Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

14 d'octubre de 2007
0 comentaris

Sitges 2007: The Fall

Foto Lee Pace i Catinca Untaru, a The Fall, de Tarsem Singh

Fa bo de recordar que The Fall no és una pel·lícula original, sinó una nova versió del film búlgar Yo ho ho (1981, Zako Heskija), que comptava amb un guió de Valery Petrov. Ho dic perquè, al Festival de Sitges he sentit força comentaris que n’aplaudeixen l’argument, la bellesa de la història que s’hi explica… I, per tant, abans d’entrar-hi a fons, m’ha semblat escaient recordar-ne els origens, oimés quan la posada en escena, que pot ser l’element més singular d’aquesta adaptació, resulta d’una afectació prou apegalosa.

La sinopsi. Hollywood, anys vint. Un especialista de seqüències d’acció ingressa a l’hospital de resultes d’una caiguda que li ha afectat la mobilitat de les cames. Alexandria, una nena que té un braç trencat, l’anima. Com per tenir la menuda fent-li comnpanyia, l’especialista li explica un conte que, en algun moment, recorre com qui diu el món d’un cap a l’altre, bo i congriant personatges tan diversos com un esclau que sembla eixit d’un pèplum -o d’un calendari per a clientela gay-, un Zorro d’ulls pintats, un hindú, en Darwin…

Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l’article

Permeteu que d’entrada destaqui un aspecte que em sembla que congria prou unanimitats: els personatges de la nena i del xicot especialista del primitiu Hollywood, estan francament bé. No és ja que hi encaixin els actors (la menuda Catinca Untaru, que debuta aquí, i Lee Pace, a qui havíem vist com el Dick Hickock d’ Infamous) i que els incorporin amb plausible naturalitat i frescor, sobretot mentre la cosa no es posa dramàtica; sinó que els papers estan escrits molt acuradament. Se’ls ha dotat d’una reeixida barreja d’ingenuïtat i malícia, de generositat i egoisme, que es va repartint entre un rol i l’altre: ara, la candorosa dolenteria de la canalla; ara, la perversa manipulació del noi cap a l’infant; ara la necessitat de companyia; ara, la tirànica exigència dels menuts,…

A The Fall, però, la nena i l’especialista esdevenen la porta d’entrada al conte que el xicot s’empesca. I, en contraposició al to serè amb què mostra l’hospital on els protagonistes estan ingressats, el director Tarsem Singh visualitza el conte de manera cromàticament estrident, amb una saturació totalment avinguda a la desmesura fantasiosa del relat. Els protagonistes del conte, posat a improvisar el narrador, conformen un poti-poti molt anglosaxó que barreja “famosos bandits “, el científic Charles Darwin, un esclau figitiu que Calvin Klein podria posar al seu catàleg, l’home del turbant, una princesa, un governador espanyol temible, un inesgotable exercit de soldats gornits de negre i al servei d’aquest tirànic colonitzador… Vinga, que a l’olla hi cap tot. I, acte seguit, episodis que parlen de recorreguts per tot el planeta; d’aventures en un illot perdut o pel mig del desert… Tant se val, amb el pretext que el narrador tot s’ho inventa. Però allò que només fa possible l’amanerament de Tarsem Singh (director d’espots i de videoclips) és el rabeig en l’excés, en la hiperbòlica representació, amb una estètica de carnaval gay, legítima però enganxosa i del tot innecessària.

Si bé el conte s’ambienta en indrets exòtics i remots, la nena que l’escolta i el noi que l’explica s’hi van sentint implicats. A partir d’un moment, el narrador es va identificant amb el “Bandit negre” d’ulls pintats i amb aire de “Zorro”. Les seves pròpies angoixes, de suïcida per amor, les projecta en aquell personatge. I la nena, a mesura que ho va caçant, vol intervenir-hi, ser part del relat, perquè les coses acabin bé i no pas malament. És ben clar que The Fall reivindica el doble valor dels contes (i per extensió, de les ficcions): d’una banda, evasius; per altre cantó, interpel·ladors, en la mesura que, pels valors universals que atresoren, ens hi projectem o ens hi veiem reflectits. Ara bé, què en fa, d’aquesta reivindicació? Doncs, ben poca cosa.

En primer lloc ho malmet gairebé tot, forçant el relat, no pas el del conte, sinó el de la pròpia pel·lícula. En una seqüència que grinyola absolutament, el xicot narrador, en estat diagnosticadament depressiu, cedeix a la pressió de la seva menuda oient i li enllesteix la història, fent una impúdica exhibició del seu estat psicològic; de manera que la nena, arrossegada per la riuada destructiva del demiürg, brega per capgirar-li el corrent i arribar a un “happy end”. Falsa maquinària dramàtica, que explota descaradament i emfàticament la “troballa” de la implicació dels agents de la ficció en l’univers imaginari que comparteixen. I, novament, fins a l’excés.

Per altra banda, l’homenatge a la tradició del relat oral, Tarsem Singh l’amplia al cinema, que n’esdevingué l’hereu. Tant és així, que enllesteix The Fall amb un seguit d’imatges de cinema mut. Novament recorre a un pretext argumental: a l’hospital projecten pel·lícules (som als anys vint) i, acte seguit, la veu en off de la nena ens explica que, des d’aleshores, cada vegada que veu una seqüència d’acció en un film, hi veu l’especialista que aquells dies d’hospital li va explicar el conte. No sé si Tarsem Singh ho ha fet expressament, però em temo que, així, ha aconseguit l’efecte contrari al que sembla que perseguia. En lloc d’evocar l’herència ficcional del cinema, en deconstrueix la màgia. La veu “en off “de la menuda en revela el truc, per molt que aquelles imatges del cinema mut ens recordin la ingenuïtat primitiva del setè art, amb un potencial fantàstic que deixa en evidència la suplèrflua retòrica estètica de The Fall.

No vull acabar, sense fer notar que el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, Sitges 2007, ha programat i finalment premiat The Fall, pel·lícula en què… (je, je, je…) el dolent del conte és el governador “espanyol” i en la qual, els herois del relat “malden per destruir tot allò que és espanyol”. La cosa no dóna per més que per fer-hi conyeta: conyeta! A veure si encara la “brunete mediática” es posa a disparar contra els espanyolíssims directius de Sitges 2007… Tindria conya!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!