Sitges 2007: la marginació del català

Foto Descubriu-hi (és fàcil) un detallet gairebé anecdòtic, però revelador d’una realitat galdosa.

Havent parlat de films que he vist a Sitges 2007, havent penjat tràilers de les pel·lícules seleccionades al Festival, havent-ne difós la programació, enfilo la recta final dels articles sobre el certamen. Ara, parlant de la marginació del català. En un altre, parlaré de la matussera editorial que el diari El Punt hi va dedicar. I finalment, ho tancaré amb el "post" del Palmarès.

Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobareu un informe que he elaborat sobre l’ostensible marginació del català a Sitges 2007. Els comentaris, els vaig fent tot acompanyant l’anàlisi dels fets. Ara, d’entrada, només vull recordar que el Festival de Sitges depèn orgànicament i financerament (en grandíssima part) del Govern de Catalunya i d’altres institucions públiques del nostre país, subjectes al que estableix la legislació vigent i que, en detriment dels drets dels catalanoparlants, vulnera de manera flagrant la legalitat. Vull remarcar que Sitges 2007 sembla (lingüísticament) que s’hagi organitzat en un (indesitjable) marc polític controlat per Ciutadans-Partit de la Ciutadania, quan realment s’ha organitzat havent-hi Joan Manuel Tresserras al capdavant de la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació i ha tingut lloc amb Bernat Joan com a secretari de Política Lingüística de la Generalitat. Dubto que l’inefable partit del Sr. Rivera perjudiqués molt més el català a Sitges del que s’ha fet amb ERC com a responsable política última d’una iniciativa com la de Sitges 2007 (potser sí, potser l’acabarien fent desaparèixer del tot, tanmateix sense gaire esforç, atesa la mena de presència que ara mateix té). Deixeu-me dir de passada, que les actuals autoritats no han fet tampoc millorar gaire més les coses de com eren amb els governs de CiU, primer amb Jordi Pujol i després amb Artur Mas.

Permeteu-me encara un matís, sobretot per estalviar-me comentaris com el que fa uns dies va rebre un altre post d’aquest bloc. Sitges és un Festival Internacional; per tant, escau perfectament que tingui l’anglès com a idioma oficial i el català i el castellà, si més no, perquè són els oficials del país on s’organitza. Això és així i així s’ha d’assumir, per tots. No perdéssim el temps en qüestions estèrils o en malentesos que no duen enlloc. A Canes, per exemple, la cooficialitat de l’anglès i el francès, fa que tot (i quan dic tot, vull dir tot) es faci respectant la cooficialitat (i mira que els francesos són xauvinistes…). A les presentacions dels equips dels films; a les versions idiomàtiques dels subtitulats; a les publicacions oficials (catàleg, diari, etc.)… Perquè és una qüestió de coherència. No pot ser que l’anglès, a Sitges, sigui subsidiari de les circumstàncies. I el català hi ha de ser, per descomptat, tan oficial com el castellà: no pot ser tampoc que el català sigui subsidiari de les circumstàncies; no pot ser que qualsevol empleat públic pugui decidir que el treu perquè "no hi cap" o "no cal" o…

SUBTITULAT DE LES PEL·LÍCULES

Cal una auditoria lingüística per depurar responsabilitats.

Per bé que enguany tinc la percepció que ha millorat la qualitat lingüística dels subtitulat en català, hi persisteixen uns errors gravíssims: no hi ha traducció pròpia al català, sinó que es fa a partir de la versió castellana, amb expressions impossibles que insulten la intel·ligència i revelen una deixadesa i una manca de respecte a la llengua, als seus parlants i a l’idioma que també és oficial al país. El Departament de Cultura i/o la Vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística haurien de sotmetre a auditoria lingüística els textos de la traducció de Sitges 2007 (i evidentment, molt més encara, els dels anys anteriors), perquè pot haver-hi hagut irregularitats legals greus: aquesta traducció al català hi ha algú que la cobra (amb calé públic), fa la feina mal feta, amb trampa i el producte és clarament defectuós.

PROJECCIONS

Projeccions a l’ Auditori. Les pel·lícules que hi he vist, anaven amb subtitulat electrònic en català, llevat que la pel·lícula dugués incorporats els subtitols en castellà o fos parlada en castellà.

Deuen considerar que el català no cal, si la pel·lícula ja du els títols en castellà.

Projeccions a la Sala Tramuntana. Cal parlar de sobretitulat, perquè el text apareix no a la part de sota, sinó a la de dalt de la pantalla. No hi he vist cap sobretitulat en català. Cap.

El català no hi cap. No hi caben dos sobretitulats, en l’espai que han deixat per a projectar-los, i, posats a triar, descarten el català.

Projeccions al Casino Prado. El subtitulat, per raons d’espai, només admet una opció idiomàtica. Cap pel·lícula subtitulada en català.

El català no hi cap. No hi caben dos subtitulats i, posats a triar, descarten el català.

Projeccions al Retiro. Hi ha dos taulers electrònics, que permeten el mateix criteri de subtitulat que a l’Auditori. Per tant, hi ha hagut (en general) subtitulat electrònic en català, llevat que la pel·lícula dugués incorporats els subtitols en castellà o fos parlada en castellà.

EL DIARI DEL FESTIVAL

Núm. 1. Dijous, 4 d’octubre.

De les 16 pàgines del Diari: 7, en castellà; 4, en català; 3 de publicitat; 1 amb la programació, i la portada.

La pàgina número 3 (que és la primera amb contingut, després de la portada i d’una pàgina de publicitat) té els títols en català; però el text és en castellà (clara opció diglòssica).

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell d’ El Orfanato (en castellà). 

Dels articles en català, 3 són d’exdirectors del certamen i el quart és sobre el III Jurat del Carnet Jove.

Dels articles en castellà, 2 són d’exdirectors del festival, 1 és l’entrevista de Violeta Kovacsis a J.A.Bayona, 1 sobre El orfanato, 1 sobre Stardust i 1 sobre "Sitges y sus libros ‘fantásticos’"

És a dir, quan el contingut va sobre pel·lícules, s’opta pel castellà.

Núm. 2. Divendres, 5 d’octubre

De les 16 pàgines del Diari: 9,5 pàgines en castellà; 2,5 pàgines en català; 2 de publicitat; 1 amb la programació i la portada.

En aquesta ocasió, la pàgina 3 és en català (per bé que els peus de fotografia són en castellà) i s’hi recomana algunes de les pel·lícules de la jornada.

Dels articles en català (a part de la recomanacíó de la pàg. 3), 2 són sobre sengles films de l’homenatge a Larry Fessenden i van acompanyats d’una peça en castellà, titulada en català. No van signats. Un altre article en la nostra llengua és el dedicat al film Zoo, de la secció Noves Visions i tampoc no va signat. Hi ha encara una petita peça sobre el taller "Les dues cares de la por", organitzat per la càtedra UAB.

Són en castellà tots els articles sobre les pel·lícules de la Secció Oficial Fantàstic (The Fall, Dead Silence, Rec), que per cert, tampoc ningú no els signa. Són igualment en castellà tots els articles sobre els films de la Secció Oficial Première ( Stardust -que signa Desirée De Fez-, Dororo). Són igualment en castellà els articles de les pel·lícules següents: Trigger Man (S.O. Noves Visions), The Thing i Burnt Offerings -escrits de Jesús Palacios-(títols de la secció Sitges Clàssics), Flash Point (Orient Express), Tekkonkinkreet  i Aqua Teen Hunger Force… (Anima’t), Drakula Istanbul’da, Devil Fetus, Hell’s Ground… (Sessions de matinada) i No blade of grass (Europa imaginària). Hi ha encara una petita peça sobre el film The survivor.

L’entrevista a Jaume Balagueró i Paco Plaza, en castellà, la signa Miguel de la Fuente.

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell de ·REC (en castellà). 

Es confirma, doncs, un clar esbiaixament: els articles sobre les pel·lícules que conformen el pes de la jornada, en castellà, i es decanta al català a 2 escrits sobre els films d’un homenatge i 1 per un dels títols del dia.

Núm. 3. Dissabte, 6 d’octubre

De les 16 pàgines del Diari: 8, en castellà; 4, en català; 2, de publicitat; 1, amb la programació i la portada.

La pàgina 3 és en català (per bé que els peus de fotografia són en castellà) i s’hi recomana algunes de les pel·lícules de la jornada.

Dels articles en català, 1 és sobre el film Aparecidos (Secció Oficial Première), 1 sobre Rogue (S.O. Fantàstic), 1 sobre Nocturna, 1 és la columna del crític i signa Gerard Casau -ho diu així, el Diari-. Hi ha, a més, sengles peces: una, sobre "Barcelona-Catalunya Film Commission" i l’altra, sobre "Cinema i ciutat".

És en català una tira gràfica de Toni Benages titulada "Sitges Adventures 2007"

Són en castellà, els articles sobre les pel·lícules següents: Chrysalis (S.O. Premiere), Vexille (Anima’t), It is Fine! Everything is fine (S.O. Noves Visions), 1990: I guerrieri del Bronx -signat per Jesús Palacios- (Sessions especials),  George Romero’s Diary of the Dead (Sessió especial Homenatge a G.A. Romero), Invisible target (Orient Express), El barón contra los demonios (S. Especials), Boarding Gate (7 Chances).

Són igualment en castellà, un article de Desirée De Fez sobre George A. Romero; una entrevista a Adrià García i Víctor Maldonado i una entrevista a Alex Proyas.

S’hi anuncien en castellà els Maratons Midnight X-treme i Mondo Macabro.

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell de Nocturna (en castellà). 

Amb una clara desproporció en contra del català, en aquest número s’ha corregit prou l’esbiaixament diglòssic i s’utilitza el català per parlar de pel·lícules de diverses sessions, incloses les diguem-ne més importants. Faig notar que encara que els entrevistats siguin catalans o catalanoparlants o que sàpiguen parlar, tant en aquest número com en l’anterior, les entrevistes han sortit íntegrament en castellà

Núm. 4. Diumenge, 7 d’octubre

De les 16 pàgines del Diari: 7, en castellà; 2,5, en català; 0,5, en anglès; 3, de publicitat; 1, de programació; 1 mixta, de programació, publicitat i peces (en castellà, entre les quals la fitxa del Diari), i la portada.

La pàgina 3 és en català (per bé que els peus de fotografia són en castellà) i s’hi recomana algunes de les pel·lícules de la jornada.

No torna a aparèixer el català fins a la pàgina 10, amb un articulet a dues columnes (de 5 que en té la pàgina), dedicat a AFR (7 Chances) i tot seguit, és en català l’escrit sobre el film espanyol El Rey de la Montaña (S.O. Fantàstic), que comparteix espai amb una peça en castellà sobre la Marató Midnight X-Treme.

A part de la tira gràfica de Toni Benages, no hi ha res més en català.

Són en castellà, els articles sobre les pel·lícules següents: Los Tontenwackers (Sessió Especial Infantil), Héros (S.O. Noves Visions), La habitación de Fermat (S.O. fantàstic), Willard -signat per Jesús Palacios- (Sitges Classics), Senseless (S.O. Noves Visions), Hot Fuzz (S.O. Premiere), Triangle (Orient Express), Free Jimmy (Anima’t), Creepshow -signat per Jesús Palacios- (Sitges Classics), An American Crime (S.O. Fantàstic), The Devis’ls Chair (S.O. Fantàstic).

Són igualment en castellà: La columna del crític, que Carlos Balbuena dedica a Bug; l’entrevista a Matthew Vaughn, director d’ Stardust; l’entrevista a Tarsem Singh, director de The Fall i una péça sobre la Marató Midnight X-treme.

És en anglès, un escrit de Gabriel Klinger,  redactor del Diari, sobre William Friedkin. 

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell de La habitación de Fermat (en castellà). 

El català queda decantat, doncs, a una presència gairebé testimonial. Observem que, igual que al número anterior, un dels poquíssims articles en català el dediquen a un film espanyol, de títol castellà.

Núm. 5. Dilluns, 8 d’octubre

No disposo de cap exemplar del número 5. No era a Sitges el 8 d’octubre i quan vaig tornar-hi  el dia 12, ja no vaig poder arreplegar cap Diari d’aquella data.

Núm. 6. Dimarts, 9 d’octubre

De les 16 pàgines del Diari: 7, en castellà; 2, en català; 1, en anglès; 3, de publicitat; 2, de programació, i la portada.

La pàgina 3 és en català (per bé que els peus de fotografia són en castellà) i s’hi recomana algunes de les pel·lícules de la jornada.

En aquesta ocasió, el català no torna a aparèixer fins a la pàgina 9, en un article sobre 14 Amazons (Orient Express) i només n’hi ha un altre, dedicat a Love conquers all (7 Chances). A part d’una brevíssima peça sobre l’arribada de Robert Englund a Sitges, res més.

Són en castellà, els escrits sobre les pel·lícules: Blade Runner: The Final Cut (Sessions Especials), L’ultimo uomo sulla terra -signat per Jesús Plaacions- (Sitges Classics), The Nines (S.O. Fantàstic), La antena (S.O. Noves Visions), Fisrt Snow (S.O. Fantastic), Jack Brooks: Monster Slayer (Midnight X-treme), Dainnipponjin (S.O. Fantàstic), Black House (Orient Express), Cruising -escrit per Desirée De Fez- (Sitges Classics).

Igualment són en castellà: una peça sobre la classe magistral de Douglas Trumbull; una entrevista a Crispin Glover; una entrevista a Xavier Gens, director de Forntière(s), una peça sobre la taula rodona dedicada a l’autoria del cinema i una altra sobre la pel·lícula sorpresa. També és en castellà la fitxa del Diari.

És en anglès un article titular "A memoir of Sitges", signat per Gabriel Klingler, membre de la redacció del Diari i, de fet, aquest escrit és en un nou apartat anomenat "El Diari In English".

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell de Cassandra’s Dream (en castellà). 

El pendent diglòssic s’imposa totalment, seguint marginant el català quantitativament i qualitativament, en deixar per a la nostra llengua molt pocs articles i no pas sobre les seccions oficials (avui, cap títol de les SO Fantàstic, ni Premiere, ni Noves Visions).

Núm. 7. Dimecres, 10 d’octubre

De les 16 pàgines del Diari: 8, 5, en castellà; 2, en català; 3, de publicitat; 1,5, de programació, i la portada.

La pàgina 3 és en català (per bé que els peus de fotografia són en castellà) i s’hi recomana algunes de les pel·lícules de la jornada.

Altre cop, el català no torna a aparèixer fins a la pàgina 9, en un escrit a dues columnes (de 5 que en té la pàgina) sobre Roman (Secció Oficial Noves Visions), i tan sols n’hi ha un altre (a dues columnes), que torna a ser el de la pel·lícula de la Setmana de la Crítica (7 Chances), Hotaru. Ah, sí, una petita peça, a la pàgina 6, fa esment d’un acte de Catalan Focus…

Són en castellà, la resta d’articles (en aquesta ocasió, no hi ha ni "El Diari in english" ni cap escrit en anglès); és a dir, en castellà es parla de Hoy el día se repite diferente (S.O. Noves Visions), Stuck (S.O. Fantàstic), Km 31 (S.O. Premiere), Things to come (Sitges Classics), Mr. Brooks (S.O. Premiere), Messiah of evil (Sitges Classics), Mushishi (S.O. Fantàstic), À l’interieur (S.O. Fantàstic), Tazza: The High Rollers (Orient Express), Master of Horror: Family i Master of Horror: Right to die -signats per Desirée De Fez- (Midnight X-Treme).

Igualment són en castellà: La columna del crític, que signa Daniel Ureña; un article titulat "La crisis carnívora. Instinto animal"; una peça sobre Robert Englund i una altra sobre la roda de premsa de The Signal.

Fins i tot la tira gràfica de Tony Benages és en castellà, en aquest número.

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell de Dainnipponjin (en japonès i anglès).

El format definitivament s’ha imposat: el català, poc i només per a una pel·lícula de la Setmana de la Crítica i una altra (en aquesta ocasió, de Noves Visions). No és gens atzarós, la reincidència deixa clar que hi ha un format assumit, si més no durant uns quants dies.  

Núm. 8. Dijous, 11 d’octubre

De les 16 pàgines del Diari: 8, en castellà; 3, en català; 0,5, en anglès; 1,5, de programació; 2 de publicitat i la portada.

La pàgina 3 és en català (per bé que els peus de fotografia són en castellà) i s’hi recomana algunes de les pel·lícules de la jornada.

A la pàgina 6, un primer article en català, sobre Nos amis les terriens (S.O. Noves Visions); tot seguit, a la plana següent, un altre, dedicat a Sukiyaki Western Django (S.O. Fantàstic), que va acompanyat de la tira gràfica (en català novament) de Toni Benages. Finalment, a la pàgina 13, un escrit en la nostra llengua, sobre Kaidan (Orient Express). Ep, comptem-hi també una peça menudeta que anuncia un acte de Catalan Focus.

L’article de la Setmana de la Crítica (7 Chanves), en aquesta ocasió, ha anat a parar a l’idioma anglès -el signa el redactor del Diari, Gabriel Klinger, i de fet és una entrevista a Jason Staczec.

Són en castellà, els articles sobre Redacted i El último Justo (S.O. Premiere), Teeth i Slipstream (S.O. Fantàstic), American Zombie (S.O. Noves Visions), La novia ensangrentada i The other -els signa Jesús Palacios-, Vargtimmen  i Metropolis(Sitges Classics).

Igualment són en castellà: uns escrits de Desirée De Fez sobre el subgènere i el terror, respectivament; una entrevista de Violeta Kovacsics a Julien Maury i Alexandre Bustillo, directors d’ À l’intérieur; un article sobre la Mataró Midnight X-Treme; un altre, sobre el thriller de Hong Kong, i La columna del crític, que signa Magdalena Navarro.

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell de Redacted (en castellà).

Tot i que es manté la desproporció, en perjudici del català, es matisa la diglòssia: avui es parla en català de títols de seccions oficials, si bé es reserva pel castellà els de les pel·lícules més destacades (com és el cas de Brian De Palma).

Núm. 9. Divendres, 12 d’octubre

De les 16 pàgines del Diari: 7, en castellà; 4,5, en català; 2, de publicitat; 1,5, de programació i la portada.

La pàgina 3 és en català (avui els peus de fotografia són en català) i s’hi recomana algunes de les pel·lícules de la jornada.

Articles en català: Dr. Plonk -pàg,4- (S.O. Noves Visions), Death Note + Death Note: The Last Name -pàg. 6- (Orient Express), Glory to the Filmmaker (S.O. Premiere), "A tito limpio.La ciutat de les bales" -signat per David Pizarro- (Sitges Classics), Clean, Shaven (7 Chances), Tres minutos (S.O. Fantàstic).

Igualment, és en català la tira gràfica de Toni Benages.

Són en castellà, els escrits sobre: Grindhouse (Sessions Especials), Halloween (S.O. Fantàstic), Los cronocrímenes (S.O. Fantàstic), Masters of Horror: The Black Cat (Midnight X-Treme), The Restless (Orient Express), Yobi… (Anima’t), I’m a cyborg, but that’s Ok! (S.O. Fantàstic), Going to Pieces (Sessió especial), House of Dark Shadows -escrit per Jesús Palacios- (Sitges Classics), Animal (Sessions Especials), Wrong Turn 2 + The Tripper (Sessions de matinada…).

Tamvé en castellà: "Nuevo fantástico español", de Desirée de Fez; una peça sobre l’homenatge a Jesús Franco, i la fitxa del Diari.

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell d’ Stuck (en anglès).

Tot i que és l’edició amb més presència del català, es manté ostensivament l’esbiaix diglòssic. Dels títols més "comercials", se’n parla en castellà; la pel·lícula de la secció oficial Fantàstic que s’ha deixat pel català torna a ser-ne una amb títol en castellà. Cal remarcar que els escrits en la nostra llengua es fan`més ràpidament visibles, perquè n’hi ha més que als números anteriors i es troben més aviat.Atenció al que ha passat avui: excepcionalment, els peus de fotografia de la pàgina 3 han estat en català, per un dia.

Núm. 10. Dissabte, 13 d’octubre

De les 16 pàgines del Diari: 7, en castellà; 4, en català; 3, de publicitat; 1, de programació i la portada.

La pàgina 3 és en català (per bé que els peus de fotografia són en castellà) i s’hi recomana algunes de les pel·lícules de la jornada.

Articles en català: Blood Brothers -pàg. 5- (Orient Express), Angoixa -pàg. 6 i signat per Jesús Palacios- (Sitges Classics. Catalunya Imaginària), The Ten -pàg. 7- (S.O. Premiere), 1408 -pàg. 9-(Cloenda), Brave Story -pàg. 10- (Anima’t).

Són en castellà els escrits sobre:  The City of violence (S.O. Premiere), The Ugly Swans (S.O. Noves Visions), Mad Detective (S.O. Premiere), Mister Lonely (S.O. Noves Visions), Cleaner (Sessió sorpresa), Junfrukallan (Sitges Classics), Last House on the Left , Brotherhood of Satan i The Devil’s Rain -signats per Jesús Palacios- (Sitges Classics) i Black Christmas + Storm Warning + Black Water (Sessions de matinada).

Igualment són en castellà: una peça sobre la presència de Paul Naschy a Brigadoon, un article de Desirée de Fez sobre Stephen King, la columna del crític Mateja Vidakovic i una peça sobre la classe magistral d’ Stuart Gordon.

Els indicatius de totes les seccions  són en català. Gairebé a cada pàgina hi ha una part de publicitat, l’idioma de la qual depèn de l’anunciant. A la portada, domina  el cartell de 1408 (en castellà).

En aquesta jornada de palmarès i comiats, quan bona part dels festivalers estan més pendents de fer les maletes que de veure més pel·lícules i els cinèfils malden per a rampinar el que quedi de la programació, just abans de les maratons de l’endemà que, com a traca final, tanquen el certamen, en aquesta darrera jornada ha augmentat un xic més la presència del català. A més, com a excepció a la regla (que deixa en evidència tot el que s’ha estat fent els dies anteriors), avui sí, avui són en català alguns dels articles sobre títols "clau" de la jornada: el del film de cloenda, per exemple. Cal remarcar l’opció de publicar en català l’article sobre el film de l’apartat Catalunya Imaginària i el fet que va signat per Jesús Palacios.

PER CERT, a la portada de tots els diaris, de tots i cadascun dels números editats que jo he vist, hi ha el següent i eloqüent desgavell: el dia de la setmana, en català; indicatiu de les pàgines destacades en portades, en castellà, i, al peu… "Organitza", "Con el apoyo", "Patrocinadores", Televisió oficial"

Sense comentaris.

NOTA. En edicions anteriors, ran de queixes arribades a la Generalitat de Catalunya, l’organització del Festival va sortir amb l’argument que la llengua dels articles era la de qui ho escrivia, a qui ho encarregaven. Una bona prova de com la resposta fou una fal·làcia, la Generalitat se l’empassà i no ha fet res per a esmenar-ho és el que ha passat en aquesta edició: membres de la redacció del Diari parlen i escriuen en català (també) i publiquen articles en mitjans editats en català; la immensa majoria dels articles del Diari no van signats i, per tant els assumeix la redacció (els membres de la qual han estat contractats i per tant pagats amb calé públic, per l’organització, que sap perfectament la feina que els ha encarregat i les competències que els ha demanat). Fins i tot hi ha un redactor, Jesús Palacios (que és qui més articles signa i, per tant, un cas emblemàtic de l’argument de la llengua de l’autor) que enguany n’ha vist publicat un en català: si l’hi han traduït a ell, perquè no ho fan amb altres articles, per exemple, escrits per redactors no avesats a escriure en catala? Doncs, perquè s’enganxa abans un mentider que  un coix i perquè estem davant d’una clara opció lingüística, presa al marge de la legalitat i de la legitimitat democràtica, davant de la qual la Generalitat practica la passiva  deixadesa de funcions i, com a resultat, els catalanoparlants en paguem les conseqüències (a part de pagar-ne també part del que costa tot plegat).

PRESENTACIONS DE LES PEL·LÍCULES AL PÚBLIC

Fina Brunet sempre ha emprat només el català en la presentació de les pel·lícules. Quan ha pujat a l’escenari el director o membres de l’equip del film, els/les intèrprets han fet servir el castellà en la traducció.

Quan un Festival accepta cooficialitat lingüística, n’ha d’assumir el que això vol dir. Si l’anglès, el català i el castellà són idiomes del certamen, no pot ser que cap festivaler es quedi sense assabentar-se del que es diu en un acte oficial. Hi ha maneres estudiadíssimes i practicadíssimes que fan possible que això no comporti un fre al ritme dels actes públics i, en canvi, es respecti el dret a la informació i als parlants respectius. 

Pel que fa al decantament (també) del català a les traduccions, revela clarament un altre tic diglossic: el català, per a la cosa casolana (la benvinguda, etc) i el castellà, per a entendre’s amb el món (l’anglès es veu que tampoc cal, quan el que parla és coreà, per exemple).

Deuen considerar que el català no cal, si la pel·lícula ja du els títols en castellà.

Pel que fa a l’anglès (teòricament, un dels tres idiomes del certamen), no tinc pas gens clar (però no ho vaig controlar, francament) que totes les pel·lícules anessin d’una o altra manera, subtitulades en anglès.

RODES DE PREMSA

Més enllà de les salutacions i algunes intervencions en català, essencialment s’han desenvolupat en castellà, com bé ha anotat un bon amic d’aquest bloc que n’ha seguides moltes. Els/les intèrprets, quan han hagut d’intervenir, sistemàticament han passat al castellà. Encara que la pregunta es fes en català, els/les intèrprets traduïen la resposta en castellà.

Tant se val que la roda de premsa la fes un Jaume Balagueró o qualsevol convidat perfectament catalanoparlant, la cosa ha anat pel castellà.

Fins i tot el futbol (que no depèn ni de la Generalitat ni de cap institució subjecte a la Llei 1/98, de Política Lingüística) ho té més ben resolt!

"SITGES Y SUS LIBROS FANTÁSTICOS"

Si bé és cert que el tríptic de Catalan Focus anunciava la presentació del llibre "Paco Pérez Dolç, el camí de l’ofici", escrit per Ferran Alberich i editat per Filmoteca de Catalunya – Ed. Pòrtic, dins la col·lecció Cineastes, el Diari del Festival deixava clar que l’organització del Festival s’havia abocat a la producció de tres llibres: "Sitges 1968-2007. Viaje Alucinante. Historia de un festival en 100 carteles", "El demonio en el cine. Máscara y espectáculo" i "American Gothic. El cine de terror USA 1968-1980". Totes tres en castellà, sense que en consti cap edició en català.

A diferència del que havia estat en anys anteriors, que es feien edicions en català i en castellà dels llibres del Festival (que, no oblidem, paga amb diners públics, essencialment catalans), enguany no se n’ha dit res de l’edició en català. Certament, sempre són tan "fantàstics" els llibres de Sitges, que costa trobar-los i, quan els feien en català també, aquells encara costava més de trobar-los. Però el fet que ara remarco és estrictament que no hi ha hagut edició en la nostra llengua o que, si més no, no s’ha anunciat com sí s’ha fet amb la castellana.

EL CATALÀ, VISUALMENT COM L’ANGLÈS

Tant al catàleg oficial de Sitges 2007, com al tríptic de Catalan Focus, el català, el castellà i l’anglès apareixen per aquest ordre. Ara bé, el català i l’anglès amb tinta d’un mateix color i el castellà, destacat, al mig, amb tinta d’un color diferent. Si més no, a Catalan Focus, han diferenciat visualment el català de l’anglès, posant aquest en cursiva.

Em sembla que la visibilitat idiomàtica revela molt el tractament lingüístic de Sitges 2007. I… ja lliga amb tot el que he anat assenyalant!

EL LLIBRET AMB LA PROGRAMACIÓ

És de justícia reconèixer que el llibret amb la programació ha millorat, pel que fa a la qualitat lingüística de les sinopsis; per bé que encara necessita millorar.

COTXES OFICIALS

Rèiem, amb els amics ( perquè al final ja t’ho agafes rient) en veure que fins i tot un detallet com el dels cotxes oficials és en castellà. Hi ha una sèrie de vehicles que duen amunt i avall els convidats, l’organització, etc. Són els cotxes oficials (si la memòria no em falla, eren de la marca SEAT). Porten enganxat l’anagrama del Festival i l’indicatiu… "Coche oficial". Realment fa riure, perquè és un simple detallet, però que revela que, a Sitges 2007, l’idioma considerat de debò oficial és el castellà i queda el català com a cosa secundària.

"HÁBLEME EN ESPAÑOL"

He deixat per al final, un cas del qual he estat testimoni, que no em sembla pas particularment important; però exposar-lo al marc d’aquest informe. Puc entendre que el personal del Servei de Premsa, que atén els periodistes, és gent voluntària i que el Festival ha d’estar agraït als que se’ls ofereixen a pencar, vinguin d’on vinguin, sàpiguen la llengua que sàpiguen. Puc, doncs, entendre que aquell noi (molt amable, quedi clar) del darrere el mostrador de premsa digués a qui li parla en català: "Hábleme en español….". Passa, però, que jo em plantejo, si el Festival no podia distribuir els voluntaris de manera que això no passés. En tot cas, no hi hagué conflicte (que jo sàpiga), per l’amabilitat del xicot i perquè els catalanoparlants feien el que tantes vegades estem avesats a fer: passar al castellà i encaixar. No em sembla, però, que això hagi d’anar així: el Festival hauria de distribuir els voluntaris d’acord amb la seva competència i tenir molt present que qui està cara al públic, a Catalunya, i més en un àmbit institucional, ha d’entendre el català (i ja no dic parlar-lo, però si més no, entendre’l).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *