Club 7 Cinema

Ens ha agafat de sorpresa, però James Gray torna a la Secció Oficial de Canes, amb Dos amants (Two lovers) just un any després d’haver-hi participat amb La nit és nostra (We own the night). I és que Gray solia tardar uns sis anys entre pel·lícula i pel·lícula i, a més, no es pot pas dir que li hagi anat gaire bé les dues ocasions anteriors que ha participat al Festival. De manera clarament injusta, la crítica en general va menystenir-li L’altra cara del crim (The Yards) i La nit és nostra, arribant a l’esbroncada sorollosa en el darrer cas. Certament, el temps posa les coses al seu lloc i alguns dels que van escridassar-la, ara callen si no és que l’estan defensant a capa i espasa. Perquè el cas és que, passats els mesos, quan La nit és nostra s’ha anant estrenant arreu, s’han aixecat moltes veus defensant-la, fins a convertir-se en una “pel·lícula a reivindicar”. Per tant, les coses com siguin, amb Dos amants, Gray es trobarà probablement un ambient més favorable i l’ocasió val la pensa que l’aprofiti. D’altra banda, acusat d’haver estat massa obsessiu i exigent, el professor de cinema James Gray ja va declarar l’any passat que no pensava estar-se tant de temps a fer una nova pel·lícula. Esperem que ara no s’hagi precipitat…

Un perfil de James Gray, la seva filmografia i informació i/o comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegr la resta de l’article.

FOTO James Gray, al rodatge de Dos amants (Two lovers)

Els directors de Canes 2008: James GRAY

PERFIL

Naixement 14 d’abril de 1969, Nova York

Elements biogràfics Creix a Queens, Nova York, barri on ambientarà L’altra cara del crim.

Casat amb la directora de documentals Alexandra Dickson, des del 21 de maig de 2005, tenen 1 criatura.

Formació Tot i que d’antuvi volia ser pintor, en descobrir el cinema de Francis Ford Coppola, a l’institut de secundària, decideix dedicar-se al cinema. “Vaig deixar-me córrer la pintura perquè vaig arribar a la conclusió que el cinema congria totes les formes d’art. Es pot fer ús de la imatge com una pintura o encarar una pel·lícula com una peça teatral. Es tracta de construir una escena, de situar i fer moure els actors, sense oblidar per descomptat la música…” -declaracions de Gray recollides al pressbook de L’altra cara del crim (The Yards).

Entra a l’escola de cinema de l’USC (Universitat del Sud de Califònia), d’on surt llicenciat el 1991 -als 22 anys d’edat- i amb una pel·lícula de final de carrera, Cowboys and angels.

Carrera El productor Paul Webster veu Cowboys and angels i l’engresca a escriure el primer llargmetratge, Retorn a Little Odessa (Little Odessa); del qual Webster serà el productor, quan Gray el filmi, amb només 24 anys, el 1993.

Lleó de plata a Venècia -exaequo amb Criatures celestials (Peter Jackson)-, al seu debut amb Retorn a Little Odessa, tarda 6 anys a presentar el segon llargmetratge, L’altra cara del crim (2000) -en concurs, a Canes-. Mentrestant, rebutja de dur a la pantalla guions d’altres, entre els quals sembla que hi havia The Devil’s Own / La sombra del diablo / Ennemis rapprochés (Alan J. Pakula). I a l’inrevés, escriu un guió, a partir del relat breu, de Philip K. Dick, Paycheck i ningú no l’hi vol finançar -serà John Woo qui la durà a la pantalla el 2003, amb guió de Dean Georgaris-.

Gray escriu el guió de L’altra cara del crim entre 1995 i 1997, amb el suport de Miramax, que li produeix la pel·lícula. I aquí ha de tenir-hi un pes notable, altre cop, Paul Webster. Creador de Palace Pictures -la distribuïdora de Nik Powell i Stephen Woolley- i de Working Title -a Los Angeles-, fou el cap del Departament de Producció de Miramax, fins que el febrer de 1998 assumí la direcció general de Film Four Ltd. Productor de L’altra cara del crim, amb els Weinstein, de Miramax, com a productors executius, es fa ostensible la intervenció de Webster perquè Gray fes el segon llargmetratge.

Novament passen molts anys, set, fins que arriba la nova pel·lícula de Gray, La nit és nostra (We Own the Night) (2007), en què no tan sols repeteix amb Mark Wahlberg i Joaquin Phoenix de protagonistes, sinó que els dos actors en són també productors executius. Ben al contrari, entre aquesta i la seva nova pel·lícula a penes hi ha uns mesos de diferència, presentant a Canes 2008 Dos amants (Two Lovers), altre cop amb Joaquin Phoenix. Val a dir que, si fou negativa l’acollida de La nit és nostra  a Canes 2007, posteriorment ha estat reivindicada per tot un sector de la crítica i, per tant, la selecció cannoise de Dos amants li obre unes noves i interessants perspectives.

Estil

Cineasta especialitzat en cinema negre ambientat en entorns familiars on el crim forma part del sistema de vida. Cinema de pistolers dels nostres dies, com a pretext per al drama i la tragèdia.

Narra intriga a ritme pausat.

Una certa atmosfera visual, que es va espessint. Tendència a imatge de tons baixos.

Classicisme absorbent.

Ensenyar les cartes del suspens.

Temàtiques

Família, problemes familiars (vincle i desafectivitat). Amistat. Traïció. La força del vincle familiar, l’explotació de l’afectivitat en el vincle familiar).

Família i negocis -o institucions com la policia-.

Clan familiar i ètnic (immigració).

Corrupció social.

Conflicte moral.

La fínia i esvaïda ratlla ètica dels dos costats de la llei.

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2008 Dos amants (Two Lovers)

2007 La nit és nostra (We Own the Night)

2000 L’altra cara del crim (The Yards)

1994 Retorn a Little Odessa (Little Odessa)

INFORMACIÓ I/O COMENTARIS SOBRE ALGUNS FILMS

1994 Retorn a Little Odessa

Little Odessa  / Little Odessa. Cuestión de sangre

Director i guionista James Gray. Fotografia Tom Richmond. Música Dana Sano. Muntatge Dorian Harris. Productor Paul Webster. Coproductor Kerry Orent Productors executius Claudia Lewis, Rolf Mittweg, Nick Wechsler. Durada 1h38. Festivals i premis Venècia 1994 (Lleó d’argent millor director, Copa Volpi millor actriu -Redgrave-), Deauville 1994 (premi de la crítica), ISA (5 nominacions).

Repartiment Tim Roth (Joshua Shapira), Edward Furlong (Reuben Shapira), Vanessa Redgrave (Irina Shapira), Maximilian Schell (Arkady Shapira), David Vadim (Sasha), Natalya Andrejchenko (Natasha), Moira Kelly (Alla Shustervich), Paul Guilfoyle (Boris Volkoff).

Sinopsi Joshua Shapira és un assassí a sou. Executa l’ofici sense escrúpols. Fins el dia que l’encarreguen una feina a Brighton Beach, barri dels jueus russos anomenat Little Odessa, on Joshua passà l’infantesa. Fa anys, Joshua va ser repudiat pel seu pare adúlter (Schell); ara, la mare (Redgrave) s’està morint i el germà petit (Furlong) està atrapat entre les cultures russa i americana i entre l’amor fraternal per Joshua i el coneixement i coneixement que aquest és dolent.

Nota del catàleg de Venècia 51 la pel·lícula va nàixer de la idea de recrear una tragèdia clàssica en l’Amèrica moderna, ambientant-la en el submón dels immigrants russos, un món únic i exòtic.

2000 L’altra cara del crim

The Yards / La otra cara del crimen

Director James Gray. Guió James Gray i Matt Reeves. Fotografia Harris Savides. Música Howard Shore. Música addicional i intèrpret Gustav Holst. Muntatge Jeffrey Ford. Productors Kerry Orent, Christopher Goode, Paul Webster, Nick Wechsler. Coproductor Matt Reeves. Productors executius Bob Weinstein, Harvey Weinstein, Jonathan Gordon. Durada 1h48. Festivals i premis Canes 2000 – Secció Oficial Competitiva. 

Repartiment Mark Wahlberg (Leo Handler), Joaquin Phoenix (Willie Gutierrez), Charlize Theron (Erica Stoltz), James Caan (Frank Olchin), Ellen Burstyn (Val Handler), Faye Dunaway (Kitty Olchin).

Sinopsi 1 Leo Handler (Mark Wahlberg) surt de la presó i vol anar pel bon camí, l’oncle (James Caan) li dóna feina al metro de Queens i un amic de tota la vida (Phoenix) l’inicia a les maneres socials. Descobreix la cara fosca de les martingales de l’oncle -amo de l’Electric Rail Corporation, que se les campa-: testimoni de xantatges, corrupció, sabotatges i fins d’un crim. Situació explosiva: sap un secret que el converteix en el blanc de la pitjor família de la ciutat… la seva!

Sinopsi 2 L’argument se centra en el personatge d’un noi (Wahlberg) de la barriada de Queens, Nova York, que surt de la presó disposat a refer la vida, amb la col·laboració de la família i dels mateixos amics d’infantesa a qui no va voler delatar pel delicte de què era innocent i que li van imputar. Entra a treballar a l’empresa del seu oncle i avait serà testimoni de xantatges, corrupció i sabotatges executats per la seva colla i que tenen molt a veure amb els contractes d’obres a la xarxa del metro de la ciutat, que contra el seu clan familiar. Un crim que presenciarà el posarà en una situació límit i el convertirà en el principal escull que han d’eliminar els seus antics amics i la seva pròpia família.

Crònica de Canes per a Diari de Girona -21.05.2000-

Per a aquest cronista, The Yards és una esplèndida tragèdia sobre l’Amèrica contemporània, servida a la manera d’un film noir impecable.

(..) James Gray ho narra de manera fascinant, construint la intriga a un ritme pausat i creant un atmosfera absorbent, que es es va espessint de manera progressiva. Amb una dramatúrgia prolífica, explora conflictes com l’amistat traïda o la podridura del vincle sanguini en una societat com la nord-americana, que veu molt i molt corrompuda. Amb una intel·ligent tria d’actors, extreu una tristesa sorprenent de Mark Wahlberg, icona eròtica que sol freqüentar personatges carregats de testosterona en productes audiovisuals adreçats al públic jove, i atorga una duresa inèdita a l’altre protagonista, Joaquin Phoenix, un dels rostres més melancòlics del Hollywood contemporani.

El repartiment de The Yards el completen la bellíssima Charlize Theron i actors veteraníssims com James Caan, Faye Dunaway i Ellen Burstyn. En la presència de James Caan podem trobar un dels diversos homenatges explícits que James Gray fa a la saga d’ El Padrí, de Francis Ford Coppola.

2007 La nit és nostra

We own the night / La noche es nuestra / La nuit nous appartient / I padroni della notte

Director i guionista James Gray. Fotografia Joaquin Baca-Asay. Muntatge John Axelrad. Productors Marc Butan, Joaquin Phoenix, Todd Wagner, Mark Wahlberg, Nick Wechsler. Productors executius Mark Cuban, Anthony Katagas, Todd Wagner. Productor delegat Anthony Katagas. Durada 1h45. Festivals i premis Canes 2007, Secció Oficial Competitiva

Repartiment Joaquin Phoenix (Joseph), Mark Wahlberg (Bobby Grusinsky), Robert Duvall (Burt Grusinsky), Eva Mendes (Amanda Juarez).

Nota sinòptica L’acció se situa a Nova York, a final de la dècada dels vuitanta. Bobby Green (Phoenix) és l’amo d’una discoteca de moda que la màfia russa freqüenta. L’arribada d’una nova droga que fa furor en aquesta mena de locals converteix els russos en els autèntics amos de la nit… Bobby s’assabenta que van a carregar-se son pare (Duvall) i son germà (Wahlberg, que són policies, i ha de prendre partit…

Sinopsi Nova York, a final dels vuitanta. Bobby (Phoenix) du una discoteca de moda, que pertany als russos. Amb l’esclat del tràfic de droga, la màfia russa eixampla la influència al món de la nit. Prou jove encara, Bobby vol seguir-hi escalant posicions; però, per això, ha d’amagar els vincles amb la seva família. Només la seva xicota, Amada (Mendes) n’està al corrent: el germà, Joseph (Wahlberg) i el pare (Duvall) són membres eminents de la policia nova-yorquesa… Quan s’assabenta que son germà és el blanc de la màfia russa, no pot continuar amagant la identitat. D’antuvi valuós informador, posa en perill la vida tot passant d’un clan a l’altre. Però de seguida ha de triar bàndol…

Apunt La presència de Robert Duvall al repartiment, petja del cinema de Coppola…

Observació Phoenix encara un conflicte moral com el de Wahlberg a The Yards i té, respecte a la seva pròpia família, un vincle amb el bàndol del mal, com el de Tim Roth a Little Odessa.

Crònica de Canes a Diari de Girona -26.05.2007-

We own the night, del nord-americà James Gray ha rebut la gran esbroncada de la crítica al Festival de Canes. Un rebuig injust, perquè aquest dramàtic thiller ambientat a l’imperi de la màfia russa en la nit novaiorquesa dels anys vuitanta, és certament una obra menor, però que no desdiu d’altres títols en competició, acollits més favorablement. L’actor Joaquin Phoenix hi encarna el director d’una discoteca de moda, propietat d’un emigrant rus vinculat al tràfic mafiós de droga. El noi amaga a tothom que és fill i germà d’eminents policies de la ciutat, perquè vol seguir amb la seva fulgurant carrera en el negoci del lleure nocturn, i alhora rebutja de convertir-se en confident de les forces de seguretat. Però, la guerra declarada entre mafiosos i policia converteix en víctimes propiciatòries el pare (Robert Duvall) i el germà (Mark Wahlberg). Les seves vides corren un gran perill i ell ha de prendre partit. Els vincles familiars s’imposen a qualsevol altra lleialtat a ambdós costats de la llei. Les venjances i el sentit de supervivència ensorren la frontera entre el be i el mal. De manera que James Gray excel·leix a reduir a nivell humà els bàndols confrontats, esvaint-hi qualsevol ètica diferent a la dels lligams de sang.

Gray ho narra tot de manera lineal, amb una factura clàssica, però a meitat de la pel·lícula sorprèn, en fer que quedin al descobert les cartes amagades. A partir d’aquell moment, aquest cineasta admirador d’ El padrí, de Francis F. Coppola, recrea poderoses seqüències de tensió que evoquen l’herència d’aquell mític film de gàngsters. Autor de només tres títols en tretze anys, Gray paga tanmateix cara la seva manca de rodatge, perquè We own the night no té el caire tèrbol de Little Odessa, ni de L’altra cara del crim. Bon director d’actors, en aquesta ocasió se li nota igualment la servitud als seus protagonistes, Wahlberg i Phoenix, que han fet possible la pel·lícula, produint-la. Els retrets que se li fan, però, poc tenen a veure amb la posada en escena. El que no se li accepta és que el germà balaperduda passi al costat “bo” i es faci policia.

2008 Dos amants

Two lovers

Director James GRAY. Guió James Gray, Ric Menello. Fotografia Joaquín Baca-Asay. Producció 2929 Productions (EUA). Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva

Repartiment Joaquin Phoenix (Leonard), Gwyneth Paltrow (Michelle), Vinessa Shaw (Sandra), Isabella Rossellini (Ruth), Elias Koteas (Ronald Blatte).

Sinopsi A Nova York, un home dubta entre seguir el destí i casar-se amb la dona que els pares li han triat o rebel·lar-se i fer cas als sentiments que experimenta cap a la nova veïna, bonica de debò i inestable, de qui s’ha ben enamorat.

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma]

Dist. Fr. [Wild Bunch Dist. ] Producció [2929 Prod.]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!