Club 7 Cinema

Per fi, Garrel en competició a Canes! Mai, malgrat haver fet més de vint pel·lícules, tot i ser un autor de cap a peus, a desgrat de ser considerat com a fill gairebé predilecte de la “Nouvelle Vague”, encara que Venècia el permiés i el tornés a premiar, ni que les filmoteques d’arreu li dediquessin cicles i la seva filmografia s’edités i reedités en “packs” imprescindibles per als cinèfils del cinema d’autor… mai Philippe Garrel no havia participat en la Secció Oficial Competitiva de Canes. I aquest 2008, finalment, hi és!

Si el 1984 s’endugué el premi de la secció paral·lela Perspectives del Cinema Francès —ja desapareguda o, si voleu, integrada dins de Quinzena dels Realitzadors—, amb la pel·lícula Liberté la nuit, que protagonitzava son pare, l’actor Maurice Garrel; ara aspira a la Palma d’Or amb La frontière de l’aube, que interpreta el seu fill, el també actor Louis Garrel —molt avesat a pujar les escales del Palais des Festivals—.

El perfi de Philippe Garrel, la seva filmografia i informació sobre La frontière de l’aube, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Louis Garrel i Laura Smet, a La frontière de l’aube, de Philippe Garrel

Els directors de Canes 2008: Philippe GARREL

PERFIL

Naixement. 6 d’abril de 1948 (París, França)

Carrera i elements biogràfics. Fill de l’actor Maurice Garrel, germà del productor Thierry Garrel i pare del també actor Louis Garrel.

Rebec des de ben aviat, Philippe Garrel s’avorria a l’escola i, creatiu com sempre ha estat, amb 13 anys d’edat ja fa un primer curtmetratge, Une plume pour Carole, que destrueix tot seguit. Afortunadament, el 1964 no fa malbé Les enfants désaccordés, que es convertirà en el primer dels seus curts.

El 1967 -és a dir, amb només 19 anys d’edat- signa el primer llargmetratge Marie pour memoire, que, a més, li premien a Biarritz amb el Grand Prix del Festival.

El 1969 -als seus 21 anyets- topa amb Nico, la cantant de la Velvet Underground, a qui definirà com “el soterrani de vellut”, amb qui viurà una dècada entre París i Eivissa i que es convertirà en protagonista -i compositora musical- d’alguns dels seus films. És una època que la hi descriuen com de recerca d’ “un absolut de la imatge, tot destil·lant en la seva obra una mena de substitutius d’ell mateix”.

Acabada l’època que podríem anomenar “Nico”, el 1982 rep el premi Jean Vigo per L’enfant secret, descrita com una obra en què s’entrelliguen totalment amor, crecaió i filiació. A la secció Perspectives du Cinéma del Festival de Canes de 1984, hi participa -i se n’endugué el premi- amb Liberté la nuit, que protagonitza son pare, Maurice Garrel -i al cap de gairebé 15 anys hi tornarà, dirigint el fill!-. A les acaballes de la dècada del vuitanta i amb el film Les baiseurs de secours, ve a començar un nou període en la trajectòria de Garrel, marcada ara per la col·laboració de llarga volada amb l’escriptor Marc Cholodenko. Ja a Les baiseurs de secours es detecta una narració més tradicional o, si es vol, assequible, sense que s’hi perdi la petja autoral. Garrel, cineasta del vagareig, també segueix fent una obra intimista. I el triomf no tarda a arribar, en forma de reconeixement crític i amb algun premi important: a Venècia 1991, s’endú el Lleó d’Argent a la millor direcció per J’entends plus la guitare -premi que repetirà al cap de 14 anys, amb Les amants reguliers, cinta amb què guanya també el guardó a la millor pel·lícula, segons la crítica internacional, als European Film Awards-.

No deixant de rabejar-se en una certa marginalitat, Garrel -i els seus col·laboradors- del blanc i negre de la fotografia, del lirisme dels títols, del posat públic -capaç de quedar-se assossegat mirant el públic venecià, en recollir un premi…-, n’han fet aurèola poètica, no absenta de cert misteri, i d’un caire romàntic fins gairebé estar-ne malalt.

Professor. Garrel exerceix també de professor a la FEMIS

Referents. Jean-Luc Godard, Velvet Underground.

Temàtica.

Vagareig existencial

La fi dels ideals

La droga

Les ruptures sentimentals

Estil.

El vagareig com a forma fílmica.

Fotografia sovint en blanc i negre.

Cinema de l’ull: amb la frescor de la primera presa de càmera

La dèria, una certa tristesa pregona, una textura de romanticisme malaltís, com a forma.

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2008 La frontière de l’aube

2005 Les amants réguliers

2001 Sauvage innocence

1999 Le vent de la nuit

1996 Le coeur fantôme

1993 La naissance de l’amour

1991 J’entends plus la guitare

1989 Les baisers de secours

1985 Elle a passé tant d’heures sous les sunlights…

1984 Paris vu par… vingt ans après -episodi “Rue Fontaine”)-

1983 Liberté, la nuit

1979 Le bleu des origines

1979 L’enfant secret

1978 Voyage au jardin des morts

1976 Berceau de cristal

1975 Un ange passe

1974 Les hautes solitudes

1972 Athanor

1972 La cicatrice intérieure

1969 Le lit de la vierge

1968 Anémone

1968 Actua I

1968 La concentration

1968 Le révélateur

1967 Marie pour mémoire -“opera prima”-

1965 Droit de visite

1964 Les enfants désaccordés

INFORMACIÓ i/o COMENTARIS SOBRE ALGUNS FILMS

2008 La frontière de l’aube

Fontier of Dawn

Director Philippe GARREL. Guió Marc Cholodenko, Arlette Langmann. Música Jean-Claude Vannier. Fotografia -en blanc i negre- William Lubtchansky. Muntatge Yann Dedet Producció Rectangle Prod. (França). Coproducció StudioUrania (Itàlia). Durada 1h45. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Louis Garrel (François), Laura Smet (Carole), Clémentine Poidatz (Eve), Emmanuel Broche (Jean-Jacques), Olivier Massart (Père d’Eve), Juliette Delègue (Nathalie)

Sinopsi 1 Carole, una dona famosa a qui el marit té abandonada, s’enamora de François, un jove fotògraf. En tornar d’un viatge de negocis, el marit els enxampa i la parella d’enamorats s’ho han de deixar córrer. De mica en mica, Carole va enfollint i intenta suïcidar-se. Al cap d’un any, ben poc abans de casar-se, François té una visió. És Carole que el crida des de l’altre món…

Sinopsi 2 Una actriu famosa s’està a casa mentre el marit és a Hollywood i la té abandonada. A casa seva hi va a raure un fotògraf que li ha de fer un reportatge per a un diari. S’emboliquen sentimentalment. Passen dues setmanes a l’hotel, per fer el reportatge i de tant en tant passen pel pis d’ella…

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma]

Dist. Fr. [Les Films du Losange]

Vendes Int. [Films Distribution Mercure Int. (angl.)]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!