Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

1 de març de 2008
0 comentaris

Resistencia: el documental de març 2008 a Catalunya i País Valencià

De mica en mica, el cicle El documental del mes va escampant-se per Catalunya, les Illes, el País Valencià i més enllà i tot. Pel que fa a les Illes, la programació segueix un ritme diferent a la de la resta i així, aquest mes de març projecten Tintin et moi. En canvi, a Catalunya i al País Valencià, es passa Resistencia. Per això, he separat en dos articles diferents, la referència a ambdues programacions. En aquest post, doncs, toca parlar de Resistencia (que es projecta en versió original en castellà) i a Vull llegir la resta de l’article trobareu part de la informació que he recollit del web de l’organització Paral·lel 40.

FOTO
Resistencia, de Lucinda Torre

Sinopsi Astúries, any 1993. L’empresa metal·lúrgica Duro Falguera acomiada 232 treballadors, que, en lloc d’assumir el futur d’atur i exclusió social que els espera, decideixen rebel·lar-s’hi. Aquest documental recull el que va esdevenir el conflicte laboral més llarg de la història europea, aprofundint en l’experiència viscuda durant més de 10 anys per un col·lectiu, els dels acomiadats de Duro Falguera, que fins i tot van estar un any tancats a la catedral d’Oviedo per evitar que se’ls oblidés. Una lluita paradigmàtica i única, que va concloure amb l’èxit rotund dels treballadors en aconseguir recuperar la seva feina i evitar que l’empresa abandonés la regió.

La directora Lucinda Torre va néixer a Langreo (Astúries) i és llicenciada en Història de l’Art. Ha produït, escrit i dirigit diversos curtmetratges, documentals corporatius i programes per a la televisió. Des de l’any 93, forma part de l’equip de Programació de Cinema i Documentals de Telemadrid. El 2000 va ser nominada al Goya al Millor Curtmetratge de Ficció per Beso de la Tierra.

Declaracions de la directora El primer que he de dir, és que sóc filla d’un dels 232 acomiadats que protagonitzen la pel·lícula, i que vaig viure en primera persona gran part d’aquesta dura experiència. El desig de fer Resistència neix, per tant, d’una necessitat personal, com a crit testimonial, com a, perquè no dir-ho, obligació moral. Una reflexió sobre el món del treball en els nostres temps, sobre la solidaritat i la necessitat que tenim els éssers humans de resistir-nos a la injustícia i lluitar per la nostra dignitat.

En un món en el qual, cada dia, centenars de treballadors són acomiadats per empreses que no paren d’augmentar els seus beneficis; un món en què el discurs neoliberal va estenent la desregulació, la privatització i la precarietat laboral; ens vam proposar reflexionar sobre com aquest capitalisme neoliberal afecta les nostres societats fent que la classe obrera perdi cada cop més pes. Però, sobretot, ens vam proposar assenyalar la importància que té el fet que els ciutadans i les ciutadanes conservem l’esperança que el món es pugui canviar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!