Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

2 d'octubre de 2007
2 comentaris

Sitges 2007: el conseller Tresserras s’ho empassa

Foto Belén Rueda, a El orfanato, de J.A. Bayona

En presència, entre d’altres, del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, i Antoni Lladó, director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), el director del Festival de Sitges va presentar ahir la 40a edició del certamen. Lamentablement no hi vaig poder ser, però m’he llegit amb l’atenció que es mereix la nota oficial d’aquesta presentació i m’ha cridat l’atenció que, precisament davant del conseller Tresserras i del director de l’ICIC, s’hagi fet aquesta afirmació: Una de les línies que marca la Secció Oficial d’aquesta edició és la recuperació del cinema de producció catalana i espanyola, que denota el bon moment que viu el gènere fantàstic al nostre país, gràcies a l?èxit de títols com "El laberinto del Fauno", de Guillermo del Toro.

Hi està d’acord, amb una afirmació així, el conseller Tresserras? O se l’ha hagut d’empassar? Per seguir, cal clicar aquí: Vull llegir la resta de l’article.

Ell era ahir la màxima autoritat política en la roda de premsa, que va tenir lloc al Palau Marc, seu del Departament de Cultura de la Generalitat, perquè efectivament és qui té la més alta responsabilitat política respecte a una manifestació com és el Festival de Sitges.  Està d’acord que aquesta 40a edició respon al que diu la direcció del certamen? S’avé a la idea que la catalanitat respongui només a una simple qüestió de domiciliació fiscal i administrativa de les empreses productores? Fa mesos, vaig sentir-li dir -a Catalunya Ràdio, en una entrevista amb Joan Barril- que aquestes eren qüestions que calia discutir: mentrestant, organismes dels quals ell és políticament el màxim responsable demostren que tenen presa una decisió. Ell també?

Reconec que la nota oficial esmentada té cura de parlar de producció catalana i espanyola i no pas de "cinema català i espanyol", mal sigui una qüestió de matís; però la qüestió de fons, la línia de clarificació de les coses que el conseller Tresserras semblava tenir en l’agenda política, no la sé veure i, pitjor, me la trobo doblegada al discurs de sempre. Ras i curt, no sé notar ni cap aportació política de Tresserras, en el sentit important del terme; ni, deixeu-m’ho dir, no sóc capaç de trobar-hi cap rastre indicatiu que és en l’òrbita d’ERC, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Per ser justos, hem de reconèixer que -casualitat o no- enguany millora prou lingüísticament el programa que el Festival ha penjat al web, en pdf. Certament, admetria millores; però ja no és aquella cosa tan ofensiva que, encara l’any passat, reduïa la nostra llengua a una maquinal i nefasta traducció del castellà. Ara, tampoc llancéssim les campanes al vol: el Festival ha creat un Myspace oficial, on el català no hi és ni com opció, res, de res. I ja veurem què passa amb el subtitulat de les pel·lícules (l’any passat hi hagué força presa de pèl) i a les rodes de premsa (on  el menysteniment del català és total). I veurem com surt editat el Diari del Festival (el 2006, absolutament diglòssic). Esperem que la millora lingüística a les sinopsis del programa en pdf respongui a una nova etapa en què es respecti la llengua del país (tot i que el que he dit del MySpace fa pensar que no anem pas prou bé…). Voldria pensar que la ineficàcia política de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, pel que fa al cinema, no seguirà fent-se palesa també en una manifestació com el Festival de Sitges, amb la responsabilitat que hi té el govern de Catalunya. Voldria pensar que notarem, si més no entre el 4 i el 14 d’octubre, a Sitges, que la política lingüística al cinema és en l’òrbita d’ERC. Per bé que, la cosa del MySpace ja fa que em comenci a ensumar que seguirem com sempre.

En aquestes alçades de la legislatura, em sembla que ja ha arribat l’hora de començar a demanar resultats. Si més no, els resultats que ja hauríem de començar a notar i no notem.

Sitges 2007, pel que fa a la llengua catalana, no depèn de les multinacionals, ni del govern de Madrid, ni dels exhibidors: depèn del govern de Catalunya.

  1. Ehhem! A tú la parula INTERNACIONAL et diu algo?

    Aquest es un festival que pretén ser de reconegut prestigi mundial i no un aplec de sardanistes.

    Prefereixo veure mil cops a Lynch, Del Toro o Aronofsky que no un documental sobre la calçotada, gràcies!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!