern a París. La creativa Ma Ke és a la Setmana de la Moda Tardor/Hivern 2007, per a presentar-hi la seva flamant marca “Wu Yong” (Useless). Les seves creacions les ensoterra perquè la Natura i el temps hi deixin empremta. Prioritza els productes artesanals que parlen per si sols i detesta les cadenes de muntatge. És una creativa que va a trobar el món de la moda. Fenyang (Shanxi), un dia que la pols s’ho menja tot. Una sastreria petita en aquella regió minera. Els obrers hi solen anar perquè els facin algun retoc a la roba i per fer-la petar. De negra nit, les làmpares del miners i les seves cigarretes enceses semblen que estiguin soles. Una dona cus i s’escalfa posant-se als genolls un sac de plàstic de vestits arreglats.

2008 Er Shi Si Cheng Ji

24 City

Director JIA Zhang-ke. Guió Jia Zhang-Ke i Zhai Yongming. Producció Xstream Pictures (la Xina), Shanghai Film Group (la Xina), CR Land (la Xina), Jointly Present. Durada 1h47.  Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Zhao Tao (Nana), Ly Liping (Dali) Joan Chen (Little flower)

Sinopsi Chengdu, a l’actualitat. La fàbrica 420 i la seva ciutat obrera modèlica desapareixen per deixar lloc a un complex d’apartaments de luxe: “24 City”. Tres generacions, vuit personatges: antics obrers, nou-rics xinesos, entre nostàlgia del socialisme entre els grans i desig de reeixir en els joves. La seva història és la HIstòria de la Xina.

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinema]

Dist. Fr. [Ad Vitam]

2008 Ciqing shidai

Trad. Lit. angl.: The Age of Tatoo

Director JIA Zhang-ke. Guió JIA Zhang-ke, basat en la novel·la de Su Tong. Producció Xstream Pictures (Hong Kong, la Xina).

Intèrprets Zhao Tao, Jay Chou.

Nota sinòptica Joves xinesos, un any abans de la Revolució Cultural

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!