“YO”: perplex amb Vilaweb, l’Avui, el Verdi i els nostres governs…

L’estrena a Catalunya i a les Illes de la pel·lícula Yo, del mallorquí Rafa Cortés, la cobreix el mateix dia el diari Avui  de manera adequada i que cal aplaudir, amb una entrevista de Bernat Salvà al director i la crítica de Carlos Losilla. Res a dir quant a la sensibilitat que cal tenir amb el "nostre" cinema, pel que fa a la superfície de paper que s’hi ha esmerçat i a la mena de tractament que se li ha fet (entrevista i crítica). A Vilaweb també han estat encertats, obrint "Les estrenes cinematogràfiques de la setmana" amb Yo. Molt bé: me’n vaig al web del Cine Verdi, de Barcelona, i comprovo que la hi han estrenada en versió original (alemán / castellano / mallorquín). Tot seguit, consulto l’agenda d’estrenes en català al web de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i veig que no hi és. Hi ha les estrenes d’aquesta setmana Chuecatown i Beatriz / Barcelona, però Yo, no. Deixeu-me dir que hi ha posat diners, la Generalitat de Catalunya, a Yo. Me’n vaig al web oficial de la pel·lícula i veig que segueix com fa un parell de mesos: en aquest web segueix sense haver-hi les tres llengües de la versió original (del film) i la que hi falta és el "mallorquín".

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"

Me n’he anat a buscar l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, no fos cas que, en tenir subvenció també del govern Balear, el català de Mallorca s’hagués de denominar legalment "mallorquín". De fet, m’he llegit el que en diuen els dos estatuts: el de 1983 i el reformat, de 2007. I no, no fan cap denominació secessionista a la manera del que el PP ha imposat a València. L’article 3 de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, per la qual s’aprova l’Estatut de les Illes Balears, diu La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. I, en el text reformat fa ben poc, per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, és l’article 4 que en parla i diu: La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Cal que ens fixem amb la coma que, tant en un text com en l’altre, separa l’expressió llengua catalana de pròpia de les Illes Balears: aquestes comes deixen ben clar que la denominació i identificació del nostre idioma és el català i que és propi de les Illes Balears.

A l’article de l’ Avui,  en què es publica l’entrevista a Rafa Cortés, llegeixo: Una pel·lícula ben arrelada a Mallorca: s’ambienta al poble d’Estellencs; està parlada en català de Mallorca, castellà i alemany -segons el personatge i la situació-, i no hi falten unes matances i el joc de cartes truc. A l’entrevista, però, no surt cap pregunta sobre el perquè el català de Mallorca s’identifica en la publicitat del film com a "mallorquín". Tampoc se li pregunta per què a casa nostra s’estrena amb el títol castellà Yo i a nivell internacional du el títol Me -en anglès- i per què no s’estrena amb el títol en "mallorquín", Jo.Vull recordar que, quan es presentà a la Setmana de la Crítica de Canes, on totes les pel·lícules americanes parlades en castellà identificaven l’idioma de la versió original com a "espanyol", Yo no denominava la part nostrada de la versió original com a "catalán", sinó com a "mallorquín" -igual com segueix fent ran de l’estrena a casa nostra-. Això sí, en un punt de l’escrit, l’amic Bernat comenta que Cortés posa especial èmfasi en el treball d’Alex Brendemühl, que és fill de pares alemanys i fins i tot ha imitat l’accent saxó, d’Alemanya de l’Est

A Vilaweb, anuncien l’estrena també amb un tó positiu i no informen, per res, del component lingüístic de la pel·lícula ni del que estic comentant. Cauen en certa ambigüitat, pel que fa al contingut cinematogràfic de la notícia (perquè Yo on es va revelar fou a Rotterdam i a Canes només es programà en una única sessió de la Setmana de la Crítica -a part de les projeccions del Mercat del Film- i això perquè la FIPRESCI, organisme de la crítica internacional, cada any hi presenta un film que anomena "la revelació de l’any", sent Yo la triada per a aquest 2007); però, en fi, aquesta ambigüitat o impresició no em sembla pas rellevant, oimés si tinc present la manera com han obviat la qüestió lingüística en la difusió i publicitat d’aquesta pel·lícula.

Quan el Verdi passa pel·lícules argentines, xilenes o mexicanes diu que les passa en versió original en espanyol i no pas en "argentí", en "xilè" o "en mexicà". Ara, quan es tracta d’una pel·lícula mallorquina, la part parlada en català diu que és "parlada en mallorquín".

I la Generalitat de Catalunya, no ha de fer difusió que aquesta pel·lícula també està parlada en la nostra llengua? A més, hi ha posat calés: no té obligacions per fer que es respecti la nostra llengua? I el Govern de les Illes, no té obligacions, encara que hagi coincidit la cosa amb el relleu a la institució?

Potser opineu que "la cosa no té importància" i estem tan avesats a coses greus, que no és precisament per un cas com aquest que ens hem d’esverar; però hauríem de preguntar-nos per què passen aquestes coses. Per què? Qui ha près la decisió? Per què l’ha presa? Per què es tracta així la nostra llengua? Em temo que les respostes, després dels casos Salvador (Manuel Huerga), Aguaviva (Ariadna Pujol), Yo (Rafa Cortés), revelarien que la "cosa sí té importància" i molta, que és gravíssima. I no ens mereixem el silenci dels mitjans, ni la falta de respecte dels Verdi, ni la deixadesa de funcions dels governs, ni la responsabilitat dels alts càrrecs de Cultura i de Política Lingüística.

Per si us interessa, del cas de Yo, ja n’he parlat anteriorment, a l’article Endevina, endevinalla mallorquina… i a l’article Canes 2007: la programació de la 46a Setmana de la Crítica

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *