Club 7 Cinema

Laurent Cantet debuta en la competició del Festival de Canes amb Entre les murs (The Class), una nova ficció amb la vocació social i la textura documental característiques del seu cinema (Recursos humans, L’emploi du temps, Cap al sud). Un film sobre l’escola, que —en paraules del mateix Cantet— la vol mostrar com a caixa de ressonància, on es fan presents les turbulències del nostre món, un microcosmos on es posen en joc d’una manera molt concreta les qüestions d’igualtat o desigualtat d’oportunitats, de treball i de poder, d’integració cultural i social, d’exclusió. Basada en el llibre que el professor de francès François Bégaudeau va escriure sobre la seva experiència docent en un col·legi difícil, té alumnes per actors, en una recreació d’aquella experiència didàctica.

El perfil i  la filmografia de Laurent Cantet, així com informació i/o comentaris sobre alguns dels seus films, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO François Bégaudeau, a Entre les murs, de Laurent Cantet

Els directors de Canes 2008: Laurent CANTET

PERFIL

Naixement. 15 de juny de 1961 (Melle, Deux-Sevres, França)

Elements biogràfics Fill de professors.

Estudis. A Marsella, enllesteix uns estudis en el ram audiovisual. El 1984 s’incorpora a l’IDEH, d’on en surt llicenciat el 1986 -amb el treball de final d’estudis: Chercheurs d’or-.

Carrera (director, documentalista, guionista, director de fotografia, ajudant de direcció).

Director de fotografia. A l’IDHEC té per companys i amics cineastes com Dominik Moll, Vincent Dietschy o Gilles Marchand i, precisament, Marchand el fitxa com a director de fotografia del seu primer curtmetratge L’Entendu (1987) i tornarà a encomanar-li aquesta tasca pel segon, Joyeux Noël (2003). Encara al cap d’uns anys, novament Cantet assumirà la direcció de fotografia, per al migmetratge Cette Nuit (1998), de Vincent Dietschy.

Documentalista. El 1990 realitza un documental per a la TV sobre la Guerra del Líban: Un été à Beyrouth (1990)

Ajudant de direcció. En té una experiència: Veillées d’armes, de Marcel Ophuls (1994).

Director de cinema. A la primera meitat dels anys noranta, dirigeix un parell de curtmetratges. Tous à la manif (1994), que guanya el Prix Jean-Vigo 1995, gira sobre una colla d’estudiants d’institut, que munten una manifestació al bar on un seu company treballa pel seu pare i aquest amic s’hi vol afegir… D’antuvi, doncs, Cantet ja toca el tema de les relacions laborals. Igualment, al seu segon curtmetratge, Jeux de plage (1995) posa en pantalla una altra de les qüestions clau de la seva filmografia: els vicles familiar. L’argument del film -que marca el debut de l’actor Jalil Lespert, posteriorment protagonista de l'”opera prima” de Cantet- va d’un xicot de 18 anys que passa unes vacances al Sud i, quan se’n va de gresca amb els amics, el pare el segueix.

El 1997, per a cadena de televisió Arte realitza el telefilm Les Sanguinaires, al marc de la sèrie “2000 vu par…” -sobre una colla d’amics que “s’exilien” de la histèria parisina del canvi de mileni i se’n van a una illeta; però allà, les relacions amb el noi que té cura de l’indret no van gens bé i, al final, la bogeria urbana pel canvi de segle no és res comparat amb la tensió i violència que s’acaba desfermant en aquell racó presumptament bucòlic-. Tot seguit, és la mateixa cadena Arte que fa possible el debut de Cantet en el terreny dels llargmetratges, amb Ressources humaines (1999), el guió del qual el signa conjuntament amb el amic Gilles Marchand. Dos César i un notable èxit de crítica el revelen així, de seguida, com un nou valor.

Amb L’emploi du temps (2001), seleccionat a Venècia, es consolida com un cineasta a seguir, oimés perquè aconsegueix com l’altra cara de la moneda de la seva “opera prima”, tant des del punt de vista estilístic com en certa mesura argumental, mantenint alhora una fidelitat a les seves inquietuds artístiques i ideològiques. En una paraula: maduració. No pas tan reeixit, en canvi, és el cas de la seva tercera pel·lícula, Vers le sud (2005), també seleccionada a Venècia, i que sembla ser una obra de continuïtat. L’entrada en competició a Canes 2008, amb Entre les murs, que relliga amb el vessant més documental de la seva filmografia, permetrà copsar-ne l’evolució autoral.

Temàtiques.

Relacions laborals, lluita de classes. El món de la fàbrica, l’àmbit professional.

Relacions familiars, pare-fill

Capital vs província, poder vs poble; nord vs sud; occidentals rics vs pobres tercer món; misèria sexual occidentals vs misèrica econòmica dels altres

La servitud als diners; la dèria de l’estatus social.

Viatge a l’interior d’un mateix (L’emploi du temps)

La hipocresia

La mentida envers els altres i un mateix: arribat a un punt, fer mitja volta o tirar endavant, com (s’) enganyem més els seus protagonistes?

Estil.

Ficció tractada documentalment (Recursos humans), ficció tractada subjectivament (L’emploi du temps),

La imatge visualitza la relació entre personatges (Recursos humans).

Joc amb el punt de vista (L’emploi du temps).

Donar temps a la pel·lícula per estar amb els personatges.

Joc amb l’espai i amb els contrastos topogràfics, filmant gairebé de forma documental (Vers le sud)

FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA

2008 Entre les murs

2005 Vers le sud

2001 L’emploi du temps

1999 Ressources humaines -“opera prima”-

1997 Les Sanguinaires -per a TV, Arte-

1995 Jeux de plage -cm-

1994 Tous à la manif -cm-

INFORMACIONS I/O COMENTARIS SOBRE ALGUNS FILMS

1999 Ressources humaines

Human resources / Recursos humans / Recursos humanos

Director Laurent CANTET. Guió Laurent Cantet i Gilles Marchand. Fotografia Matthieu Poirot-Delpech. Muntatge Robin Campillo i Stephanie Leger. Producció Arte (França). Durada 1h40.  Festivals i premis César (millor “opera prima” i millor actor revelació -Lespert-).

Repartiment Jalil Lespert (Franck), Jean-Claude Vallod (el pare), Chantal Barré (la mare)

Sinopsis Frank, estudiant de comerç, torna a cals pares perquè ha de fer pràctiques acadèmiques a la fàbrica on el seu pare treballa des de fa més de trenta anys. Destinat al departament de recursos humans, es creu que pot capgirar el conservadorisme de la direcció, que no se’n surt amb les negociacions sobre la reducció de la jornada laboral. Això fins el dia que s’adona que el fan servir de tapadora a un pla de restructuració segons el qual dotze treballadors pel cap baix seran acomiadats. I entre ells, son pare.

Notes

El conflicte principal del film és el que s’estableix entre els pares que han maldat per formar els fills i aquests mateixos fills, que, precisament per la formació rebuda, entre en un altre món i fins poden anar en contra dels interessos dels propis pares.

Tanmateix, hi ha molts altres conflictes, en aquest film:

• Home de ciutat, formació universitària, amb perspectives socioeconòmques vs homes de províncies, formats a la feina, sense gaire progrés en termes socioeconòmics.
• Home de poble i del poble vs home desarrelat i del costat del poder.
• L’economista (estratègies econòmiques i de negociació) vs l’empresari (jugades rendibles econòmicament)
• Esperances dels pares envers els fills vs Perspectiva del fill i visió que té dels pares.

La pel·lícula documenta aquests conflictes a través de la història de Frank, narrada amb funcionalitat, amb força austeritat de planificació i amb uns enquadraments que busquen el relat visual -de la relació entre els protagonistes-.

Perspectiva esquerranosa; si més no, sensible a les classes populars (l’home gran i la jubilació forçada; l’obrer díscol, atrapat per les obligacions familiars; el director, preocupat perquè no li facin el pont; el patró, manipulador, antisindical i mancat d’escrúpols…)

Una nova demostració de la capacitat dels cineastes francesos per tocar un tema d’actualitat -el debat de les 35 hores- en el marc d’una ficció que té entitat com a narració i des d’un punt de vista dramàtic.

2001 L’emploi du temps

Time Out / L’ús del temps / El empleo del tiempo / A tiempo pieno

Director Laurent CANTET. Guió Robin Campillo, Laurent Cantet. Música Jocelyn Pook. Fotografia Pierre Milon. Muntatge Robin Campillo, Stephanie Leger. Producció Haut et Court i altres. Durada 2h12. Festivals i premis Venècia 2001 (premi Don Quixote), Viena 2001 (premi FIPRESCI)

Repartiment Aurélien Recoing (Vincent), Karin Viard (Muriel), Serge Livrozet (Jean-Michel), Jean-Pierre Mangeot (el pare), Monique Mangeot (la mare)

Sinopsi A Vincent, assessor empresarial, l’acomiaden; però decideix no dir-ne res a ningú. Ni al seu entorn, ni a la família. Per això, s’empesca una feina nova a Ginebra. Els diners, però, els ha d’aconseguir com sigui, per mantenir l’engany, i això el du a caure en el seu propi parany. Mentir a la seva gent esdevé aleshores una feina a temps complet.

Nota sinòptica Una nova aproximació al cas real de Jean-Claude Romand; per bé que aquella història serveix gairebé només de referent i al damunt n’han canviat el final. Hi ha qui en considera aquesta pel•lícula com una explicació psicològica del cas Romand.

2005 Vers le sud

Heading South / Cap al sud / Hacia el Sur / Verso il sud

Director Laurent CANTET. Guió Robin Campillo i Laurent Cantet, basat en la novel·la “La chair du maître“, de Dany Laferrière, i en contes de Dany Laferrière. Fotografia Pierre Milon. Muntatge Robin Campillo. Producció Haut et Court. Durada 1h55. Festivals i premis Venècia 2005 (premi Cinemavvenire, premi Mastroianni -Ménothy Cesar-)

Repartiment Charlotte Rampling (Ellen), Karen Young (Brenda), Louise Portal (Sue), Ménothy Cesar (Legba)

Sinopsi Una platja, un hotel, plaers tropicals. Una colla de nois que bescanvien l’atractiu i la tendresa a canvi d’alguns favors. Dues americanes que ronden la cinquantena, mancades de tendresa i de sexe, i Legba, de 18 anys com a molt, bell com un déu, amb qui vénen a trobar-se cada any i que els capgirarà la vida.

2008 Entre les murs

The Class

Director Laurent CANTET. Guió Laurent Cantet, François Bégaudeau i Robin Campillo, lliurement inspirat en l’obre “Entre les murs“, de François Bégaudeau (Verticales. Editions Gallimard). Fotografia Pierre Milon. Producció Haut et Court (França). Durada 2h08. Festivals i premis Canes 2008 – Secció Oficial Competitiva.

Intèrprets François Bégaudeau.

Sinopsi François és un jove professor de francès. Fa classes a primària, en un col·legi difícil. No dubta a encarar Esmeralda, Souleymane, Khoumba i a tota la resta en estimulants combats verbals, com si la llengua en si mateixa fos el que estigués en joc. Tanmateix, l’aprenentatge de la democràcia pot comportar autèntics riscos.

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [AlloCine] [CommeAuCinéma]

Dist. Esp [Golem] Dist. Fr. [Haut et court] Vendes Int. [Memento Int.]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!