Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

10 de maig de 2008
0 comentaris

Els directors de Canes 2008: Nuri Bilge Ceylan

Admiradors de Bergman i Tarkovski, el turc Nuri Bilge Ceylan té en el Festival de Canes una plataforma valuosíssima per anar mostrant el seu cinema de producció discreta, de gran força intimista i notable expressió visual. Com en tota la seva filmografia també el film que presenta enguany a competició, Les tres mones (Üç Maymun), gira sobre la família, entesa com a microcosmos, cau d’experiències (sentimentals) doloroses, foscors del món adult, portal iniciàtic…

Un perfil de Nuri Bilge Ceylan, la seva filmografia com a director de cinema i informacions i comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Nuri Bilge Ceylan, l’autor de Les tres mones

Els directors de Canes 2008: Nuri Bilge CEYLAN

PERFIL

Naixement 1959 (Istanbul, Turquia)

Formació Enginyer electrònic per la Universitat de Bogazici (Bòsfor), estudia cinema dos anys a la Universitat Mimar Sinan d’Istanbul.

Carrera El seu curtmetratge Koza li seleccionen a Canes 1995. De seguida passa al terreny dels llargmetratges i amb la seva opera prima, Kasaba (1998), s’endu un premi secundari a Berlín. El reconeixement internacional, però, li arriba amb la pel·lícula següent, Núvols de maig (2000) i Uzak, a Canes 2003, el consagra. Tot l’acollida tèbia que tres anys més tard té Els climes, Ceylan hi deixa ben definides -fins al punt d’una certa esclerosi – les constants autorals.

Característiques

Declaracions de N. B. Ceylan a MIchel Ciment, en una entrevista publicada a “Positif” núm. 482, d’abril 2001. “No tinc una relació estreta amb el cinema turc, les pel·lícules que s’hi produeixen no em sembla que tinguin un lligam estret amb la realitat. M’agrada molt Yilmaz Güney, però veig la vida d’una altra manera. Hi ha directors que m’han impactat realment. El primer va ser Bergman, quan tenia 16 anys: en efecte, veient El silenci, vaig tenir la sensació de despertar-me d’un somni, de com era diferent aquella pel·lícula de tot el que havia vist. Això em va impressionar. A continuació vaig descobrir Tarkovski, Bresson i Ozu, que m’han marcat molt. D’entre els contemporanis, hi ha Kiarostami: alguns crítics han fins i tot trobat semblances entre els meus films i els seus… el que és de debò cert és que Kiarostami m’ha donat l’energia, el cortage de fer pel·lícules a partir de temes senzills”. Segurament per declaracions d’aquesta mena, a Nuri Bigle Ceylan l’han titllat de cineasta contemplatiu, més potser que per les seves pel·lícules, tot i que Déu n’hi do!

De les pel·lícules, N.B. Ceylan, sol assumir-ne total o parcialment, a més de la direcció, el guió, el muntatge, la fotografia, la producció i fins la interpretació.

A més, hi sol implicar familiars i amics.

Estèticament molt potent, ha estat acusat d’esteticista.

Hi ha una certa continuïtat argumental i temàtica entre els seus films. Sempre, la família, com a microcosmos, cau d’experiències (sentimentals) doloroses, foscors del món adult… Entre Núvols de maig i Uzak, pel que fa a l’anada al poble natal, el paper del cosí delerós de fugir d’aquell racó de món, la promesa de l’urbanita que li trobarà feina a ciutat i pel que tenen de reflexió sobre el lloc d’on es ve. Caldria veure la mirada que, a Kasaba fa sobre la vida a una petita ciutat turca i contrastar-la amb, per exemple, la d’Uzak; no obstant això, remarco que, segons diuen, dins de Núvols de maig s’hi percep Kasaba.

Més informació sobre el cineasta [www.nbcfilm.com]

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2006 Iklimler

2002 Llunyà (Uzak)

1999 Mayis sikintisi (Clouds of May)

1997 Kasaba (The Small Town) -“opera prima”-

1995 Koza (Cocoon) —cm—

INFORMACIÓ I/O COMENTARIS SOBRE ALGUNS FILMS

1995 Koza

Cocoon

Director, guió i fotografia -B/N- Nuri Bilge Ceylan. Música Vyacheslav Artyomov. Durada 0h20. Festivals i premis Canes 1995, curtmetratge seleccionat.

Intèrprets M. Emin Ceylan, Fatma Ceylan, Turgut Toprak.

Sinopsi Com a conseqüència de tristes experiències del passat, un matrimoni gran viu separat, als seus setanta anys d’edat. Un dia es tornen a juntar; però la trobada, que desitjaven que els servís per calmar el dolor persistent, no dóna els resultats esperats.

1998 Kasaba

The Small Town

Director, guió -basat en una història d’Emin Ceylan- i fotografia -B/N- Nuri Bilge Ceylan. Música Ali Kayaci. Durada 1h25. Festivals i premis Premi Especial del Jurat al Festival Premiers Plans d’Angers; Berlín 1998, premi Caligari.

Repartiment Mehmet Emin Toprak (Saffet), Havva Saglam (Hulya), Cihat Butun (Ali), Fatma Ceylan (Grandmother), Mehmet Emin Ceylan (Grandfather), Sercihan Alioglu (Father), Semra Yilmaz (Mother), Latif Altintas (Teacher), Muzaffer Ozdemir (Mad Ahmet).

Nota sinòptica La vida d’una família en una petita ciutat turca, vista pels ulls d’uns infants.

Sinopsi Explicada des de la perspectiva de dos infants i en quatre parts que segueixen el pas de les estacions, la pel·lícula descriu les relacions entre els membres d’una família turca en una petita ciutat. La primera part transcorre a l’escola primària on estudia la nena d’onze anys, que encara els sentiments de vergonya i algunes pistes despietades de la vida… La segona part se situa a la primavera, en què veiem la noia amb els seu germà, quatre anys més petit, de viatge cap al camp de blat on els espera la família: mentre travessen aquell territori, van trobant-se amb els misteris de la natura i de la vida salvatge… A la tercera part, els dos germans són testimonis de la complexitat i foscor del món adult… I la quarta part té lloc a casa d’ells: una seqüència tranquil·la, entre somni i realitat….

2000 Mayis Sikintisi

Clouds of May / Núvols de maig / Nuages de mai

Director i guió, Nuri Bilge Ceylan. Muntatge Ayhan Ergürsel i Nuri Bilge Ceylan. Durada 1h55. Festivals i premis Berlín 2000, SO; premi FIPRESCI als Premis del Cinema Europeu; Festival Primers Plans d’Angers, premi del jurat europeu;

Repartiment Mehmet Emin Ceylan (Emin), Muzaffer Özdemir (Muzaffer), Fatma Ceylan (Fatma), Mehmet Emin Toprak (Saffet), Muhammed Zimbaoglu (Ali), Sadik Incesu (Sadik).

Sinopsi  Un dia de maig, Muzzafer torna al seu poble de l’Anatòlia, on encara viu la seva família, per filmar-hi una pel·lícula. El seu pare, Emin, s’aferrissa a impedir que les autoritats locals confisquin el terreny i el bosc de què ell ha tingut cura tota la vida. El seu cosí , Saffet, somia deixar la fàbrica; mentre que Ali, el nebodet de nou anys, es deleix per tenir un rellotge amb música.

Comentari sinòptic  [imdb] Cinema dins del cinema -la pel·lícula interior s’assembla a l’anterior film de Nuri Bigle Ceylan, Kasaba. Tracta del cineasta Muzzafer que va al seu poble natal per fer una pel·lícula amb gent d’allà. Mentre corre per allà, la mare es queixa dels seus petits problemes de salut; el pare defensa el terreny contra les autoritats que li’l volen expropiar; el cosí deixa la feina per ajudar Muzzafer, que li promet ajudar-lo a trobar feina a Estambul, i Ali mira de dur un ou a la butxaca durant 40 dies per tal d’aconseguir el rellotge que somia.

2003 Uzak

Distant / Llunyà / Lejano / Lointain

Director, guió, muntatge i fotografia Nuri Bilge Ceylan. Comuntador Ayhan Ergürsel. Festivals i premis Canes 2003, SO, Gran Prix i premi interpretació exaequo als dos protagonistes.

Repartiment Muzaffer Özdemir (Mahmut), Mehmet Emin Toprak (Yusuf), Zuhal Gencer Erkaya (Nazan), Fatma Ceylan (la mare), Ebru Ceylan (la noia).

Sinopsi un fotògraf enderiat perquè, cada dia que passa, els ideals li van quedant més lluny, ha d’allotjar al seu pis d’Istanbul un parent que ha marxat del poble per trobar feina en algun vaixell que li permeti d’anar a l’estranger.

Crònica de Canes per a som-hi! -juliol de 2003-

El Gran Prix de Canes el reserven per a pel·lícules d’especial valor artístic. Doncs bé, enguany l’han concedit a Uzak (trad. lit.: Llunyà), del turc Nuri Bilge Ceylan. Certament, aquest film ha estat una de les sorpreses de Canes 2003; però em temo que el Gran Prix li ve ample i el premi d’interpretació, exaequo, als dos protagonistes -un dels quals morí poc després d’acabar-se’n el rodatge- em sembla exagerat.

Uzak se centra en un fotògraf en crisi personal que ha d’acollir a casa seva un cosí del poble, emigrat a Estambul per trobar feina. Ell és culte i té la vida encarrilada, mentre que el cosí, més primitiu i més jove, no té ni feina ni futur. Són ben diferents; però han de compartir un mateix espai durant un cert temps i, de mica en mica, es fa evident que hi ha una insatisfacció i unes mancances que els són comunes. Amb aquesta base argumental, el director reflexiona sobre el fet migratori i qüestiona el somni d’anar-se’n lluny. I ho posa en escena, amb ben pocs mitjans, però amb unes imatges fascinants, ben estudiades, acompanyades d’un acuradíssim treball de presa de so directe i amb un guió molt intel·ligent -que malauradament s’empantanega durant una estoneta. Uzak és cinema de la mirada en estat pur; una obra amb imperfeccions, realment estimable -tot i que no té l’alçada que pertoca a un Gran Prix.

Escrit per a Recull -20.11.2004-

Uzak és un gran exemple que, per fer bon cinema, cal el talent, la capacitat estètica i les inquietuds que demostra el turc Nuri Bilge Ceylan, i no pas necessàriament gaires calés. Ceylan ha treballat amb ben pocs mitjans. Ell mateix s’ha encarregat de la fotografia, guió, part del muntatge i n’ha assumit la direcció. En el repartiment identifiquem dos familiars seus directes. La il·luminació del film és notòriament pobra. I la planificació en falsos pla seqüències revela la precarietat tècnica amb què ha hagut de treballar. Però, insisteixo, resulta fascinant. Les imatges tenen una bellesa estranya, atractiva. Estem davant d’un cinema de la mirada, que també aprofita a fons l’aportació dels sons, presos directament.

L’argument d’Uzak fa que dos personatges comparteixin un mateix espai i temps. Són ben diferents, un de l’altre; però tenen necessitats similars. Un, el fotògraf que viu a ciutat de fa anys, és diguem-ne culte i l’altre, acabat d’arribar del poble, resulta individu força primari. Un està establert i l’altre busca feina i futur. Ara bé, tots dos homes passen per problemes familiars, pateixen una certa soledat, tenen un mateix neguit sexual … Tan diferents i tan semblants!

El guió d’Uzak… quin guió! De manera impecable ens va fent entrar en les circumstàncies vitals dels dos protagonistes, els interrelaciona, en mostra la topada i els intents d’aproximació. Amb sobtades trencades de to, humorístiques, treu trascendència i aspror als drames d’aquests personatges. L’alarma d’un cotxe que es dispara o el delit per veure d’amagat un video porno dóna peu a seqüències senzilles i de notable comicitat. En un film greu !

Temàticament, Uzak toca de manera valenta la qüestió de l’emigració, des d’un país que en genera molta i des de fa anys. L’exdona del fotògraf se’n va lluny, al Canadà. El cosí que ha marxat del poble, segurament acabarà de polissó en un dels vaixells que passen per Istanbul. Però ell, no. Ell es queda. Retreu al parent la sortida “fàcil” i enganyosa d’emigrar, d’anar només darrere de tenir calés de seguida; en lloc de formar-se, de fer-se a si mateix, de crear-se un futur de debó. Ell també va marxar del poble, perquè a ciutat va poder forjar-se. No li va caldre anar més lluny.

Potser, avui en dia, la gent ha d’allunyar-se molt perquè arreu hi ha poques possibilitats de fer-se un mateix. No en va, aquest fotògraf d’èxit està tanmateix insatisfet. Ha abandonat la seva reconeguda activitat artística. No li falta feina, perquè fa diners amb reportatges comercials; però travessa una crisi afectiva respecte la creació. Aquesta insatisfacció ja no la hi consola ni tan sols les pel·lícules dels seus autors preferits. El món en què viu, el nostre, l’engresca poc a superar-se. De reptes artístics, cap; de possibilitats econòmiques, força -per a ell, que està establert-. De manera que, al capdavall, no el mou realment res tan diferent del que du el cosí a embarcar-se. El problema és que potser enlloc, per lluny que vagis, ja no et pots forjar, tan sols pots guanyar calés.

Nuri Bilge Ceylan, doncs, planteja que l’emigració no soluciona res; però l’alternativa, tampoc. I, en aquest sentit, Uzak és film de valor universal. Certament, el punt de partida rau a Turquia; però la crisi de valors de què parla també és la nostra. El món materialista que descriu és el nostre. Al capdavall, nosaltres, país d’acollida d’immigrants, els oferim res, a part d’un futur amb més euros dels que tenien? Vivim en una societat que estimula els valors? La gosadia intel·lectual de Nuri Bilge Ceylan és de plantejar això de la seva terra estant. I la seva principal aportació és fer-ho amb una obra artísticament tan admirable.

2006 Iklimler

Climates / Els climes / Los climas / Les climats

Director, guió, muntatge, coproductor i protagonista Nuri Bilge Ceylan. Fotografia Gökhan Tiryaki. Muntatge Ayhan Ergürsel i Nuri Bilge Ceylan. Durada 1h37. Festivals i premis Canes 2006, Secció Oficial Competitiva

Repartiment Nuri Bilge Ceylan (Isa), Ebru Ceylan (Bahar), Nazan Kesal (Serap), Serra Yilmaz (Semra).

Nota sinòptica Isa i Bahar són dos éssers solitaris, arrossegats pels climes canviants de la seva vida interior, a la recerca d’una felicitat que no els correspon -no els pertoca-. L’home està fet per ser feliç amb simples raons i desgraciat -dissortat- amb raons encara més simples? Igual com ha nascut per simples raons i que mor per raons encara més simples?

Crònica per a Diari de Girona -dg 21.05.2006 per a dl 22.05.2006-

Nuri Bilge Ceylan, cineasta turc que fa tres anys triomfà a Canes amb Uzak, ha tornat al Festival amb Iklimler (Els climes). Es tracta d’una obra íntima, escrita, dirigida, muntada, produïda i interpretada pel mateix cineasta. I en són protagonistes la seva pròpia família. Els climes a què fa referència el títol són els climes sentimentals que travessen un home i dues dones ja madurs, a la recerca d’una felicitat que se’ls esmuny. En la calidesa estiuenca, una parella trenca definitivament; després ell, en la glacial fredor de l’hivern, es desfoga de manera salvatge amb la seva amant, però li cal peremptòriament refer el lligam afectiu amb la dona. Una típica història de triangle amorós, en què Nuri Bigle Ceylan privilegia els moments de conflicte emocional interior dels personatges. Amb plans de llarga durada i un magnífic treball amb el so i la fotografia, aconsegueix estones de gran bellesa expressiva, les millors que hem tingut fins ara, en tot el certamen. En canvi, les transicions entre aquests moments aïllats, és a dir, el munt de seqüències amb què evoluciona argumentalment la pel·lícula, resulten molt convencionals.

2008 Üç Maymun

Three Monkeys / Les tres mones / Les Trois Singes

Director Nuri Bilge CEYLAN. Fotografia Mehmet Ömür. Producció Zeynofilm (Turquia), NBC Film (Turquia), Pyramide Productions (França), BIM Distribuzione (Itàlia), IMAJ (Turquia). Durada 1h49. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Repartiment Ahmet Rifat Sungar (Ismail), Hatice Aslan (Hacer), Yavuz Bingol (Eyüp), Ercan Kesal (Servet), Ceren Olcay (secretària)

Sinopsi Una família desgavellada a base de petits secrets convertits en grans mentides, malda desesperadament de mantenir-se unida esquivant d’afrontar la veritat. Per no haver haver d’aguantar proves i responsabilitats massa dures, es nega aquesta veritat, es nega a veure-la, sentir-la o parlar-ne, com en el conte de les tres mones. Però, n’hi ha prou de jugar a les tres mones, per a esborrar qualsevol veritat?

Més informació
 [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinema]

Dist. Fr. [Pyramide] Dist. It. [BIM]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!