Chào ông Viêt Nam

Sí, la Via s’ha tancat. Cap dels Trams ha quedat buit, cap ni un. I tots erem bona gent, festiva, contenta, amb ganes de gaudir i reinvindicar. I cridar ben fort el que volem.
L’autocar amb 72 persones va sortir aviat de Barcelona. Formava part de l’expedició de l’ANC Sarrià Sant Gervasi; un total de 4 autocars. Trams, 007, 013, 019.
Encara no les 08:00 del matí.

Una parada prop de Tarragona i avall. Instruccions i informacions a bord. El tsunami groc arribe a Les Cases d’Alcanar. Impressionant ! Tot el poble amb banderes i el color groc predominant pels carrers. Cel ennuvolat. Anna, voluntària de l’organització, ens espera a l’aparcament on hem de deixar l’autocar. Fins al Tram 007 (James Bond hi serà)  uns minuts de caminar.

Però ara som a Les Cases i hi ha gresca. Els diables, els gegants. Veure els somriures de la gent. Recollim els tickets per el dinar que ja hem pagat a un compte que l’organització ens va dir. Al port no es veia el ciment del terra, tot eren taules i més taules per a més de dos mil persones. Van cuinar una paella, bé moltes paelles, i tots sentats a les taules i els casencs i casenques van anar servint els plats. Un arròs boníssim. I vam felicitar a la gent una i una altra vegada, de l’acollida, de tota la feina. Una invasió tan gran en un sol dia, no crec que l’han viscut mai. A més una invasió pacífica, riallera, alegre.

I aquest 11s2013 no puc més que recordar, pensar i guardar les paraules de Vicent Andrés Estellés, perque sí, perque el poble unit es va manifestar alegre i combatiu. Un grup de gent de Torrent, L’Horta, així ho van expressar prenent un ‘relaxing cup ‘ en un bar de Les Cases. Salutació a Carles Santos que marxava al Tram 001. Xerrada amb Pere Portabella. Gent diversa, fantàstica.

A les 15:00 hores punt de sortida per anar al Tram. El grup de 71 persones va arribant. Uns una mica més tard que d’altres, i algú que es va deixar la motxil-la no sabía on, però l’organització la tenia guardada. Un altre volia agafar una jaqueta, per si de cas, a l’autocar. Tots units fem via cap al Tram 007.

Quin és aquest Tram, el 7 o el 8 ? No, no, direcció Barcelona podeu trobar els Trams 8, 9 i 10, direcció València el 7, 6, 5 fins arribar a l’1. Encara circulaven cotxes però la gent ja era quasi tothom a lloc, i el rel.lotge marcava les 16:00 hores ! Faltava gent a les Terres de l’Ebre ? Voleu dir ? Gent d’arreu, del Montsià, del Maestrat, de la Ribera d’Ebre, del Bergadà, del Solsonès, d’Osona, del Maresme, del Barcelonès, del Penedés, de l’Horta i no puc dir-ne més. Em preparo per la GigaFoto, perque també sóc fotògrafa voluntària. Tinc la gran sort que un altre fotògraf és en el mateix tram, en Lluís, i tots dos vam fer un equip perfecte. Vam estudiar tot el protocol per fer. Vam inspeccionar els 500 metres del Tram 007. Les càmeres preparades. Vero i Anna, les dues xiques voluntàries de l’organització anaven amunt i avall del Tram. Vero va estar cinc díes acampada al pont del riu Sènia, perque la Guàrdia Civil no requisés les pancartes de la Via, perque ho van fer! Sí, sí. Vero i el seu company, no ho van permetre més, fent guàrdia tots els dies i nits.

I més gent. Començament del Tram 007, apretadets, molt apretadets. Quasi al final del Tram, més esplaiats. Cadires. Parasols. Gossos. Camp de tarongers immens detràs. Xiquets dibuixant, pintant pedres. Banderes i pancartes preparades al terra. El vent !! Cap problema. Agafen pedres del bancal, i au, problema resolt i tots ho van fer així. Transistors. Què diuen, què diuen ?? La meva iaia m’explique tot el què passa. Hi ha ple arreu. Bravo, visca Catalunya lliure !

Ei, mireu qui arriba en Miquel Calçada !! L’Anna em demana de fer-li una fotografia amb ell. Feta i amb molt de gust. En Miquel no porta la samarreta groga tan preuada aquests últims díes. És groga també ….CATALUNYA IS NOT SPAIN …. Se la va posar al damunt de la camisa. Sabates de vestir, pantaló de vestit de persona important i la samarreta groga …….

Decidim començar amb la GigaFoto uns minuts abans de les 17:14. No tenim altaveus ni pantalles, ni sò. Només podem escoltar les campanes de la Seu de Lleida perque la gent amb transistor ho anava anunciant. Tots agafats de les mans, tots. Animant a la gent, ben posats, somrients, i en Lluís fent les fotografíes. Helicòpters que sobrevolen damunt nostre. Motos de l’organització. Gent cantant. Fent l’onada. Alçant els braços i mirant un cel blau, intens, amb taques blanques de núvols, i els tarongers plens de taronges, verds, tupits, i davant la mar, la Mediterrània, al.lunyat de la carretera, però es veu. I recordant a tota la gent que no hi és i que sense ells i elles mai, mai, haguéssim arribat on som ara. I també recordant a la gent que no ha pogut participar per problemes de salut i circumstàncies greus o altres de professionals.

Hem acabat la GigaFoto. La festa continúa. Tots encara agafats de la mà. Les xarangues amunt i avall animant amb música. I a les 18:00 hores els músics ens interpreten Els Segadors i cantem, i cantem. És en aquest moment que m’enfonso i plore.
No, no ha estat un somni.

Tornem a l’autocar i als cotxes i a les cases. Escolto a Carme Forcadell gràcies a un transistor prestat. Està emocionada i li costa començar a parlar. Ahir vaig saber que en aquell precís moment va ser informada que tots els trams havíen tancat la cadena. Tots. Cap forat. 400 kms enllaçats mà amb mà, crit amb crit, samarreta amb samarreta.
Falta una persona. No arriba. No sé on és. No contesta a les trucades. Contactem amb hospitals per si de cas. No ha passat res. Decidim marxar. Cua a la carretera i tot d’una apareix en Miquel trasbalsat, corrent, i puja a l’autocar. I comencem una segona cadena, aquesta de cotxes ……..

Cua immensa per la N-340. Baixem de l’autocar, caminem pel voral. Arribem a una benzinera, petita, col.lapsada de gent per estirar les cames i comprar aigua.
Continúem, sembla que la cua es va desfent. Truco als companys dels altres autocars.
Són al davant, però parats. En Roger, el meu cap, em diu que ja és a l’autopista, però que també estan parats !! No ho dic a la gent. Després de la paradeta, tot va millor i la gent enceta converses, juga amb les tauletes, dorm i miro les seves cares; alegres i combatives, i tots units. Arribem a Barcelona passada mitjanit.
El combat continúa, però de manera diferent. La gent, el poble ho demana als seus representants. Que no s’adormin. Volem votar ja, peti qui peti.

Gràcies i felicitats a tothom ! Hem viscut un dia en llibertat i amb alegria. Vicent Andrés Estellés, ens ho vas reclamar, oi ?

Fotografía: 11s2013 – Tram 007 Les Cases d’Alcanar. De Canet de Mar a Les Cases d’Alcanar. RG.

Arxiu: Diverses fotografíes; Anna, casenca voluntària, amb Miquel Calçada; infants de Canet de Mar dibuixants; barcelonins arribant a Les Cases; hora de dinar i menjar la paella que ens van cuinar la gent de Les Cases; feta la via, retorn a casa i felicitat; gent de Torrent amb gent de Vilafranca del Penedès  i els guardians de la Via, Vero i el seu company.